El passat 12 de desembre, Rubén Sobrino va jugar el seu últim partit amb la samarreta del Girona. Feia quatre dies que havia debutat, que el davanter manxec es veia obligat a aturar-se de nou i allargar els seus maldecaps. Des de llavors, que no se l'ha tornat a veure en acció. Ara, quan queden només deu jornades per al final de lliga, sembla que per fi l'atacant ha deixat enrere tots els seus problemes. No només perquè faci dies que s'entreni amb el grup i perquè ell, obertament, hagi declarat més d'una vegada que es troba bé i que té ganes de jugar, sinó perquè Sobrino és la gran novetat de la llista de convocats per al Girona per jugar a Lugo, per la qual cosa avui podria tenir de nou minuts. Una excel·lent notícia no només per a Pablo Machín, que disposarà de més efectius en atac, sinó també per al club i l'afició;?el fitxatge estrella d'aquest últim estiu, gairebé inèdit durant aquesta temporada, torna a estar en condicions de jugar i es mor de ganes de demostrar per què el Girona va decidir apostar per ell amb tanta insistència.

«Estic content perquè feia molt de temps que no entrava en una convocatòria. M'ho agafo amb moltes ganes. Ara bé, una cosa és viatjar i l'altra és poder gaudir una mica», deia Sobrino abans d'enfilar-se a l'autobús que havia de dur l'expedició cap a l'aeroport del Prat. El de Daimiel recordava que es troba «bé» físicament i admetia, una vegada més, que tot i entrenar amb normalitat, «una cosa ben diferent són els esforços que requereix un partit», de manera que «a priori em trobo per jugar bastants minuts, però no sé si estaré a disposició per jugar-ho tot. No sé com pot reaccionar el meu cos».

Amb aquest primer pas donat, el que espera ara el davant és «viure un bonic final de temporada» en el que «els objectius es compleixin» i també jugar com més minuts millor. Això, i que no es repeteixi l'experiència de la passada tardor, quan les presses de tothom van fer que debutés quan encara no havia fet net del tot. «Fa quatre mesos encara tenia alguna petita molèstia i em sentia una mica estrany. Ara em trobo bé, sense dolor ni molèsties. He oblidat la lesió i tinc moltes ganes de poder jugar», corroborava.

L'alegria del jugador, del vestidor i també de Pablo Machín. «No està a tope, però ens podrà ajudar. No ha estat gens fàcil el que ha viscut. Durant molt de temps l'he vist que no podia rendir al seu nivell;?ara el veig feliç i ha recuperat les sensacions del Sobrino que vam fitxar, no pas del que hem tingut fins ara. És gratificant», deia el sorià, qui reconeixia també que al novembre «la necessitat va fer que el forcéssim a competir». «Ara ja és un més. És difícil veure el Sobrino que vam fitxar perquè fa temps que no competeix. Però si quan estava molt limitat ja es va deixar notar, segur que d'ara fins al final de temporada ens ensenyarà pinzellades del futbolista que pensem que és».

Machín també va explicar que era «aviat» per fer jugar Pere Pons, tot i que el de Sant Martí Vell cada dia es troba millor, i va afegir que Aday Beníez i Felipe Sanchón encara no tenen data de retorn. «La idea és que completin algun entrenament la setmana vinent. Hem de ser prudents».