És innegable que l'excepcional solidesa defensiva que el Girona havia mostrat amb Pablo Machín al llarg d'aquestes últimes temporades, de cop i volta ha desaparegut. S'ha esfumat, com per art de màgia. N'hi ha que ho justificaran per la marxa de dos pilars com el porter Isaac Becerra i el central Florian Lejeune ;d'altres reclamaran paciència perquè la lliga tot just acaba de començar i coses així solen passar. Però el cert és que durant aquesta etapa moderna dels gironins a la Segona Divisió A, mai s'havien encaixat tants gols després de les primeres 4 jornades. Entre Bounou i René, tots dos porters han hagut de recollir la pilota del fons de la seva porteria en 9 ocasions, quelcom que no havia passat fins ara. La mitjana no és bona ni de bon tros: més de 2 gols en contra per partit.

El vestidor, sobretot després del 3-3 amb l'Almeria, ja ha començat a entonar el mea culpa. Els jugadors que desfilaven diumenge per la zona mixta admetien que al darrere hi ha un problema i que és urgent resoldre'l. Ahir li va tocar el torn a Kiko Olivas, un dels noms propis de la passada temporada pel seu altíssim rendiment. El malagueny va confessar que si es vol ser a dalt toca treballar molt i millorar, i no va amagar que no li estranyaria que hi pugui haver canvis en defensa al camp del Mallorca.

Fa patxoca veure com el Girona ha estat capaç de marcar 10 gols en tan pocs partits quan aquesta, precisament, era una de les assignatures pendents dels últims anys. Però grinyola, i força, comprovar que al darrere hi ha quelcom que no funciona. Són 9 els gols encaixats en 4 partits, el rendiment més baix en aquest aspecte de les últimes temporades consecutives a la Segona Divisió A. Sense anar més lluny, només cal comparar-ho amb els dos últims anys. El sistema de joc era calcat;?el tècnic, el mateix. Però en canvi, tot s'ha capgirat d'una revolada. Fa només un any, també en 4 partits, s'havien rebut 4 gols tot i que el rendiment era pitjor (4 punts pels 5 actuals). Un curs enrere, tan sols 2 en contra i 10 punts al sarró. Només hi ha dos precedents que s'apropen, i força, a les xifres actuals. Es van produir les temporades 2010/11 i 2011/12, amb Raül Agné a les regnes de l'equip. En tots dos casos, es van encaixar 8 gols en 4 jornades. Al primer d'aquests cursos, tot i aquesta rèmora es van sumar 6 punts. Un any més tard no hi va haver tanta sort: 2 punts en la pitjor arrencada de lliga d'aquesta etapa.

Amb tots aquests ingredients és de calaix afirmar que alguna cosa no funciona. Els jugadors en són conscients i així s'encarregava d'admetre-ho ahir Kiko Olivas, just després de l'entrenament del primer equip a Montilivi. «Ens marquen massa gols i això és clau per explicar com estem ara mateix. És un punt bastant important que hem de corregir perquè si volem ser a dalt és imprescindible aguantar el zero i encaixar el mínim. S'ha demostrat cada dos per tres», valorava l'andalús, qui tot i això feia una crida a la calma. «Són massa gols en contra en només 4 jornades, però no ens hem d'alarmar, sinó treballar més per millorar aquest aspecte».

Si la temporada passada l'equip era «més sòlid», enguany les coses han canviat. «Ens creaven molt poques ocasions i tampoc ens feien gaires gols. Aquesta temporada, no sé per què és diferent i ens fan gols fàcilment. Hem de posar-hi un punt més perquè no ens passi», deia Kiko Olivas, qui entén que Machín pugui fer algun retoc, sobretot en defensa. «Tot pot passar. La competència a l'equip és molt gran. Són coses de l'entrenador i jo no serveixo per això, però és evident que qualsevol dia pot entrar un altre company a l'equip i fer-ho tan bé com el que jugava». A Palma diumenge es veurà si el sorià aposta per fer canvis i assenyala algú en concret o si no mou fitxa.