Als seus 23 anys és un dels principals actius del Nàstic. Nascut a Avinyonet de Puigventós i format entre els planters del Figueres i del Girona, va explotar a l'Olot (13-14) després d'un any al Sevilla C. Ara, en el seu segon curs a Segona A veu com per fi les lesions el respecten i confia a poder demostrar el seu futbol. Explosiu, intens i potent, Valentín és un lateral ambiciós que no es marca cap sostre. És feliç a Tarragona. «Només fallen els resultats», diu resignat el fill de l'ara secretari tècnic del Saragossa, Albert Valentín.

Malgrat que va ser suplent contra el Rayo, fins ara està guadint de molt protagonisme en forma de minuts. Està satisfet de moment de com va el curs?

Sí, és clar. Seria millor si guanyéssim partits i fóssim a dalt a la classificació però és el que hi ha.

Ja suma 16 partits aquest curs, dos més que en tota l'anterior, on les lesions el van martiritzar. Està superat aquell capítol?

Va ser sempre la mateixa lesió que es reproduïa o no es curava bé. Per a tots els futbolistes, les lesions són la part més negativa d'aquest món. No aconseguia recperar-me bé. Són coses que passen. Recordo que ja m'havia passat una cosa semblant també al Figueres en el primer any de juvenil

El club li va recomanar algun canvi d'hàbits o receptar algun tractament especial per a posar-hi remei?

Faig una feina més específica pel tema, sí.

Què els diria a tots aquells aficionats que miren la classificació, veuen el Girona segon i el Nàstic últim, i pensen que «això serà fàcil»?

Doncs que intentarem donar guerra, com fem sempre. Aquesta categoria és molt igualada i no es guanya ni perd cap partit amb facilitat. Ningú guanya partits abans de jugar-los.

Els va costar aconseguir la primera victòria. Segueixen cuers però no s'han desenganxat, que era un dels perills. Com estan els ànims?

Va costar guanyar el primer partit, sí. Potser pels nervis o la situació, no ho sé. Ens vam refer i després vam agafar una ratxa de 9 punts de 12 possibles.

Com explica aquest començament tan dolent d'un equip que l'any passat va lluitar per pujar a Primera?

Si ho sabéssim, hi posaríem remei... Podríem estar més bé però sabem que si lluitem ens en sortirem.

Tenen la sensació que Vicente Moreno se la juga a Montilivi?

No. El club sempre ha dit que l'entrenador era en Vicente i ho seguirà sent.

El Girona ve de perdre a Alcorcón però duia una gran dinàmica. El veu a dalt a final de temporada?

Està sent molt regular les últimes temporades. Sempre competeixen bé i són a dalt. Duen una bona trajectòria. Han trobat la manera de fer les coses bé. De moment hi són. Jo vull que hi sigui el Nàstic i després m'estimo més que hi sigui el Girona que cap altre.

Vostè va pertànyer al Girona durant dues temporades al juvenil de Divisió d'Honor. Li és especial jugar a Montilivi contra el que va ser el seu equip?

Sobretot perquè hi tinc excompanys i amics com en Pons, Mas, Coris, Marí i la família. Sóc de Mas Pau, a Avinyonet de Puigventós i tota la meva família vindrà a veure'm.

Quan va acabar la seva etapa de formació va marxar al Sevilla. No veia clares les perspectives de futur al Girona o l'oferta era irrebutjable?

Em deien de continuar al filial (2a Catalana) però em va arribar l'oferta del Sevilla (per jugar a Tercera amb el C) i vaig marxar. Ara ho fan més bé pel que fa al futbol base. En aquella època era diferent. No hi havia res gaire clar.

Va compartir vestidor amb en Pere Pons al juvenil i també a l'Olot. L'ha sorprès la seva explosió els últims anys?

No. Ja fa anys que sabia que tenia potencial. També fa temps que sento que arribarà a Primera. Tant de bo!