El Girona continua preparant el transcedental partit de demà a Ponferrada, en què es juga la possibilitat de seguir lluitant per ascendir a Primera Divisió. Ahir l'equip va fer una suau sessió al Municipal de Vilablareix en què no van participar ni Jairo Morillas ni Felipe Sanchón, a més a més del lesionat de llarga durada Carles Mas. La plantilla està mentalitzada per jugar una nova final, una més aquesta temporada, i, el més important, engrescada per trobar el premi tan anhel·lat des de fa mesos. «Ens ho juguem tot. Estem contents perquè guanyant o fins i tot potser empatant serem al playoff. Ara bé, tenim clar que sortirem a guanyar perquè és millor quedar cinquens que no pas sisens», deia ahir Aday Benítez al final de l'entrenament.

El de Sentmenat va reaparèixer diumenge contra l'Alcorcón després de deixar enrere l'últim problema muscular i sembla haver guanyat la partida a Javi Álamo i Sebas Coris com a carriler dretà de perfil ofensiu. En aquest sentit, el vallesà lamenta haver-se perdut massa jornades per lesió. «M'he perdut molta part del més bo però estic content perquè ara estic bé i puc aportar a l'equip», deia. Aday reconeixia que contra l'Alcorcón no estava «al 100%» i agraeix la confiança de Pablo Machín. «Per un motiu o altre em dóna confiança i això és positiu. En aquests tipus de partits tot és més cosa de cap que no pas de cames i la confiança de l'entrenador va molt bé», confessa.

Aday coneix a la perfecció com se les gasta el Toralín en els partits decisius i per aquest motiu no se n'acaba de refiar. El barceloní hi va perdre un ascens a Segona A amb el Sant Andreu, malgrat guanyar-hi (0-1), a la tanda de penals el curs 2009-10. «No deixa de ser un partit i als jugadors ens encanta jugar-ne d'aquesta mena. Ara bé, no és el rival que més m'agradi per jugar-nos-la. Ens trobarem un camp ple amb molt d'ambient. Hi he jugat un play-off i sé que és molt complicat. És vital per a ells perquè s'ho juguen tot», avisa.

Acostumats a jugar-se-la

En aquesta etapa recent a Segona A, el Girona ha viscut capítols èpics i dramàtics en les darreres jornades de les lligues. De les alegries de la salvació amb el penal de Kiko Ratón (09-10) i el triomf contra el Deportivo (13-14) es va passar al drama del curs passat contra el Lugo (14-15). Com el Girona, el Ponferradina també se l'ha jugat uns quants cops a l'últim partit amb sort diferent. De fet, des que va tornar a Segona A el 2012, cada any s'hi ha jugat quelcom a l'últim partit. El curs passat va veure com se li escapava el play-off d'ascens al no passar de l'empat contra l'Alcorcón -que no s'hi jugava res- al Toralín (1-1). Els del Bierzo haurien accedit a la promoció guanyant perquè el Saragossa va empatar a Leganés (2-2). Al curs anterior (13-14), la derrota a la penúltima jornada contra el Girona al Toralín (1-2) els va fer a anar a Las Palmas sense els deures fets. Malgrat la derrota (3-2), es van salvar gràcies a les ensopegades del Mirandés i el Castella.

El Lugo els hi va barrar el pas del play-off d'ascens la temporada 12-13 a l'Anxo Carro quan la derrota del Las Palmas al camp d'un Múrcia que es jugava la salvació (1-0) els l'hi deixava en safata de plata. Els gallecs es van avançar 2-0 i malgrat que Yuri i Wellington van empatar (2-2) el punt no va ser suficient per al Ponferradina que va quedar 7è per goal average.