Un estiu sense embolics a Montilivi no és un estiu com cal i aquest any no serà una excepció. El culebrot de torn arriba amb la brevíssima etapa a Girona d'Álex Menéndez, un jugador que només ha durat una setmana al club. Era presentat el dilluns de la setmana passada i des de llavors va desaparèixer del mapa. No va jugar contra l'Olympique ni el Nàstic i tampoc se'l veia pels entrenaments. En tenia la culpa una greu lesió al genoll que el tindrà de baixa més de mig any. Aquesta dolència és, precisament, el quid de la qüestió. Mentre que el futbolista i el seu entorn asseguren que se la va produir en la seva segona sessió com a blanc-i-vermell, el club està convençut que Menéndez ja arrossegava algun problema quan va arribar de Gijón amb la carta de llibertat. Entenent que la raó està del seu costat, que la lesió en qüestió és preexistent i que la llei l'empara, el Girona ha decidit rescindir el contracte per dues temporades amb el futbolista. Una versió contrària a la de l'asturià, per la qual cosa el cas ha passat a mans dels advocats i fa pinta que s'haurà de resoldre per la via judicial.
Amb Álex Menéndez desaparegut durant aquests últims dies i el tradicional mutisme des de Montilivi, era clar que alguna cosa, i greu, passava. Que tenia problemes al genoll i que no s'entrenava era un fet, però sense diagnòstic no es podia assegurar al cent per cent si calia o no preocupar-se. La bomba esclatava ahir a primera hora de la tarda, quan la versió digital del diari Marca feia pública la informació que li havia arribat per part del representant del futbolista (Pedro Bravo, president de l'Associació Espanyola d'Agents de Futbolistes i representant de diversos jugadors de renom). Sortia a la llum que Menéndez pateix una ruptura dels lligaments creuats del genoll dret, que en té per 8 mesos i que el Girona havia optat per anul·lar el contracte. A partir de llavors, els esdeveniments es van encadenar.
Amb el jugador ja a Gijón per iniciar la seva recuperació (no li va donar temps ni a acomiadar-se en persona del vestidor i ho va fer a través del grup de whatsapp que té la plantilla), el club va decidir moure fitxa. Primer, un comunicat en què justificava la rescissió del contracte d'Álex Menéndez, al·legant que la greu lesió al genoll dret de l'asturià era «preexistent a la contractació» i emparant-se al contracte de treball i el Conveni Col·lectiu per a l'activitat de futbol professional que diu que existeix un període de 15 dies «per a la realització de les proves mèdiques que determinen l'aptitud física del futbolista», per la qual cosa hauria actuat dins dels terminis establerts.
Com que amb un escrit no n'hi havia prou, el director esportiu Quique Cárcel va donar la cara. Va demanar «respecte màxim» per a Menéndez i li va «desitjar una ràpida recuperació», abans d'argumentar per què el contracte de l'asturià «no té validesa». «La seva lesió ja existia. Tenim la valoració de fins a tres metges diferents i tots opinen el mateix. Tot això justifica que no se li pot fer un contracte», deia. «El conveni diu que tenim 15 dies per fer-li tota mena de proves. Ell va passar un primer reconeixement mèdic i va anar bé. Però després del primer entrenament, va notar molèsties. Llavors se li van fer unes proves, vam conèixer l'abast i se'ns va comunicar que la seva lesió era preexistent», afegia. Explicava, a més, que el club havia intentat resoldre la situació d'una altra manera, però que s'havia trobat amb l'oposició del futbolista. «Som conscients que hi ha un tema humà i l'hem volgut ajudar, oferint-li quedar-se per fer la rehabilitació amb un contracte diferent i després que l'any següent seguís amb nosaltres». La negativa va ser rotunda. Arribats a aquest punt, Cárcel mostrava el parer de no voler trobar culpables. «Tinc molt clar que nosaltres no hem fet res dolent. Confiàvem molt en ell, però si després no ha passat els reconeixements mèdics pertinents, no hi podem fer res». I admetia que ara, amb «una carència» al carril esquerre, al club li toca moure fitxa. «Haurem de fitxar. Ens agradaven més opcions que segueixen esperant. A veure si alguna arriba a bon port».
Per si no n'hi havia prou per rematar la tarda, faltava la tracta final. De nou, la versió digital del diari Marca era l'encarregada de mantenir viu el foc, amb unes declaracions d'Álex Menéndez, en les quals el jugador deia estar «decebut», assegurant que «cap jugador mereix això». «Vaig passar la revisió mèdica i em van dir que tot estava bé, que arribava com un avió. El dimarts em vaig entrenar i a la tarda el peu em va relliscar i vaig sentir un cruixit. Em vaig posar gel i l'endemà em feia molt de mal». Se li va practicar una ressonància, durant la qual, segons l'asturià, «el metge em va retreure que ja venia lesionat i em va arribar a dir que els havia enganyat».
Geli, un cas similar
Curiosament, i salvant les distàncies, l'actual president del Girona, Delfí Geli, va viure una situació semblant en la seva etapa com a futbolista professional. Després de fer-se un nom a l'Atlètic de Madrid, el gironí va tenir l'oportunitat de fitxar pel Betis la temporada 1999/2000, però després de signar contracte amb el club andalús, de passar el pertinent examen mèdic i fins i tot d'entrenar-se durant uns dies, va ser acomiadat. El Betis ho va justificar a una presumpta lesió de genoll que, segons els serveis mèdics, li impedia jugar. En una entrevista al diari ABC l'any 2001, Geli ho recorda: «Va ser el pitjor moment de la meva vida i de la meva carrera esportiva. Ja ho tinc oblidat i, per sort, ja va quedar enrere fa temps». De lesió, res de res, perquè el gironí acabaria jugant 23 partits aquell any a l'Albacete.
