Vista la bona ratxa de resultats de 2016, el Girona-Oviedo és el primer «gran» partit de la temporada?

És el partit de la confirmació. Des de principi de temporada l'equip ha tingut un bon nivell de joc però sovint els resultats no s'han correspost a això. Així és el futbol. Hem de fer un bon partit per mantenir aquesta bona línia que ara portem. Sempre els partits són «finals». Passi el que passi diumenge, tot seguirà molt obert, tant per dalt com per baix. Si guanyes hauràs fet un pas endavant per mirar amunt, però quedaran molts partits i voldrà dir que hauràs de seguir guanyant i fer molts punts per atrapar els de dalt. El millor és pensar en el present. L'Oviedo és un rival molt complicat, amb jugadors en estat de gràcia. El partit es decidirà, com se sol dir, per petits detalls i per a nosaltres pot ser una bona oportunitat per seguir creixent.

En la primera part de la temporada, l'única cosa que no funcionava al club eren els resultats?

Sí. La línia de joc era bona i mai vam creure que l'equip estigués lluny de competir, al contrari, feia bé les coses però no tenia el premi que li corresponia. La nostra missió va ser donar confiança i tranquil·litat a les persones que tenien la responsabilitat esportiva i també als jugadors.

Què hagués passat si Kiko Olivas no fa l'empat a Mallorca?

És difícil de dir, ara. Per a nosaltres tampoc hagués canviat gaire res. Tindríem un punt menys i, en aquell moment, haguéssim entrat en descens, i quan això passa, s'encenen les alarmes. Però li repeteixo, no hagués canviat gaire la situació per a nosaltres, perquè la miravem en global veient la trajectòria de la temporada i, excepte en comptades ocasions, la línia de joc era bona. Enteníem que els resultats havien d'acabar arribant.

Que un club professional sàpiga tenir paciència quan els resultats no arriben és inaudit.

Segurament si haguéssim vist que els problemes eren de joc i resultats hauríem actuat. No he perdut cap partit per més d'un gol de diferència i hem competit bé en cada jornada. Tothom aporta i dóna el màxim per mantenir-se a l'equip. Tenim una bona plantilla i ens seguirem exigint el màxim.

Després de vuit mesos al càrrec, té alguna queixa? La propietat ha respectat tot allò que van acordar quan li van proposar ser president del Girona?

No tinc cap queixa. Quan vam parlar de la possibilitat d'entrar, tots teníem clara la idea que volíem. Era important donar estabilitat al club, no només per tres o sis mesos, sinó per un temps ampli, i també vaig donar molt valor al rigor en la gestió i en la professionalitat a l'hora de treballar. Aquí tothom suma.

Quines condicions va posar per acceptar l'encàrrec?

(Riu) Totes s'estan complint. La primera, que els professionals del club estiguessin al dia de cobrament. Jo m'hi havia de sentir a gust treballant al Girona. I no puc entendre que una persona que fa la seva feina estigui sense cobrar. La propietat ho tenia molt clar. I el que jo tinc més clar cada dia és que la propietat fa una aposta molt forta pel Girona i vol fer créixer aquest club.

El president del Girona no és el president del Consell d'Administració (càrrec que ocupa Ignasi Mas-Bagà). Es troben còmodes en aquesta estructura bicèfala?

Ens trobem superagust. Compartim el dia a dia i ho parlem tot, cadascú fent la seva feina. Jo em sento escoltat i part activa del projecte, no només una cara. Jo puc donar la visió de ser de la casa, de Girona, i ell una més de fora. La suma beneficia el Girona.

Quan ha parlat per última vegada amb Samir Boudjemaa i Jean Louis Dutaret, els propietaris del club des del juliol?

Anem parlant, s'hi parla. Ells han fet una aposta per fer créixer el club i dotar-lo d'estabilitat. Ara, després cal que la pilota entri. S'estan posant els pilars perquè tot això es pugui aconseguir.

Estan contents?

