Acostumada com ho estava l'afició gironina a no haver de preocupar-se gaire per quin porter jugaria cada setmana, aquesta temporada està ben marejada amb les decisions de Pablo Machín. El tècnic no es cansa de repetir que té a les seves ordres «dos grans porters» per a la categoria i, sobretot darrerament, endevinar quin dels dos jugarà s'està convertint en un autèntic passatemps. René tan sols jugava quan a Bounou el reclamava la selecció del Marroc, però les dues últimes titularitats de l'andalús havien obert el debat. Fins que diumenge passat, a Osca, el marroquí va posar-se de nou sota pals. Veient això, es podria suposar que Bounou serà el titular fins que hagi de marxar a la Copa d'Àfrica, però es fa difícil mullar-se. Ni ell mateix té gaire clar quan li tocarà jugar; només el preocupa fer-ho el millor possible i estar sempre alerta, dia rere dia, per rendir al màxim quan Machín el necessiti.

«Cada jugador sempre ha de tenir aquesta alarma, la que l'empeny a treballar i respondre. És normal estar atent cada setmana i així em sento jo». Li passava quan encadenava titularitats, com també aquestes últimes setmanes, quan René semblava que li havia pres el lloc. Però a Osca, va jugar ell. «Ningú mai sap si jugarà o no fins que arriba el dia de partit. Així va ser en aquest cas. És l'entrenador que decideix». I quan se li pregunta si el va sorprendre l'elecció del míster, Bounou llança pilotes fora. «No es tracta de sorprendre o no. Jo treballo per créixer i guanyar-me el lloc, demostrant el millor de nosaltres mateixos. Ho vaig fer així i em va tocar jugar».

Titularitat i victòria. «Va sortir bé i vam guanyar, però això no significa res», diu, deixant clar que davant el Llevant existeix la possibilitat de tornar a la banqueta. «Sóc conscient que encara he de millorar moltes coses, sobretot l'aspecte mental. He d'estar més endollat als entrenaments i als partits», es critica. Tot i això, diu sentir-se «molt bé» al Girona, un club que «confia en mi» i en el qual ha trobat la «tranquil·litat» i també l'«estabilitat» que estava buscant. «Necessitava venir a un club així d'estable. Totes les meves etapes anteriors les he passat a llocs amb massa gent, polèmica i canvis continus. Girona m'ha permès estar tranquil i m'ajuda a créixer. Estic satisfet de ser aquí i de com em van les coses», valora.