«Després de dues patacades, aquest Girona té més cicatrius i és un equip molt més dur»

Sí, i tant. I jo, el primer. Estem preparats tot i que hem tingut una pretemporada més curta que la resta d'equips, segurament anirem millorant a mesura que vagi avançant la competició. Esperem que aquesta millora arribi aviat per mantenir un ritme alt durant tota la Lliga.

El Sevilla Atlètic és el primer rival. Diuen que és millor jugar contra els filials al principi. Hi està d'acord?

Mai se sap quan és millor enfrontar-se a un o altre equip, però sí que és cert que pot ser un avantatge jugar amb un rival que no té la mateixa experiència a la categoria, com és el cas. Tampoc sé si el millor és fer-ho a la primera jornada, que és quan la sobremotivació per la il·lusió d'agradar en el debut els pot fer ser més perillosos.

L'experiència està de la seva part. Fa un any, debut contra el Bilbao Athletic i victòria.

Tant de bo que acabi igual la història, però aquell partit es va decidir en un gol al final de Jairo, que a més va ser en posició mig dubtosa. Ens va costar superar-los. Tenim l'exemple que fàcil no ho serà.

Com cada any, cares noves i alguns que ja no hi són. Un d'ells és el porter Isaac Becerra. Se'l trobarà a faltar?

Sí, però com a ell trobarem a faltar a tothom. Hi ha molts futbolistes que no hi són que ens han donat bons moments, tant a dins com a fora del camp. A Isaac se'l trobarà a faltar perquè és un jugador que a tothom li cridava l'atenció per la seva personalitat i rendiment. A poc a poc espero que ens oblidem, entre cometes, d'ell.

Des que va arribar ho va tenir prou fàcil a la porteria: Becerra sempre jugava. Aquest any li apareix un dilema, amb dos porters com Bounou i René. Ja té la decisió presa de qui jugarà a Sevilla?

Qualsevol entrenador sempre ho té difícil, encara que aquests últims anys semblava que hi havia un rol molt definit:?Isaac jugava perquè havia rendit sempre molt bé o perquè els suplents venien d'inferior categoria. No és el cas d'aquest any. Tenim dos porters que poden competir a la perfecció. Encara hi he de donar voltes per decidir qui jugarà a Sevilla. La porteria és una posició especial, es necessita més confiança i no es canvia cada dos per tres. Estic tranquil perquè, jugui qui jugui, la porteria estarà ben coberta. I al que li toqui, no es podrà adormir perquè el pressionaran fort des del darrere.

Tots dos hi són per aturar pilotes, però René i Bounou són porters ben diferents, no troba?

Sí. Potser René és una mica més similar al que és Becerra per constitució i característiques, mentre que Bounou, en ser més alt, no pot ser tan explosiu ni ràpid, però té més facilitat per dominar el joc aeri i més envergadura dins la porteria per qualsevol xut. Tots dos són molt correctes amb el joc de peus. Crec que tenim ben coberta la porteria.

Vostè no és un amant de mirar cap al passat, sobretot si és per recordar els ascensos frustrats, però considera al Girona com l'Atlètic de Madrid, i el veu com el pupes de la Segona Divisió A?

No és que no m'agradi recordar, perquè penso que hem d'aprendre de les coses bones i dolentes. Hem d'estar orgullosos que un equip normalet de la categoria hagi estat dos anys lluitant fins al final per pujar a Primera. Això és a l'abast de poquíssims clubs. El pupes? No hi guanyem res lamentant-nos, tot i que amb l'Atlètic de Madrid potser sí que tenim algunes coses en comú. Ells han arribat a dues finals de la Lliga de Campions i les han perdut d'aquella manera. No se n'ha parlat gaire, però els gols del Reial Madrid un és al descompte i l'altre en fora de joc. A més, van perdre a la tanda de penals... Nosaltres, el primer any no pugem per un gol al descompte i ens n'anul·len un de Lejeune per un pam, encara que estava ben anul·lat. Aquest any el gol d'Osasuna que ens fan a Montilivi és en fora de joc i no s'ha dit enlloc. Aquell pam que per a nosaltres va ser suficient, a la nostra contra no va ser així. Les expulsions que no es van donar a Pamplona, el penal no xiulat a Mata i la vermella al porter... Són coses que recordes ara. Detalls que han passat, però no per això som el pupes. Hem de pensar en tot el que vam gaudir durant el procés fins arribar a l'últim partit. Intentar que això es pugui repetir i que al final, la fortuna ens somrigui.

El vestidor ha après a passar pàgina?