Jo penso que estan satisfets... Tothom sabia, quan vam entrar, que el projecte començava de nou i que vindríen uns mesos d'impàs. Mantenen la idea que tenien després de fer la compra i estan disposats a tenir paciència per obtenir els resultats desitjats. No vam enganyar ningú quan a l'estiu vam dir que aquesta era una temporada molt important d'estabilitat i tranquil·litat. Jo entenc que, després del que va passar la temporada passada, la gent es pensés que el Girona havia de tornar a estar a dalt de tot, però la realitat diu que la categoria és molt complicada. Hem començat a fer coses no només per aquest any, sinó pels que vindran, fent els deures que ens permet el mercat i tancant algunes renovacions com les que hem anat fent aquests últims dies.

Posem-hi noms: Becerra i Mata són ara els grans objectius per renovar?

Estem parlant. Hi ha jugadors que tenen la nostra proposta, els hem transmès que la nostra idea és que puguin seguir, però ells són lliures de decidir el que vulguin. És complicat dir si n'hi ha alguna a prop. El club no s'estanca en un jugador o en dos. Nosaltres treballem amb diverses possibilitats i prenem les millors decisions.

Tenen algun jugador fitxat per la temporada que ve?

No, això encara no. Els fitxats serien els que ja tenim d'aquest any amb contracte o que hem renovat. En tenim molts d'ullats, això sí, tenint clar que una base important de la plantilla ja la tenim garantida. Jugadors, n'estem mirant molts i hi ha una cosa important: els fitxatges que hem fet al mercat d'hivern han volgut venir al Girona des del principi i això vol dir que es comença a valorar i a tenir en compte el club com a destí seriós i interessant.

Amb Pere Guardiola hi parla?

Sí, hi parlo sovint, moltes vegades després dels partits. Segueix el Girona. Ell sap bé quina és la seva funció com a assessor extern de la propietat. És una persona de futbol que també té la il·lusió que el club vagi cap amunt. Ell no entra en el dia a dia del club però sí que està en contacte amb en Quique (Cárcel), l'Ignasi (Mas-Bagà) o amb mi per donar un cop de mà sempre que faci falta. Els partits els veu, perquè quan hi tractes veus que et comenta coses sobre l'evolució dels jugadors i dels partits. Està molt involucrat en el club.

Que Pep Guardiola sigui el tècnic del Manchester City la temporada que ve és un factor positiu per al Girona?

Per sort tenim aquesta bona relació amb ells, que ens permet que ens cedeixin jugadors, i si en el futur pot seguir existint aquesta entesa pel bé del Girona serà fantàstic. Quan parles d'aquests nivells professionals, jo crec que prou feina tindrà ell en centrar-se en els seus reptes esportius. Dubto molt que Pep Guardiola prengui una decisió perquè el seu germà li digui tal cosa. Ell ha anat al City perquè hi veu un bon projecte, no perquè nosaltres hi siguem pel mig o pel seu germà.

Els actuals propietaris són igual de seriosos com ho podia ser la familia Roche, que vostè va conèixer en l'etapa de jugador?

Sí. La familia Roche va donar molt pel club en una situació difícil, però les coses no els van sortir bé. En el futbol poden passar moltes coses i per això nosaltres treballem pensant que, passi el que passi a la gespa, el club estigui tranquil i tingui estabilitat. Intentarem que tot el que passi sigui positiu, fent que els nostres professionals treballin en les millor condicions i mirant de portar els jugadors més interessants.

Un dels reptes interns del Girona és que, a partir de maig, haurà de fer front al pagament del conveni de creditors aprovat l'abril passat. Serà un contratemps?

Està tot previst al pressupost, no hi ha d'haver cap problema.

L'alcalde Albert Ballesta és més futboler que ho era l'exalcalde Carles Puigdemont?

Jo penso que tots dos són molt futbolers! El president de la Generalitat venia, quan era alcalde, molt sovint a l'estadi i sé que li agradaria poder-ho seguir fent però que els seus nous compromisos professionals no li ho permeten. Albert Ballesta ha vingut els dos partits que hem jugat a casa des del seu nomenament, ha patit a la llotja i l'últim dia després de l'empat contra el Nàstic va sortir molt content. L'Ajuntament sempre ens ha transmès la seva voluntat de col·laborar amb nosaltres i estem satisfets per això.

Què li ha demanat al nou alcalde de Girona?

