Perdre mai és una bona notícia, però fer-ho per la mínima, donant una bona imatge i arribant amb vida al partit de tornada en una semifinal per pujar a Primera Divisió no està pas tan malament. El Girona va caure contra el Còrdova, la seva bèstia negra d'aquesta temporada, però va fer-ho deixant bones sensacions i enduent-se un resultat remuntable en la tornada. Un nefast inici de partit va complicar, i molt, les coses per als de Machín, que van treure l'orgull per retallar distàncies i, protagonistes d'una bona segona meitat, no van remuntar de miracle.
El retorn d'Alcalá pel sancionat Lejeune, col·locar Maffeo al carril dret i fer jugar Borja d'entrada eren les tres novetats que Pablo Machín introduïa al seu onze. S'havia especulat, i força, sobre si el tempo del partit seria similar al que fa un mes va enfrontar tots dos equips al mateix escenari i els primers compassos així ho deixaven entreveure. Petita embranzida dels andalusos només començar i després, a guardar la roba. Una pèrdua de pilota de Borja García va permetre a Raúl de Tomás guanyar metres i provar fortuna des de lluny, en un xut que sortia fora. Era el primer i únic argument ofensiu del Còrdova, que semblava esperar l'oportunitat al seu propi camp mentre el Girona, ben col·locat, tocava i tocava tot buscant el forat. Fins que van arribar sis minuts fatídics. La defensa, la més sòlida de la Lliga, va cometre dues badades consecutives que l'equip va pagar molt cares.
A la primera, encara no se sap com ni per què, Nando va entrar tot sol per la banda dreta rebent un servei del porter Razak, va col·locar la pilota al cor de l'àrea i allà, enmig d'un niu de cames, va acabar picant al pal de Becerra; ningú va ser capaç de refusar el perill i Xisco, el més llest, va encanonar-la per fer pujar l'1-0 al marcador. Mala manera de començar un play-off, però el pitjor encara havia d'arribar. El gol va deixar estabornit el Girona i això ho va aprofitar el Còrdova. No va necesitar prémer massa l'accelerador l'equip d'Oltra; només li calia esperar el moment adequat. I aquest va arribar abans del quart d'hora. En un atac a tres quarts de camp dels locals, es va buscar l'esquena de la defensa amb una pilota picada. Xisco, de nou un malson, va fer-se un espai fregant el fora de joc i va rematar de nou a gol davant la mitja sortida de Becerra. 14 minuts i 2-0 al marcador.
Calia fer un reset. Un altre equip potser hauria baixat els braços, però aquest Girona està fet d'una altra pasta i amb l'escenari en contra, es va posar a carburar. Li va costar engegar la maquinària i fins i tot va haver de patir un ensurt més, amb una pilota que va anar al pal al minut 23 en una falta lateral que va rebutjar Kiko Olivas cap a la seva pròpia porteria. El Còrdova va decidir recular i això ho van aprofitar els de Machín per guanyar metres. Calia marcar el més aviat possible i, per aconseguir-ho, el primer que s'havia de fer era xutar. Ho va entendre a la perfecció Richy, un futbolista que semblava destinat a ocupar un paper secundari en aquesta segona volta però que ha estat titular al moment més decisiu de la temporada. El gallec va provar fortuna des de fora de l'àrea, obligant Razak a estirar-se i enviar la pilota a córner. El 2-1 es gestava en aquella acció. La defensa va rebutjar com va poder el servei des de la cantonada, però no amb la suficient contundència per evitar el perill. Una passada a l'interior de l'àrea de Maffeo va agafar la defensa badant i allà, Cristian Herrera va caçar l'esfèrica per rematar a boca de gol. S'estava veient un altre Girona i el 2-1 no va fer altra cosa que confirmar-ho. Del Còrdova no hi havia notícies: un xut tímid de Fidel i una caiguda dins de l'àrea que els jugadors andalusos van reclamar penal. A l'altre costat, els de Machín es feien amb la possessió i el control; fins i tot haurien pogut empatar amb una gardela de Borja que va fregar el travesser.
Advertit pel que li podia passar si saltava de nou al camp mig adormit, el Girona va engegar amb les revolucions al màxim la segona meitat. Dos xuts consecutius de Borja García i Cristian Herrera des de fora de l'àrea que va atrapar Razak, una pressió angoixant, les cabalcades de Clerc per la seva banda i alguna pèrdua de pilota dels locals van començar a inquietar l'Arcángel. El Còrdova anava a batzegades, mentre que els de Machín es deixaven de romanços i anaven a totes a la recerca de l'empat. Al 58, Kiko va rematar massa alt i, 10 minuts més tard, era Richy el que s'elevava per damunt de la defensa picant la pilota a les mans de Razak. A Oltra no li agradava massa el que veia i va preferir asseure el seu golejador Xisco i reforant el mig del camp; per a Machín, els canvis podien esperar.
Amb un quart d'hora per davant i el marcador en contra, les presses es van apoderar del Girona, que va començar a deixar espais a les esquenes que el rival hauria pogut aprofitar, com en un xut creuat de Fidel que va sortir fora. El partit ?s'havia trencat. Ja amb Eloi al camp, Machín va apostar per Mata i just després del canvi del madrileny, ?Sobrino va fregar l'empat. Córner servit per Borja, mala sortida de Razak i rematada de cap del manxec que llepava el pal esquerre. El 2-1 podria semblar un bon resultat per a alguns, però no per als gironins, que no van deixar de pressionar tot buscant un empat que, pel que s'havia vist fins al moment, era més que merescut. Fins a l'últim alè hi va haver esperança i, al descompte, Razak va haver d'aparèixer per treure una gran mà a Rubén Alcaraz i avortar el remat posterior de Kiko Olivas.
