La gironina no és una afició temperamental, d'aquelles que es deixen la pell pel seu equip, que criden fins a quedar-se afònics en un Montilivi ple fins a la bandera. És difícil trobar el seguidor que no sopa si el seu Girona perd, que s'està dies de mal humor davant un resultat advers, que acompanya incondicionalment el seu equip de l'ànima i que viu amb passió cada jornada. N'hi ha, sí, però no és gens comú trobar-los. Ara bé, no cal sentir devoció extrema per l'equip de Pablo Machín ni saber-se de memòria les alineacions que veia Vista Alegre ara fa dècades, per reaccionar amb adversitat i certa rancúnia cada cop que quelcom relacionat amb el Lugo apareix a escena.

El club gallec tindrà molts mèrits, però estar en el moment precís el dia concret, l'ha inclòs a la llista negra dels gironins. Serà difícil que algú oblidi el que va passar el 7 de juny del 2015. Aquella tarda, el Girona va deixar escapar un ascens a Primera que tenia a la mà i ho va fer per demèrits propis. Això és innegable. Però el rival que va impedir aquella necessària victòria, que va suar la samarreta fins al darrer segon tot i estar salvat des de feia jornades, va ser el Lugo. El Lugo de Caballero. I amb això n'hi ha suficient per haver-li posat la creu al conjunt de l'Anxo Carro.

Als més sentits, aquell empat encara els cou i com que al novembre la revenja va ser més que descafeïnada (l'estadi presentava el l'habitual aspecte deplorable de la temporada de tardor-hivern), amb derrota inclosa, la cita d'aquesta tarda entre tots dos equips es presenta com una bona oportunitat per saldar comptes pendents.

Per això, però també per mantenir l'idil·li amb l'Anxo Carro, un estadi talismà, i perquè tenint el play-off a tres punts a falta d'una desena de jornades sumar una victòria és la millor recepta per seguir somiant. Amb tots aquests al·licients, el Girona vistarà Lugo aquesta tarda (18:00) per enfrontar-se a un rival directe en la lluita per entrar a la promoció i que es pren la cita d'avui, també, com una oportunitat per seguir escalant posicions.

Machín pot repetir per activa i per passiva que no hi ha cap ànim de revenja i que el passat ha quedat enterrat, però és evident que sempre cou mirar enrere, pel que els gironins es prenen la cita amb un plus de motivació. També hi ajuden els últims resultats. Fa tres jornades que no es perd, l'últim desplaçament es va saldar amb una golejada a Saragossa (0-3) i hi ha ganes de treure's l'espina dels dos últims empats a casa (1-1 contra el Leganés i 0-0 amb l'Osasuna), en els que l'equip va fer mèrits suficients com per guanyar.

L'equip enfilava ahir cap a terres gallegues i ho feia amb algunes baixes sensibles, però també amb una novetat important a la convocatòria. Pablo Machín no pot comptar amb els lesionats Aday Benítez i Felipe Sanchón, Pere Pons ja s'entrena a bon ritme però encara no està a disposició, i aquesta setmana queia l'atacant Jairo Morillas. Cap d'ells ha entrat a la llista.

En canvi, sí que ho ha fet Rubén Sobrino, inèdit aquest 2016 i que podria tenir els seus primers minuts des que va recaure de la seva lesió el passat mes de desembre. El més probable és que el manxec esperarà la seva oportunitat des de la banqueta, perquè Machín apostarà de nou per Cristian Herrera i Mata al davant. Borja García té un lloc assegurat a la mitja punta, secundat per Granell i Alcaraz, que completaran el mig del camp. A la reraguarda, el trident de centrals habituals (Kiko, Alcalá i Lejeune), mentre que Álamo i Clerc es repartiran els carrils. Becerra, un cop més, serà sota pals.

Caballero, a punt

Pablo Caballero, botxí del Girona en aquell fatídic partit del passat mes de juny, era una de les principals incògnites del Lugo, però finalment l'argentí s'ha refet de les molèsties que el van impedir viatjar a Lugo i estarà a disposició del tècnic José Durán. El gallec està obligat a retocar el seu onze titular, perquè el migcampista Ígor Martínez va patir una fractura nasal que l'ha obligat a passar per la sala d'operacions aquesta mateixa setmana. El basc s'ha recuperat, però és ben poc probable que jugui avui, i menys d'inici.

Durán també recupera Sergio Marcos, lesionat des del passat 12 de març. Tot, però, no són bones noves. El veterà laterla dret David de Coz és baixa segura, com també el porter Roberto Fernández. Tanmateix, sota pals hi té el lloc garantit José Juan, titular a Montilivi en el desenllaç de l'última lliga.