És cert que les estadístiques hi són per trencar-les, com diu el tòpic, i que en futbol no hi ha res exacte. Però si hi ha un rival idoni perquè el Girona intenti redreçar l'erràtic rumb d'aquest inici de temporada aquest és, sense cap mena de dubtes, el Mirandés. Els burgalesos arriben en un bon moment, són dels pocs conjunts que encara es mantenen invictes passades cinc jornades i segurament no li posaran les coses gens fàcils demà al vespre a l'equip de Machín; tot i això, cada vegada que els d'Anduva han visitat Montilivi els ha passat el mateix. S'hi hagin presentat en ratxa o de capa caiguda. La derrota sempre els ha acompanyat, convertint-se així en un dels adversaris més còmodes per als gironins en aquesta etapa moderna a la Segona Divisió A.

Els números són rotunds. Contundents. Quatre vegades s'han vist les cares Girona i Mirandés a l'estadi i encara és hora que el comptador visitant s'estreni. El de victòries. També el d'empats. Fins i tot el de gols. Els gironins han guanyat els quatre enfrontaments i sempre ho han fet deixant la seva porteria a zero. 10 gols a favor per als locals i cap en contra ho acaben d'il·lustrar. A més, gairebé sempre han estat partits moguts i força entretinguts per al públic de Montilivi, amb algunes anècdotes per al record.

El primer cop que es van enfrontar va ser la temporada 2012/2013, amb Rubi a la banqueta. Aquella tarda, la victòria va quedar-se a casa sense discussió. Un doblet de Felipe Sanchón, una diana de Migue i una altra d'Acuña van situar un contundent 4-0 al marcador per mantenir el Girona a la part alta de la classificació i deixar el Mirandés, que llavors entrenava Carlos Pouso, immers en la lluita per la permanència.

Un any després, ja amb Carlos Terrazas al capdavant dels burgalesos, es va viure un dels duels més moguts que es recorden. Però no pas l'únic. En aquella ocasió, amb els gironins jugant-se la permanència, es va repetir el 4-0 del primer precedent. Jandro va anotar un hat-trick (amb dos dels seus tres gols des del punt de penal) i Gerard Bordas va arrodonir la golejada. L'anècdota del partit es va viure a la segona part, quan l'àrbitre va expulsar els dos porters visitants amb tan sols uns minuts de diferència. Prieto i després Dani Jiménez van veure la targeta vermella, obligant el defensa Ríos Reina a situar-se sota pals en una de les imatges més estrambòtiques que s'han vist mai a Montilivi.

El curs següent, de nou el col·legiat va ser un dels protagonistes i novament es va donar un marcador ampli a favor dels de casa. 3-0 per al Girona, amb gols de Felipe (penal), Sandaza i Bordas. I?un altre cop, un parell d'expulsats pel Mirandés. El porter Razak va veure la vermella ben aviat i al segon temps va ser Corral el que acabaria als vestidors abans d'hora. L'any passat, quarta victòria consecutiva per als de Machín. Aquest cop, amb una renda no tan àmplia (2-0), en un partit en el que marcaria Kiko Olivas i s'estrenaria Cristian Herrera com a golejador amb la samarreta blanc-i-vermella.

Machín i el Mirandés

Si al Girona fins ara li ha anat bé enfrontar-se al Mirandés, tres quarts del mateix li ha passat a Pablo Machín en els més de 200 partits de Lliga, Copa i promoció que acumula com a primer entrenador (entre Numància i Girona). Contra els d'Anduva, el sorià acumula 4 victòries (totes elles com a tècnic gironí), 2 empats i tan sols una derrota. La desfeta va arribar el curs passat, al seu camp i per 1-0. El Mirandés és, juntament amb l'Hèrcules, Sabadell, Tenerife, Ponferradina i Alcorcón, el conjunt que Machín més cops ha derrotat.