No se sap, però crec que haver passat la situació de Lugo ens ha fet ser més durs. Va ser extremadament dramàtic i això ens ha servit per pair d'una millor manera l'eliminatòria amb l'Osasuna. El vestidor és més madur, amb més cicatrius. Som capaços d'entendre que per a tots era l'oportunitat de la nostra vida de poder jugar a Primera, però també aprenem que després de Lugo pensàvem que no es tornaria a repetir i 8 o 9 mesos després hi tornàvem. Som conscients que és superdifícil que es torni a produir, però el club està posant la base per tenir un projecte sòlid i tant de bo el dia de demà es pugui lluitar de nou. Una de les coses que m'agrada és que veig molta gent jove a la ciutat amb samarretes blanc-i-vermelles. Ara, quan els preguntes, no et diuen que són del Barça, sinó que afirmen orgullosos ser del Girona.

Fa un any es van generar certs dubtes sobre el seu futur i no estava clar si continuaria. Després va renovar fins al 2018 i acumula més de 100 partits. Tot i això, aquest estiu també ha tingut alguna oferta al damunt de la taula?

Sempre he sigut respectuós amb els contractes. Sé que a Girona hi tinc molt poc a guanyar, el marge és mínim després de dos anys fregant l'ascens a Primera. El normal és que aquest any sigui molt difícil o no es pugui igualar. Estic a gust i agraït, tinc un contracte signat. Vaig dir al meu representant que si hi havia alguna opció real de Primera Divisió me la traslladés i ens plantejaríem parlar amb el club perquè així m'ho van dir al seu dia. Però si eren propostes de Segona A, per a mi tan gran és un altre club com ho pot ser el Girona. D'aquesta categoria sí que hi ha hagut interès, i de clubs històrics, però al final he decidit complir el meu contracte.

I?de Primera no en va tenir o és que no li feien prou patxoca?

Alguns equips van preguntar sobre la meva situació, però tenir l'oportunitat d'asseure'm a entrevistar-me amb un club o comptar amb una proposta en ferm no ha passat.

Deia que a Girona hi té ja poc a guanyar. Llavors, no li fa por tenir molt més a perdre?

Sí, és evident. Tothom que sigui mitjanament intel·ligent sabrà que vaig arribar a un equip que era gairebé de Segona B i jo tenia un 99 per cent de probabilitats de millorar el que hi havia. Ara tinc un 0,5 de millora. És obvi. S'ha d'apreciar també el procés. Cada tècnic que es manté en un equip va progressant. Jo em considero molt millor entrenador ara que quan vaig arribar. També estar en un mateix club durant molt de temps no és fàcil, et pot el cansament.

Aquest estiu, durant l'estada a Manchester, va tenir l'oportunitat de xerrar una estona amb Pep Guardiola. De què van parlar?

Des de fora crec que se li dóna més importància de la que realment té. En Pep és un entrenador que té moltíssim mèrit perquè ha guanyat molt, però també perquè ha tingut l'oportunitat d'estar als equips en què ha estat. La conversa que pots tenir amb ell és la mateixa que pots tenir amb un entrenador de Segona Divisió o fins i tot de Segona B. Parlem de futbol, el que passa és que ell està a un nivell al qual molt poca gent hi pot arribar. És una persona normal i afable. Vam recordar aquell primer partit a Sòria en què ell debutava amb el Barça a Primera i jo era el segon entrenador del Numància. Jo també puc estar orgullós de dir que vaig ser el primer a guanyar el Barça de Guardiola. Bé, no jo, però sí l'equip en el qual estava. Poc més;?tampoc ens va donar cap poció màgica per guanyar títols.

Li va haver de recordar això de Sòria?

No, no va ser necessari. Ell ja se'n recordava del seu primer partit. Segurament els inicis et vénen més a la memòria. Ell era una aposta del club;?havia estat un gran futbolista però llavors venia de pujar el Barça B de Tercera a Segona B. Era la seva primera experiència i que un equip modest que acabava de pujar com el Numància guanyés tot un Barcelona...

L'estada a Manchester li ha servit per veure que encara estem a anys llums d'alguns clubs?

Ho comparava una mica amb la lluna de mel. Allà es fan coses a les quals no estàs acostumat perquè consideres que només les viuràs una vegada a la vida. Marxes molt lluny de viatge, a un hotel de gran luxe de cinc estrelles, amb una habitació amb un majordom per a tu... I?tot això no ho tindràs en la resta de la vida! A Manchester va passar el mateix. Coneixes com treballen els clubs d'elit i després has de tornar a la crua realitat:?a l'annex de Montilivi o fent 100 quilòmetres per poder-te entrenar.

L'actual és la millor plantilla que ha tingut mai a les seves ordres?

Una cosa són els noms i una altra és demostrar-ho. És l'any que més possibilitats hem tingut per portar no primeres opcions, perquè encara són innaccessibles per a nosaltres, però sí molts futbolistes que han refusat d'altres llocs per venir aquí. No tenim apostes de Segona B com abans, o jugadors cedits que no vol ningú. Farem una plantilla compensada, que s'enriquirà des de la competència.

