Ja fos per lesions, per sancions o bé perquè les sensacions de l'equip o els resultats no estaven acompanyant, a Pablo Machín li ha costat un munt trobar un onze inicial fix. L'ampli fons d'armari de què disposa aquesta temporada li ha donat també moltes més possibilitats de canvis que el curs passat. Tot plegat ha fet que en poquíssimes ocasions hagi repetit el mateix equip titular. Això sembla haver canviat d'ençà de fa unes setmanes. I és que ahir a l'Anxo Carro, el tècnic sorià va repetir el mateix onze titular per tercera vegada consecutiva. De res va servir que Àlex Granell estigués ja recuperat o que Lekic i Sobrino estiguessin en condicions òptimes per entrar a l'onze perquè l'equip inicial va ser el mateix que va imposar-se amb autoritat a Saragossa (0-3) i va empatar sense gols contra l'Osasuna a Montilivi (0-0).

Un dels homes que s'ha consolidat a l'equip és Rubén Alcaraz. El migcampista barceloní va encadenar la seva cinquena titularitat seguida després que Pere Pons caigués lesionat. Caldrà veure a partir d'ara si, amb el migcampista de Sant Martí Vell en plenes condicions físiques, Machín segueix apostant per l'ex de l'Hospitalet o bé tornar la titularitat al gironí. La presència de Granell a la banqueta també és un fet sorprenent ja que el migcampista gironí ha estat des de la temporada passada indiscutible per a Machín.

En punta d'atac, malgrat que quan va estar a punt físicament Dejan Lekic semblava haver-li guanyat la partida a Jaime Mata, ara Machín torna a confiar més en el madrileny. El que sí que és indiscutible és Cristian Herrera. El davanter incorporat l'0últim dia del mercat d'hivern procedent de l'Almeria no ha deixat l'equip titular des que hi va entrar en el seu segon partit disponible. La pressió i la feina del canari tenen enamorat Machín encara que de cara a porteria, els seus números no siguin del tot bons. I és que el canari tan sols duu dos gols tot i haver tingut un piló d'oportunitast per marcar-ne més en tots els partits que ha jugat.