L'esperança, la il·lusió, les ganes de remontar i d'empènyer l'equip cap el somni de la Primera Divisió de l'afició del Girona van volar a l'inici de la segona part quan Osasuna va marcar el gol que, finalment, certificaria la seva victòria. El fet que fos un gol tot just tornant del descans i l'urgència de marcar dos gols per empatar l'eliminatòria van aixecar una muntanya a l'equip i als 9.100 seguidors que es van donar cita ahir a Montilivi.

El record del Còrdova sis dies enreres i les ganes dels jugadors va reanimar les pulsacions de la grada, que es va reactivar fins a poc més de deu minuts pel final, quan la rematada de cap de Lejeune, la que hauria d'haver significat l'empat i afrontar el darrer tram del partit amb un setge poderós sobre la porteria de Nauzet, va impactar a la creueta. Els crits de gol no van sortir i els laments per l'ocasió errada van portar al descoratja. Al final del partit, l'exjugador del Girona, Diego Rangel, abatut, lamentava que "el cop de fortuna que necessitàvem, no l'hem tingut". La seva decepció la compartia l'afició i els ocupants de la llotja de Montilivi. No hi va faltar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va transmetre un missatge positiu perquè el Girona "jugarà a Primera segur" ja que l'ascens, després de tres intents, "no és una utopia; cada cop està més a prop"; i va admetre, esportivament i com tothom va fer, el bon plantejament de l'equip de navarrès.

I d'un exalcalde de Girona, a un altre, Joaquim Nadal recordava la pilota a la creueta de Lejeune i el marge de deu minuts que l'equip hauria tingut per apretar i aconseguir donar la volta al partit i empatar l'eliminatòria. Nadal va afegir que "hem vist un gran partit", amb un equip que "s'ho mereix tot" i, sobretot, perquè sis mesos enrere "no ens ho pensàvem" arribar a jugar l'ascens. I va reconèixer l'ofici que els jugadors d'Osasuna van tenir, amb pèrdues de temps, faltes i alguna simulació.

I, com no, tampoc hi va faltar l'actual alcadessa, Marta Madrenas, que relatava els nervis que havia passat, posava de manifest la manca d'encert de cara a porta i recordava que, malgrat no haver aconseguit pujar, "hem d'estar molt orgullosos de la magnífica temporada de l'equip".

El desenllaç del partit no va ser l'esperat. Tampoc la meteorologia, que a les set de la tarda amenaçava amb pluja, cosa que no va ser obstacle perquè el camp s'omplís. L'animada afició rojilla, que durant la tarda va fer-se notar pel centre de Girona, va quedar emmudida tota la primera part amb els càntics de la gironina. I l'empat a zero al final de la primer part mantenia totes les opcions intactes.

El sol va sortir, però la gerra d'aigua freda a la represa va canviar-ho tot: cop directe a les aspiracions gironines amb el gol de Kodro. Ni l'equip ni l'afició van abaixar els braços, la rendició no era possible. Però el pas dels minuts i l'atac infructuós del Girona van provocar que els ànims decaiguessin i l'afició navarresa aparegués, l'única amb ganes de cridar, cantar, saltar i celebrar -tant ho van fer en el gol que una part de la tanca que impedeix entrar al terreny de joc va cedir-. La desil·lusió gironina va ser gran, però només queda aixecar-se com en les dues ocasions anteriors i encara la temporada que ve.