Tradicionalment, a Girona sol costar enganxar l'afició. Ara bé, quan l'equip ho aconsegueix, respon i ho fa de la millor manera. "Quan Montilivi pressiona, sembla una Bombonera", deia l'exblanc-i-vermell Luso Delgado, fa un temps. El migcampista aragonès va patir-ho en primera persona diumenge passat amb el Còrdova, en un dia en què Montilivi va fregar el ple (8.913 espectadors) i l'estadi va ser una autèntica olla de pressió. També s'espera que sigui una caldera dissabte en el partit de tornada contra l'Osasuna, que determinarà quin dels dos equips aconsegueix l'ascens a Primera. Menys de dues hores van trigar a esgotar-se les entrades disponibles per al públic en general que es van posar ahir al matí a la venda. Al final del dia, el club va informar que s'havien venut unes 6.000 entrades, (entre socis que van retirar les seves i la resta d'aficionats) i que ja només en quedaven 2.500 pertanyents a abonats que encara han de comprar la seva localitat. Aquests últims tenen fins demà a les set per a fer-ho, abans que el seu seient quedi alliberat. "És un partit amb molta demanda i l'estadi es quedarà petit. No tenim més aforament", deia el president Delfí Geli.

Al matí, la cua davant les taquilles de l'estadi arribava fins ben bé a la rotonda de la Universitat i els cotxes aparcats ocupaven tota la pujada fins passada l'entrada del GEiEG. Tot plegat va fer que el club pengés el cartell d'entrades exhaurides poc abans de les 11. Això va provocar la indignació de bona part dels seguidors, bàsicament socis, que estaven fent cua des de feia estona i que es van quedar sense poder adquirir cap més entrada a part de la seva.

El funcionament de la venda d'entrades no va acabar d'agradar entre els socis. I és que malgrat l'eufòria i alegria de la remuntada del dia abans, veure's sense poder comprar cap entrada suplementària perquè s'havien esgotat de seguida els va generar un bon disgut. Van ser unes hores de confusió en què el fet que el club obrís la venda per Internet a tothom va fer que les entrades volessin. El Girona, tanmateix, va voler frenar l'enuig d'uns seguidors que començaven a témer que bona part de les entrades haguessin estat comprades per seguidors de l'Osasuna. El club va informar que en la venda per internet havia monitoritzat "constantment", a través de les IP dels compradors, l'origen geogràfic de les operacions. El Girona s'havia imposat que si la compra des de fora de Catalunya superava el 10% aturaria la venda on-line. Segons el club no va ser així i de les 1.186 entrades venudes per internet, 925 van ser a les comarques gironines i només 103 corresponien a fora de Catalunya. "La venda per internet és un servei que feia temps que els socis de fora de la ciutat demanaven per no haver-se de desplaçar a Girona. És una possibilitat més per a l'abonat", deia ahir Geli. "Tot i això, se n'han venut moltes més a taquilles que no pas per internet", aclaria el president.

Els abonats blanc-i-vermells tenien dret a quatre entrades més, pagant, però només van ser els més matiners els afortunats. A més a més, el fet que no hi hagués cap tipus de restricció per als no abonats va fer indignar alguns socis presents a la cua. Dani Sabalete, un dels abonats de la fila lamentava els fets. "No m'agraden tantes cues de gent que puja al carro. No són aficionats del Girona; si fos l'Albacete vindrien igual", deia. Tanmateix, el grau d'enuig general no es pot ni comparar al de fa tres temporades en el play-off contra l'Almeria quan el club va decidir alliberar tots els seients.

Confusió i resignació a banda, entre l'afició tot era il·lusió i ?esperança de veure el seu Girona a dues passes de pujar a Primera. Si fa no fa, les cares eren les mateixes de la temporada passada en les cues que també es van fer per als decisius partits. "Tant de bo el futbol ens torni el que ens va treure l'any passat" comentava Gerard Batlle, un jove abonat que donava importància al fet que el Girona ha arribat a aquest play-off gairebé sense esperaer-s'ho després d'un inici de temporada complicat. "Venim de lluitar per no baixar al ?desembre i aquesta il·lusió pot ser clau", afegia. En la mateixa línia ?s'expressava Xavier Pardàs, que recordava que "l'any passat tots ens vam quedar amb un pam de nas". "A veure si aquest any que no ens ho esperàvem és el bo", assegurava.