qüestions tàctiques

D'entrada, la inesperada suplència de Pere Pons en el primer partit de lliga jugat a Sevilla. El mateix partit en què el carril dret va tenir tres ocupants (Cifu, Aday i Cristian Herrera); i tres més el carril esquerre (Aday, Cristian Herrera i Coris).

El segon partit va destacar per veure com Machín prescindia del doble pivot de la primera jornada (el doble golejador Rubén Alcaraz i Granell), per donar entrada a Pere Pons i Borja García. El mateix partit en què també es va sacrificar Ramalho per donar entrada a un Alcalá que tampoc havia jugat a Sevilla.

I ahir, més enllà del debut obligat de René, Granell va tornar a l'equip en detriment de Borja, però el que va sobtar més va ser veure com Pere Pons actuava tota la segona part de central dretà, mentre Granell oblidava la seva tasca creativa per fer de Pons i cobrir les esquenes de Portu i de Borja, que ara ja sí era al camp.

Per cert, ahir també va haver-hi canvi de cromos a la davantera: la dupla Cristian Herrera-Fran Sandaza es va trencar per donar la titularitat a Longo, tot i que el canvi de cromos va ser absolut i a la segona part va ser el de Toledo el que va substituir l'italià.

I mes enllà dels canvis tàctics, les tres primeres jornades també deixen certa sensació de no acabar de saber quin Girona es veu. Si el fiable que va derrotar l'Elx amb bon joc i absolut mereixedor, o el que va navegar per Sevilla i també ahir en les dues respectives primeres parts. De moment, ens queda un equip que en tres jornades ja sap que és guanyar, empatar i perdre, però que encaixa amb massa facilitat. Cosa reconeguda pel mateix Pablo Machín, que ahir deixava clar que si volen ser un equip gran i estar a la part alta de la classificació, han d'arreglar ràpidament aquest aspecte. Perquè per molts gols que sigui capaç de marcar l'equip, si en segueix encaixant s'escaparan molts punts. El mirall podria ser el mateix Valladolid, que amb només 3 gols ha sumat 7 punts.