Amb nou temporades consecutives a la Segona Divisió A, és inevitable comparar com li van les coses al Girona respecte als últims cursos cada dos per tres . És un exercici per confirmar si la cosa rutlla o si és millor posar-hi remei abans que sigui massa tard. Enguany, l'experiment funciona prou bé. Hi ha uns quants aspectes a polir i les lesions estan deixant Pablo Machín sense tants efectius com li agradaria tenir a la seva disposició, però els números són prou positius. Els 18 punts en les 13 primeres jornades no només han portat els gironins fins la cinquena posició, en zona de play-off i a tan sols dos punts de l'ascens directe, sinó que converteix l'actual en el quart millor inici de lliga dels últims consecutius a la categoria.
Per fer una comparativa fàcil i sense haver de mirar gaire enrere, aquest Girona està en més bona forma que el de la temporada passada. Primer, perquè ocupa unes quantes posicions per sobre en la classificació (fa un any l'equip era divuitè, a prop del descens). I?segon, perquè acumula més punts:?els 18 d'ara són 4 més que els 14 de llavors. Ara bé, l'actual trajectòria dista, i força, de les dues millors arrencades que s'han viscut a Montilivi en aquesta etapa moderna a la Segona Divisió A. Una d'elles es va viure no fa gaire i amb Pablo Machín també a la banqueta. El curs 2014/2015 va engegar-se de manera excel·lent i després de 13 partits, els números eren envejables:?26 punts i una meritòria segona posició gràcies a 8 victòries i 2 empats. Una mica millor eren els guarismes del Girona de Rubi (12/13). També segon passades 13 jornades, comptabilitzava 27 punts, amb 8 triomfs i 3 empats. Aquell també era l'equip més golejador, amb 26 dianes en 13 partits. 22 n'havia marcat la temporada 14/15. Ara en suma 18, també el quart millor registre.
La tercera millor arrencada a Segona A es va viure amb Ricardo Rodríguez a la banqueta. Aquell Girona va fer 19 punts en 13 partits, tot i que estava més avall a la classificació. Era 10è, amb un balanç de 5 victòries i 4 empats.
