Hi ha fitxatges que surten bé. Que exploten. Jugadors que rendeixen per damunt de l'esperat. D'altres, en canvi, que surten malament. Les expectatives són massa altes i, a l'hora de la veritat, fan figa. Però hi ha un tercer capítol, el d'aquells futbolistes que, per una o altra circumstància, marxen amb la cua entre cames o per la porta del darrere, amb pocs minuts a les esquenes o fins i tot sense haver ni debutat. De casos així, a Montilivi, n'hi ha hagut al llarg d'aquests anys a Segona A. Pocs, però se n'han viscut. El d'Álex Menéndez ha estat l'últim, però en temporades anteriors s'han viscut casos força estrambòtics. En cap cas s'ha repetit l'experiència viscuda amb l'asturià, que ha estat rescindit en entendre el club que ja va venir lesionat. La resta de precedents, alguns més curiosos que no pas d'altres, han tingut els problemes burocràtics, els afers diplomàtics i la manca d'adaptació com a principals contratemps.
Aquest curiós capítol de la història del club té el trist honor d'inaugurar-lo el davanter Antonio Calle, el fitxatge del qual va portar cua durant molts mesos. L'estiu del 2009 i veient que l'equip tenia una clara mancança a la parcel·la ofensiva, la direcció esportiva de torn, encapçalada per Javier Salamero, va decidir fer un últim esforç al darrer dia del mercat d'estiu. La nit del 31 d'agost, la més llarga que es recorda a Montilivi, va acabar amb tres fitxatges a la butxaca:?Javi Almirón, Brian Sarmiento i Antonio Calle. El d'aquest últim, però, va aixecar força polseguera. La Lliga de Futbol Professional (LFP), entenent que no s'havia enviat la documentació a temps, va dictaminar que el fitxatge s'havia fet la matinada de l'1 de setembre i que, per tant, l'alta no es podia tirar endavant. El Girona argumentava que Calle arribava en qualitat de jugador a l'atur i que, en disposar d'una llicència lliure per la baixa per lesió d'"scar Álvarez, podia inscriure al davanter madrileny sense problemes. No va rebre via lliure de la LFP, per la qual cosa futbolista i club es van haver d'esperar gairebé tota una volta. Calle es va entrenar durant quatre mesos sense jugar i va debutar al gener. Curiosament, el dia de l'estrena, va marcar un gol. Aquell curs, acabaria jugant 20 partits i veient porta en 3 ocasions. L'estiu següent, feia les maletes cap al Valladolid.
Només una temporada més tard, el Girona va tornar a protagonitzar un fitxatge d'aquells que no deixen a ningú indiferent. Tot i que president i director esportiu van assegurar, per activa i per passiva, que després d'Adrien Goñi el club no incorporaria a ningú més al mercat d'hivern, a la web de la Lliga apareixia el nom d'Emmanuel Biancucchi com a nou reforç gironí. L'entitat, de matinada, va anunciar el fitxatge del cosí de Leo Messi, cosa que va revolucionar-ho tot. El 2 de febrer, presentació mediàtica amb més d'una vintena de periodistes a l'estadi i la presència de Jorge Messi, pare del jugador del Barça. I?l'endemà, Biancucchi entrenant-se com un més sota les ordres de Raül Agné. El cas és que l'argentí mai arribaria a debutar. El club, cada cop que se li preguntava pel tema, ho justificava als «problemes burocràtics» que mai es resoldrien. No es va donar cap explicació més;?simplement, que la documentació del migcampista no estava en regla.
Un cas similar es va viure el curs 2011/2012. També al mercat d'hivern, el Girona es reforçava amb Emmanuel Omgba. Procedent de l'Huracán valencià, amb el qual havia jugat sense problemes durant la primera volta, se li feia un contracte per a tres temporades. Omgba, segons la versió del club, mai va tenir els papers en regla i, per tant, no va arribar ni a debutar. Havia jugat amb l'Huracán i l'any següent ho va fer sense problemes amb el filial de l'Elx, però a Montilivi no se li va veure el pèl.
Un cas similar, tot i que amb algun ingredient més, és el que es va viure la temporada passada amb Chidiebere Nwakali. S'anunciava la cessió del migcampista del Manchester City cap a Girona el 31 d'agost, però el jugador no es presentaria fins a l'octubre per diverses qüestions burocràtiques. Va debutar a la Copa Catalunya, però a la Lliga no va tenir ni un sol minut. Després del Nadal, va quedar retingut al seu país i no es va reincorporar als entrenaments fins al febrer. Poc després, s'acordava amb el City que el millor per a totes les parts era trobar un nou destí per a Nwakali. Va fer les maletes i va marxar cedit, de nou, cap a Noruega.
L'últim nom propi és el d'Agostinho Cá. Aquí no hi va haver problemes de papers, sinó una inexistent adaptació del futbolista, cedit pel Barça al mercat d'hivern del curs 13/14. El tècnic de torn, Javi López, va deixar ben clar que es tractava d'un «fitxatge de la direcció esportiva» i li donaria tan sols uns minuts contra el Lugo. Machín, un cop va arribar al càrrec, no el va fer jugar a la Lliga i Cá no només va deixar d'anar als entrenaments, sinó que va fer les maletes abans d'hora.
