El derbi d'ahir deixa diverses i variades sensacions, en funció del costat des d'on es miri. Per damunt de tot, fa la sensació que amb la derrota patida, el Llagostera canvia la pressió que tenia fins ara, per l'inici d'una depressió que serà irreversible si els resultats no canvien ràpid i de manera radical. La victòria del Girona FC s'estavella directament a la línia de flotació de les aspiracions de la nau llagosterenca, ja que quan queden 45 punts per jugar-se, els d'Alsina -que ara en tenen 21- necessiten sumar-ne mínim la meitat.

Això, comptant que la salvació estigui en 45 com l'any passat, perquè si està en 50 com la majoria d'anys, el repte encara serà més complicat.

Vist des de l'altre costat, i tot i que caldrà esperar per saber com acaba la jornada, és fàcil pensar que el Girona FC pot haver fet una estrebada definitiva per deixar de pensar en la part baixa, i que s'ha guanyat el dret a lluitar per atrapar els equips de la part de dalt de la classificació. Que ho faci o no, ja pot ser una altra cosa. El que queda clar és que els de Montilivi s'han convertit en un equip fiable, amb cinc centrals de garanties per tres places, amb un mig del camp que funciona i amb una nòmina de davanters que permet fer rotacions i que no ha de trobar a faltar les possibles baixes.

I per suposat, el derbi d'ahir segueix demostrant que en això del futbol les alegries segueixen anant per barris. I que com en la vida mateixa, hi ha tantes versions com es vulguin. Si no, perquè uns diuen que Jaime Mata va entrar al vestidor local a demanar perdó pel penal, mentre el propi protagonista assegura que ni va entrar al vestidor, ni va demanar cap disculpa a ningú?

El partit d'ahir també deixa clar que els derbis d'aquests dos anys són del Girona FC, amb tres victòries i un empat.