Pocs minuts després d'acabar el partit, amb llàgrimes als ulls, Àlex Granell verbalitzava l'enorme decepció d'un futbolista gironí que, després d'haver-se hagut de treballar molt la seva arribada al futbol professional, ha vist com la porta de la Primera Divisió se li tancava als nassos dos anys seguits: "El futbol és una merda". I no n'hi havia per menys. Si la patacada de fa un any contra Lugo va ser brutal, per inesperada i per injusta, la derrota d'ahir va ser frustrant per la sensació de no saber què més ha de fer el club de Montilivi per tastar una Primera Divisió que se li continua resistint després de més de 85 anys d'història.

Ni en el remot i poc conegut precedent del 1936, ni fa tres temporades contra l'Almeria, ni l'any passat amb el Lugo, ni tampoc ahir. La Primera Divisió va tornar a passar de Girona i, al final del partit, la festa estava al costat del mig miler de seguidors navarresos mentre els gironins es lamentaven recordant com en, segurament, l'única errada defensiva de l'equip de Pablo Machín, Kenan Kodro s'havia plantat sol davant Becerra per marcar el 0-1. El fill d'aquell golejador que no va arribar a triomfar al Barça va ser ahir el botxí que tornava a matar el somni gironí. L'equip ho va intentar fins al final, l'afició, que havia omplert l'estadi, no va deixar d'animar, però calien dos gols. Feia falta una nova remuntada que, però, amb l'Osasuna molt ben posat sobre el camp no va arribar. Al final, eufòria i llàgrimes d'alegria al bàndol navarrès pel retorn a Primera Divisió d'un equip històric. Mentrestant, al costat gironí la sensació de frustració d'uns jugadors que veien com se'ls havia escapolit de les mans una gran oportunitat per a les seves carreres es barrejava amb la impotència d'una afició gironina que no entén per què la Primera Divisió no estima gens la seva ciutat.