La victòria de dissabte passat contra el Llagostera a Palamós (0-1) no va fer que el Girona retallés les distàncies respecte a les posicions de play-off d'ascens a Primera que continuen a 6 punts. Tanmateix, sí que va permetre al conjunt de Pablo Machín, a banda d'ampliar diferències amb un descens que ja gairebé es veu amb allargavistes (11 punts), perllongar el seu estat de gràcia a 7 jornades sense conèixer la derrota. La ratxa de 18 punts de 27 possibles no només ha esvaït els fantasmes que s'acostaven per baix sinó que ha disparat la moral dels jugadors i d'una afició que ja comença a fer números per dalt. Des del vestidor la paraula play-off costa d'arrencar de les boques d'uns futbolistes molt prudents. Això sí, el tocar de peus a terra no vol dir frenar l'ambició i per això, el Girona intentarà treure el nas de mica en mica cap amunt.
Aquesta jornada, l'equip ja ha avançat el Numància i el Lugo a la classificació (és 12è) i, malgrat que no ha retallat respecte el 6è lloc, sí que ho ha fet amb més de mitja dotzena d'equips que el precedeixen. Així, el Girona ha guanyat tres punts a Alabès, Còrdova, Mirandés i Elx, i dos a Nàstic, Alcorcón i Valladolid. Ningú diu encara que siguin rivals directes però des del vestidor de Montilivi l'objectiu és seguir guanyant partits per anar escalant encara més llocs. A partir d'aquí, si es converteixen en el tradicional equip «tapat» que ve de sota i que s'acaba ficant a la lluita per la promoció, benvingut sigui.
Resten 15 partits per acabar la Lliga i amb una plantilla àmplia i amb molt més de fons d'armari que la de la passada campanya, el repte del Girona passa per guanyar el proper partit que és dissabte a l'estadi contra el Mirandés. Machín no vol mirar més enllà d'aquest cap de setmana conscient que des que es va fer càrrec de l'equip ara fa dos anys, el seu Girona sempre ha jugat finals en els trams decisius de les lligues. Per Montilivi hi passaran bona part de les opcions dels gironins d'afegir-se a la guerra dels de dalt. De fet, dels set rivals que falten per visitar l'estadi, cinc estan lluitant per l'ascens a Primera. És més, han de venir l'actual líder Leganés, el segon l'Alabès així com l'Osasuna (5è), l'Alcorcón?(8è) i dissabte el Mirandés (9è). La resta de rivals als quals s'enfrontarà el Girona a casa seran el Tenerife (13è), que com els gironins, somia poder aspirar a quelcom més, i un Mallorca (18è) que marca la permanència i lluita per fugir com sigui del descens.
Si a casa, el calendari és temible, a domicili els rivals també s'hi estaran jugant la vida quan el Girona els visiti. Sense anar més lluny, el proper rival dels de Machín d'aquí a quinze dies al Juegos del Mediterráneo serà un Almeria que intenta com sigui escapar-se del descens. A banda de l'Almeria, al calendari del Girona hi figuren dos desplaçaments més a camps d'equips que lluiten per la permanència com són l'Albacete i el Ponferradina, en la darrera jornada. El Girona també haurà de visitar equips que estaran lluitant o bé pel play-off o bé per l'ascens directe com són el Saragossa, el Còrdova, l'Elx i el Valladolid. Les visites a Còrdova i Elx seran consecutives i, a més a més, el partit al Martínez Valero es disputarà entre setmana (11 de maig). Menció especial per a la darrera jornada al Toralín, on el Girona podria disputar-hi un altre partit de màxima tensió contra el Ponferradina com el que hi va jugar ara fa dues temporades (2013-14), llavors en la penúltima jornada. Els de Machín van estar set minuts descendits a Segona Divisió B fins que Alfredo Ortuño va rematar de cap una centrada mil·limètrica de Juncà que va batre Santamaría i va suposar l'1-2 i la possibilitat de certificar la permanència, com així seria, a la darrera jornada contra el ja ascendit Deportivo de la Corunya a Montilivi (3-1).
Sigui com sigui i passi el que passi, el Girona va camí de redreçar de la millor manera possible una temporada que va començar de manera perillosa. Precisament el fet d'haver tingut tan a prop la zona de descens i haver-se'n pogut, de moment, escapar, ha donat al Girona la capacitat de saber jugar amb pressió i, al mateix temps, patir. Una virtut molt necessària en els partits decisius que s'albiren d'aquí fins a final de temporada.
