Fitxat l'agost de l'any passat i considerat per a molts com una de les incorporacions estrella d'aquell mercat d'estiu, a Borja García se'l va haver d'esperar, i força, perquè la seva llum comencés a brillar. Ningú dubtava de les seves innegables qualitats tècniques, ni tampoc que, si s'ho proposava, tenia olfacte golejador. Però en arribar més tard del compte, no fer la pretemporada al mateix ritme que la resta dels companys, l'adaptació a un sistema al qual no estava gens acostumat i una inoportuna lesió, van impedir que Montilivi no pogués gaudir de les seves aptituds fins ben entrada la temporada. Ha estat ara, 50 partits després, quan Borja realment ha explotat. En totes les facetes. Pilar imprescindible de l'actual Girona, és un dels responsables d'haver situat l'equip ben amunt en la classificació. A base de bon joc, d'assistències, però també de gols: perquè amb 6, tot i no ser un davanter pur, és l'actual pitxitxi de la plantilla.

Amb el Girona segon a la taula i dues setmanes després de signar la renovació fins al 2019, Borja García s'ha plantat a la cinquantena de partits, entre lliga i play-off d'ascens, amb la samarreta blanc-i-vermella. I ho ha fet amb uns números més que acceptables, que han anat in crescendo amb el pas dels mesos, augmentant a l'uníson amb el seu rendiment. Són 50 partits repartits en aquesta i l'última temporada: 35 l'últim any (23 com a titular) i 15 (13), aquest. En total, 3.339 minuts. Suma 9 gols, gràcies als 3 que va aconseguir el darrer exercici i els 6 que acumula en la present lliga. I tampoc es queda curt pel que fa a les assistències: 5 en va repartir la temporada passada i 3, aquesta.

L'efemèride de plantar-se als 50 partits li arriba en el millor moment. Perquè tot just acaba de signar un nou contracte que el vincula al club uns anys més, però també perquè el Girona es troba en un estat de gràcia excepcional. Què més es pot demanar? Ell diu estar «feliç» per veure l'equip tan amunt, com també es sorprèn en saber que ja suma mig centenar de partits amb els gironins. Una xifra que vol que segueixi creixent sense aturador. «No en tenia ni idea, però m'alegra saber-ho. Espero complir-ne molts més. Sobretot perquè tinc ganes de treure'm l'espina de l'any passat. Vam fer una gran temporada, superant totes les adversitats possibles i ens vam quedar a un partit de pujar. Ara tenim una altra oportunitat; hem començat molt bé, lluitant contra un munt d'equips. Esperem allargar aquesta ratxa positiva».

La de l'equip, sobretot, però també la seva en l'aspecte individual. «Tot futbolista necessita sentir-se estimat, valorat i tenir continuïtat. La confiança és clau per rendir. És evident que no sempre es pot estar al cent per cent, però si tens oportunitats, és molt més fàcil fer bé les coses. Ara n'estic tenint i ho vull aprofitar. Jugant bé, però si és a base de gols perquè l'equip en surti beneficiat, perfecte», valora. Perquè amb 6 dianes, és el pitxitxi de la plantilla i s'acosta als seus millors registres (9 amb el Madrid Castella i 17 amb el Còrdova). «El gol és el que més es veu i estic content de fer-ne, però tothom acabarà veient porteria tard o d'hora. Estem traient resultats i això és el que realment importa».

Ara totes li ponen, a Borja García, però ell és el primer a admetre que no sempre li han anat bé les coses al Girona. Sobretot recorda com li va costar a l'inici fer-se un lloc a l'equip i també rendir com s'esperava d'ell. «Des que estic aquí, he tingut alts i baixos. Adaptar-se al sistema ha estat clau i a mi em va costar més del compte. Crec que he viscut dos grans moments. El primer, va ser al final de l'última temporada. L'altre, és el que estic vivint ara. Espero allargar-lo com més temps millor». La primera oportunitat per fer-ho, aquest cap de setmana contra el líder, el Llevant: «Hi ha molts al·licients perquè es vegi un partidàs. Juguem el primer contra el segon i a les dotze del migdia. Hem d'afrontar la cita amb confiança, però sense estar confiats».

Es guanyi o es perdi, el de Villaverde té molt clar que tard o d'hora les coses es torçaran i tot no serà de color de rosa com ho és ara. «Ara ens surten les coses, però també arribarà una mala fase. Hem de seguir així com més temps millor, allargant la nostra ratxa». Una dinàmica que ha dut l'equip a sumar tres victòries seguides i a reafirmar-se en places d'ascens directe a la Primera Divisió. «No vam encetar massa bé la lliga, però el treball i la constància ens ha portat fins aquí. Les coses ens estan sortint com volíem. Tan de bo segueixi».