Després de la balsàmica i alhora il·lusionant victòria de diumenge passat al Coliseum Alfonso Pérez contra el Getafe (0-2), el Girona té l'oportunitat diumenge de confirmar el seu bon moment i allargar la ratxa davant el Reus a l'estadi. El conjunt del Baix Camp debuta aquesta temporada a Segona A després d'ascendir el curs passat i en la seva estrena a la categoria de plata està signant, de moment, uns números més que notables. De fet, és un dels pocs invictes després de 7 jornades i amb 13 punts ocupa llocs del play-off. Tot plegat fa que el partit de diumenge tingui un grapat d'al·licients. Serà un derbi inèdit a Segona A però no pas en altres categories, on gironins i reusencs s'han fet un tip de veure's les cares. Tot i això, ja fa deu anys que no s'enfronten en partit de competició regular. Les últimes visites del Reus, totes a Tercera Divisió, no porten gaires bons records a l'afició del Girona, ja que s'han saldat amb tres derrotes (2006-07, 2001-02 i 1999-00) i un trist empat (2000-01).?En canvi, sí que evoca moments de joia banc-i-vermella, l'última victòria del Girona davant els roig-i-negres. Va ser la temporada 1988-89 i el triomf per 2-0 va suposar l'ascens a Segona B. Cruz i l'actual president Delfí Geli van ser els golejadors d'aquell partit que va acabar amb l'entrenador, Xavi Agustí i l'aleshores alcalde Joaquim Nadal remullats a la dutxa del vestidor.

Era l'avantpenúltima jornada d'una Lliga de 42 partits. Feia falta la victòria després de dos intents fallits en què el Manresa (1-2) i l'Igualada (3-1) havien frustrat els primers match balls per pujar. El frec a frec durant tota la Lliga amb el Manlleu es posava d'allò més emocionant però el Girona no va fallar a la tercera i amb la victòria davant un Reus, que no s'hi jugava res i que va vendre molt cara la seva pell, va tornar a la categoria de bronze. Durant molts minuts l'inquietant 0-0 feia témer el pitjor però Cruz va fer l'1-0 a deu minuts que, juntament amb les expulsions de Balañà i Ramon Coch ho deixaven fet. Geli s'encarregaria de sentenciar amb el 2-0 de penal en l'afegit i provocaria que Nadal baixés de la llotja a la banqueta per felicitar Xavi Agustí amb el partit encara en joc. «Hi havia força gent a l'estadi per ser Tercera Divisió i recordo que vam fer una celebració improvisada amb l'afició al camp. Després al vestidor, va passar força gent per la dutxa. L'alcalde estava despistat i també va rebre», explica Geli. El saltenc detalla que aquell curs, «el Girona no sortia com a favorit però tenia jugadors de qualitat com Lozano o Cristo i vam fer un any boníssim, sempre per davant del Manlleu».

L'afició del Girona només gaudiria d'un partit més de Geli de blanc-i-vermell a l'estadi, ja que al final d'aquella temporada fitxaria pel Barça. El seu comiat va ser en l'última jornada, en un 6-1 contra el Júpiter. El Girona el va traspassar i va fer calaix amb la seva venda. «El club venia d'una situació complicada, per variar, i l'estiu havia entrat gent nova (Pere Ribas de president). Van ordenar les coses i posar seriositat a l'entitat», recorda Geli.

L'últim precedent

Menys ha plogut de l'últim enfrontament entre gironins i reusencs. Deu anys fa que no coincideixen. El darrer cop un gol de Víctor Curto, que uns anys després fitxaria pel Girona, va decidir unpartit (0-1) marcat per l'expulsió del porter Coca i dos pals de Nacho del Moral i Miki Albert. Joan Carrillo era l'entrenador -seria destituït i rellevat per Ricardo Rodríguez i Javi Salamero- d'aquell Girona que acabaria segon classificat rere el Reus, campió. A la fase d'ascens, els gironins pujarien després de superar el Mutilvera i l'Alcalá però el Reus, després d'eliminar el Beasain toparia amb el Betis B i no aconseguiria l'objectiu. A aquell Reus ja el dirigia Natxo González, en la seva primera etapa al club, i tenia també, l'exgironí Pociello o Edu Oriol.