Definitivament, i abans que els resultats ho confirmin o, per contra, ho llencin tot pel terra, aquest Girona 2016/2017 és el Girona de la il·lusió. Dos ascensos frustrats a Primera no han pogut esborrar el sentiment de tornar-ho a intentar i així va quedar ahir ben clar a la plaça Independència de la ciutat. Un any més, i ja en van tres de manera consecutiva, es va erigir com l’escenari de la posada en escena dels que seran els grans protagonistes a Montilivi durant els propers mesos. Amb el suport de mig miler d’aficionats i de més color blanc-i-vermell que mai, els membres del cos tècnic i els jugadors van saltar al damunt d’un escenari fent desbordar l’eufòria entre els assistents i aixecant nombrosos càntics i aplaudiments.

El president Delfí Geli va ser l’encarregat d’obrir foc, amb un breu discurs en el qual va recordar que l’equip enceta una nova temporada a Segona amb «més experiència, més maduresa i més ambició que mai» per intentar aconseguir «grans fites». Per aconse­guir-les, va demanar «l’ajuda de tots» perquè «la família» gironina es faci «cada cop més gran». La tinent d’alcalde i regidora d’Esports de l’Ajuntament, Isabel Muradàs, va ser la següent, assegurant que a banda de donar suport al club «a través de les xarxes socials» els aficionats també s’han de fer sentir a Montilivi: «Heu de seguir fent-los costat tots al camp».

Acabats els parlaments, va arribar el moment que la majoria esperava. Presentats l’utiller, els fisioterapeutes, recuperadors, l’analista, el delegat, l’entrenador de porters i el tàndem Jordi Guerrero-Pablo Machín, es van anar anunciant, un per un, els membres de la primera plantilla. Tots van ser rebuts amb aplaudiments, però els qui es van endur una major ovació van ser els migcampistes Pere Pons i Eloi Amagat, el carriler Miguel Ángel Cifuentes i el davanter Fran Sandaza. Algunes cares conegudes i d’altres que vivien l’experiència per primera vegada, com el porter René Román, el central Juanpe, el carriler Álex Menéndez, el migcampista Portu o el davanter Samuele Longo; tots ells van rebre el caliu d’una afició entregada, que va rebre amb forts aplaudiments els discursos d’Eloi Amagat i Pablo Machín, els encarregats de parlar.

El gironí, un dels capitans de la plantilla, va explicar orgullós que «cada cop veig més samarretes blanc-i-vermelles pel carrer, símptoma que s’estan fent les coses bé». A part, va deixar ben clar que tant ell com els seus companys «ja hem superat el disgust de no haver pogut pujar a Primera» i que aquesta temporada «l’encetem amb il·lusions i energies renovades per intentar-ho de nou» perquè «tinc la sensació que més aviat que no pas tard el Girona arribarà on tots ­vosaltres us mereixeu».

Machín va seguir per la mateixa línia i va acabar-se de ficar el públic a la butxaca quan va demanar el suport de l’afició des de la primera jornada de Lliga fins a l’última, a diferència del que sol passar cada any quan Montilivi s’omple només a les darreres jornades. «Us prometem deixar-nos la pell i esforçar-nos cada dia, però per fer-ho possible us necessitem a tots des del primer dia no només als finals, com ha anat passant aquests últims anys», abans de tancar el seu discurs amb un parell de crits en català: «Som-hi afició! Endavant Girona!»

<iframe src="https://www.facebook.com/plugins/video.php?href=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2FGironaFCoficial%2Fvideos%2F1094188450617487%2F&show_text=0&width=400" width="400" height="400" style="border:none;overflow:hidden" scrolling="no" frameborder="0" allowTransparency="true" allowFullScreen="true"></iframe>

Richy i Álamo, absents

La família blanc-i-vermella no va estar al complet. Dos dels seus integrants, Richy Álvarez i Javi Álamo, van ser les dues absències destacades de la tarda. Tots dos jugadors, amb molèsties físiques, van ser a la consulta del doctor Ramon Cugat a Barcelona per valorar les seves respectives dolències.