Hi ha tardes que sense saber per què es posen absolutament de cara i això és el que li va passar ahir al Girona FC al camp del Getafe, on els gironins varen aconseguir tres aspectes bàsics per trencar la ratxa irregular en què vivien fins ara en aquest inici de Lliga.

El primer dels tres aspectes a destacar és el gran joc mostrat per l'equip de Machín, que va confirmar la contenció al mig del camp de Pere Pons i Alcaraz; i la creació de joc de Portu i Borja, amb un Longo al davant que permetia fer estralls a la defensa rival. Això va portar a l'equip a fer un joc fins ara només vist a casa el dia de l'Elx.

L'altre dels aspectes aconseguits és la victòria absolutament necessària en aquesta setena jornada, perquè pràcticamnet se sabia abans de començar el partit que qui perdés se situaria en descens, fet sempre perillós per la intranquil·litat que això genera. Així, amb el 0-1 a la primera part, i el 0-2 definitiu a la segona, el resultat es pot considerar fins i tot curt si tenim en compte el munt de jugades perilloses que van tenir els jugadors gironins.

I el tercer aspecte, no menys important, és que per primera vegada es va mantenir la porteria a zero. En aquest sentit, Bono pràcticament no va haver d'aparèixer i a més es va beneficiar de l'error en el penal que els locals van tenir en el minut 86.

En la lectura del partit no es pot obviar que el Getafe es va quedar amb deu homes al minut 24 de la primera part, cosa que va facilitar el joc del conjunt de Pablo Machín, però vist el que s'havia produït fins aleshores és fàcil pensar que el Girona hauria sotmès igualment el seu rival, encara que els madrilenys ?haguessin mantingut onze homes al terreny de joc. I és que ahir els gironins varen estar sublims.

Dins del capítol de la tarda positiva, no cal obviar que els tres punts sumats a l'Alfonso Pérez permeten allunyar-se de la part baixa i situar-se a només dos punts de les places de promoció, situació que comença a apropar-se a les expectatives creades inicialment.

I en un partit tan complet del conjunt, caldria no oblidar el quart gol aconseguit per Longo en el seu segon partit com a titular, i el tercer de Rubén Alcaraz, el dia que tornava a la convocatòria i a l'equip inicial.