Té molta gent i d'un alt nivell. S'haurà de saber gestionar. És un repte per a vostè o l'espanta?

L'entrenador no només treu l'onze perquè juguin, sinó que és un gestor de grup. La nostra tasca és fer veure a la persona que s'ha de seguir la línia que marco jo com a capità del vaixell no perquè ho digui jo, sinó pel bé del col·lectiu. Crec molt en la competència. Cada any m'ha tocat gestionar grups amb certes dificultats. No em fa cap por.

La marxa de Lekic li ha trastocat gaire els plans?

No vull tenir a ningú que no vulgui ser aquí i resti. Si algú no es veu capacitat per competir o creu que en un altre lloc té una oportunitat millor, jo seré el primer que facilitaré la seva sortida. Tots volem millorar i de vegades t'ofereixen quelcom millor i el club se'n veu beneficiat. La llàstima és que vam apostar per un jugador al qual volíem treure el rendiment aquesta temporada. No ho podrem fer i a més se'n va a un rival.

L'ha decebut?

No. Quan em va plantejar que tenia una oferta, ell encara no tenia presa la decisió, però em va reconèixer que a la seva edat, rebre una proposta per dos anys era bo per ell. No volia perjudicar el Girona. Vaig donar el meu vistiplau i es va fer.

L'afer Álex Menéndez és d'aquells que no agrada viure'ls en una pretemporada, no?

No és del gust de ningú, partint de la base que el més perjudicat és el jugador perquè s'haurà d'estar molts mesos sense jugar. Com a club, no agrada que tothom pensi que nosaltres hem fet quelcom malament basant-se en una informació que és correcta. Va sortir una notícia que ni tan sols es va contrastar ni va ser imparcial. Llegint aquella informació semblava que el futbolista s'havia lesionat aquí i que l'havíem deixat tirat. No va ser així. Fins i tot després de fer-li proves i de veure que la lesió que patia era anterior sense cap dubte, el club li va voler donar un cop de mà:?operar-se aquí i comptar amb ell un cop estigués recuperat. El seu representant va considerar que era millor no fer-ho. Nosaltres ho vam assumir i no vam voler fer massa soroll. Tenim la consciència supertranquil·la que el futbolista havia vingut lesionat i que a més hem fet tot el possible perquè tingués l'opció de seguir.

Desitjant, sigui de qui sigui la culpa, que Menéndez es recuperi bé i que tot quedi aquí?

Sí, tots som companys. No crec que ningú s'alegri de les desgràcies alienes i menys quan hi ha una lesió pel mig. Ell va arribar i fent un primer entrenament molt suau ja vam veure coses estranyes. Se li va fer una exploració i després una ressonància més exhaustiva amb un metge aliè al club. Es va corroborar el que es temia d'inici.

El tema de les lesions polèmiques i misterioses el persegueix des que va arribar al Girona. És un tema que el molesta?

És un tema que molesta a qualsevol. Ho vivim amb intensitat perquè ens passa a nosaltres, però segur que a d'altres clubs també es poden viure situacions similars. Amb els fisioterapeutes i els serveis mèdics, com també a tot allò que podem optar fora del club, hi estic molt content perquè no ho havia viscut abans. Ara, tots podem tenir un error, encara que no ho anomenaria així perquè a la medicina no tot són matemàtiques. Hi ha lesions que s'allarguen més, cada múscul és diferent, cada genoll una història... Recordo que quan vaig arribar Felipe estava lesionat, després Juncà va tenir els problemes famosos, l'any passat li va passar a Sobrino...

Com preveu aquesta Lliga; la veu tan igualada com sempre?

La Segona A és similar durant molts anys. Les diferències les veus quan acabes. Crec que hi ha dos superequips com a mínim: el Rayo i el Llevant. També el Getafe tindrà una bona plantilla. Com el Mallorca, Almeria, Valladolid, Saragossa... Després s'ha de demostrar que siguin bons equips. Espantat no ho estic. Els tinc respecte, com sempre.

Cada any la Copa del Rei sembla que faci nosa. Enguany, amb una plantilla tan àmplia i equilibrada, es veuria amb bons ulls intentar anar superant rondes?

No crec que faci nosa. Tots volem guanyar partits i anar avançant. Els primers que ho intenten són els jugadors que surten al camp. Ara tenim dues competicions, com més eliminatòries passen més opcions tindrem que tothom estigui rodat. Això és l'ideal. Després, el que passa és una altra història. Vas guanyant partits i no tens el premi de jugar amb un Primera, que és el que a tots ens agradaria. I a més, et toca viatjar a meitat de setmana a l'altra punta del país. Tot i això, vull guanyar tots els partits de Copa. L'any passat, aquest i sempre.