Amb l'Ajuntament el diàleg és constant, parlem setmanalment. Hi ha una bona relació i ells tenen clar que representem la ciutat en el futbol professional. Els agraïm el suport i els demano que segueixin al nostre costat.

No li ha parlat encara de la Ciutat Esportiva?

Estem parlant de moltes coses. Hi ha temes complicats i difícils i entre tots busquem solucions. La Ciutat Esportiva? Per al creixement que volem que tingui el club, és una eina vital. Ha de resoldre els problemes que té per entrenar el primer equip i els que hi ha en la base. Però això no és una cosa per resoldre en dos o tres mesos. Estem buscant la millor solució. No podem parlar de mesos ni de dies. Busquem un lloc on hi hagi prou metres per fer allò que volem fer.

Han demanat la concessió de l'estadi de Montilivi?

És una possibilitat que està allà i que hem parlat. No hi ha res decidit.

Diumenge el Girona jugarà el seu partit 600 a Segona, més de la meitat dels quals corresponen a l'actual etapa que va començar el 2008. Què li diu aquesta xifra?

És un orgull. Els que des de petits veníem a futbol ens semblava una utopia poder arribar fins aquí i el Girona ho ha aconseguit. Portem vuit temporades seguides a Segona, ens hi hem consolidat, i això té mèrit. La nostra il·lusió és no quedar-nos aquí i intentar fer un salt encara més endavant.

Quan Delfí Geli deixi de ser president, on voldria deixar el club?

Voldria que el Girona estigués estable, amb una bona salut econòmica i social i que fos un referent a la ciutat. Podem aconseguir més abonats, busquem idees per créixer. Ara, tot això també vindrà donat si els resultats esportius en donen l'opció de poder estar més amunt.

Com el reben els presidents rivals? Imposa un exjugador de Primera amb el seu currículum?

No impacto, no (riu). Parlem molt, ens reben bé. Compartim experiències perquè al final tots venim a patir els mateixos problemes.

Quina relació té amb Javier Tebas, president de la Lliga?

Quan anem a Madrid nosaltres som un equip de Segona i ocupem el lloc que ens pertoca... i a més, d'aquests som els petits. La Lliga veu que el Girona és un club en creixement, seriós i que té el funcionament que prediquen des de fa temps, basat en el rigor econòmic i en la professionalitat.

Té ganes de derbi?

El més important ara és el partit de diumenge contra l'Oviedo, després ja hi serem a temps de pensar en el proper. Al camp del Llagostera hi haurà tres punts en joc. Però això és sempre així: si diumenge guanyem tornarà a ser una final per a nosaltres per seguir mirant cap a dalt, i en cas contrari també ho serà per no tornar a caure a baix. En definitiva és bo que dos equips de Girona estiguem a la mateixa categoria. Tant de bo nosaltres anem amunt i ells surtin de baix.

El futbol, al camp, a la banqueta o a la llotja?

Jo sempre estaria al camp. No hi ha color. El millor és ser jugador. Jo m'he sentit sempre futbolista. Les circumstàncies fan que ara sigui president, amb el màxim orgull i dedicació, però res és comparable amb el viure com a jugador, l'entrenar cada dia i competir, i més a partir de nivells com el que està ara el Girona. Ara em toca veure el futbol des de la llotja i ho faig encantat amb els reptes que ens hem marcat en aquest nou projecte.

Ha tingut inquietut per les banquetes?

Ara estic còmode fent de president, a casa, i al club on vaig créixer des de petit. Fer d'entrenador segurament no m'ho vaig plantejar mai seriosament. Mai ho vaig buscar, potser per comoditat meva, tot i que tinc el títol Nacional i podria entrenar a Primera divisió. (Ha dirigit l'infantil i el juvenil B del Girona)

Si mai arriba el cas... president-entrenador?

(Riu) Espero que no, espero que no! No crec que aquesta hagués de ser la meva funció. Espero que tot vagi com fins ara. Estem molt contents i a gust amb Pablo Machín i per molts anys pugui seguir fent història aquí, perquè des de la seva arribada ha donat moltes coses al Girona. El veig molt integrat al club i a la ciutat, la gent se l'estima, i ell se sent molt a gust amb nosaltres.