Ep! Com heu vingut?», se sent d’un tros lluny. És la veu de Manel Moreno, que, esperant que obrin el camp, pregunta als periodistes desplaçats a cobrir la informació com han arribat a destí. L’escenari pot ser l’entrada de quasevol dels estadis de Segona Divisió dels últims anys, ja sigui Ponferrada, Tarragona, Huelva o Alcorcón. Ben pocs se n’ha perdut, de desplaçaments, aquest soci d’Anglès que ahir després d’arribar de matinada de Pamplona es va quedar a fer cua per aconseguir una entrada més per al partit de demà. Sempre que s’ho pot combinar, Moreno no deixa passar l’oportunitat d’acompanyar el Girona arreu de l’Estat. «Malalt del futbol i boig pel Girona», diuen els que el coneixen bé.
Aquesta temporada també ho ha fet i els darrers quinze dies ha estat a Ponferrada, Còrdova i Pamplona animant l’equip. Tot plegat ha fet que, només aquesta temporada, Moreno acumuli més de 10.000 quilòmetres de carretera per veure en directe el partit del seu Girona. La xifra es multiplicaria qui sap per quant si es tinguessin en compte tots els quilòmetres que duu darrere el Girona des que va començar a seguir-lo. Enguany ha estat present a Tarragona, Osca, Leganés, Alcorcón, Albacete, Osca, Ponferrada, Pamplona i Còrdova, en dues ocasions. «Ui, fa molts anys! Des de l’època a Segona B i Tercera que vaig començar. Recordo que jugava en Toni Gómez», explica. Moreno ha vist passar molts jugadors, entrenadors i presidents des d’aleshores i troba que ara la cosa és molt diferent. «Ara som al boom. Hi ha caliu i a la ciutat i a les comarques es respira ambient futbol», diu cofoi. El seguidor d’Anglès reconeix que a Girona és «difícil» despertar la gent però quan s’aconsegueix, fa goig.
Un dels premis o satisfaccions que permet viatjar seguint el Girona arreu dels camps de la península és coincidir amb els jugadors i tècnics a les diferents ciutats. Això ha permès Moreno poder establir una relació més directa i estreta amb alguns jugadors de totes les èpoques.«Et coneixen i és maco perquè quan els veus pel carrer o quan arriben al camp et saluden. El jugador ho agraeix i nosaltres també perquè et sents estimat». En aquest sentit un dels futbolistes amb qui manté més bona relació malgrat que ja fa tres anys que va marxar és Luso Delgado. «Viatjo sovint a Còrdova i quan hi vaig, li truco i el vaig a veure a l’entrenament o al partit si és que juga a casa. L’ultim cop que hi vaig anar ens vam veure en el Còrdova-Nàstic», explica.
La gestió de les entrades
Poc dubtós de ser del Girona, Moreno sí que es va mostar crític amb com s’ha gestionat la venda de les entrades per al partit de demà contra l’Osasuna. «Ens hem d’espavilar una mica i començar a ser de Primera. Aquests cacaus d’entrades no poden ser. Els socis haurien de ser prioritaris i no pot ser que per internet se’n venguin un grapat i els abonats quedin fotuts. Aquesta gent és gent de finals, d’un partit i que no vindrà més a Montilivi», etziba. Moreno recorda que en cap dels tres play-offs que ha disputat el Girona les últimes quatre temporades s’han fet les coses gaire bé. «Hem estat a tres play-offs i hem tingut tres merders. De vegades sembla una mica tercermundista veure tantes cues i sidrals», lamenta.
