Fitxar sempre és arriscat, però una cosa és fer-ho amb temps de sobres i marge de maniobra, i una altra de ben diferent és tenir un mes i escaig per cobrir amb pedaços allò que no t´ha acabat de sortir com volies l´estiu abans. És la loteria del mercat d´hivern, amb moltes menys oportunitats i on cal filar més prim si es vol apuntalar la plantilla amb encert. Un any més, el Girona s´hi ha tornat a capbussar; de moment, ho ha fet portant els joves carrilers Pablo Maffeo i Angeliño Tasende, cedits pel Manchester City, a banda d´obrir la porta de sortida a Saúl García, que ha rescindit el seu contracte de cessió fins al 30 de juny i el Deportivo l´ha enviat cap a Palma. No seran els únics moviments. Quique Cárcel té encara setmanes per endavant per trobar el preuat davanter (se l´espera des de l´estiu) i, si s´escau, fer algun retoc més si el mercat ofereix alguna ganga. Així mateix, el capítol de sortides també es podria engreixar amb la cessió de Carles Mas o l´adéu d´un Juan Cámara a qui s´ha vist ben poc.

No és cap novetat veure moviment a Montilivi per aquestes dates. Des que l´estiu del 2008 el club va tornar a posar els dos peus al món del futbol professional, que les cares noves amb la temporada ja en dansa s´han anat acumulant. En aquests últims anys, ja són 25 els fitxatges que s´han tancat un cop la lliga ja feia temps que havia donat el seu tret de sortida. La majoria d´ells han aportat ben poc o gairebé res; en canvi, també hi ha hagut lloc per a les excepcions. Però els casos en què la productivitat ha estat ben alta es poden comptar amb els dits d´una mà. El primer d´ells és el de Felipe Sanchón. El mateix que, a dia d´avui, no entra en els plans del tècnic Pablo Machín. El davanter, que ja havia jugat al Girona quan l´equip era a Tercera, jugava a Grècia quan des de Montilivi se´l va pescar al mercat d´hivern del 2009. Amb només una volta, va jugar 17 partits i es va convertir en el pitxitxi de la plantilla, amb 6 gols. Aquell mateix hivern van arribar el brasiler Ígor da Souza i el japonès Hiroshi Ibusuki. Amb el mercat ja tancat, es va fitxar Gerard López (la greu lesió d´Óscar Álvarez així ho va permetre). El vallesà, tot i jugar poc (partits), va ser clau en la permanència amb 4 gols.

Un any més tard, al gener del 2010, l´hivern va deixar un parell de cares noves a Montilivi. Mentre que Germán Beltrán va complir (1 gol en 13 partits), a Marcos Tébar se´l va veure ben poc (9 partits). La temporada següent, tan sols Keko (11 partits) va tenir un xic de protagonisme, mentre que Goñi (1 partit) gairebé no va jugar i a Emanuel Biancucchi, el cosí de Leo Messi, ni se´l va veure en acció per mil i un problemes burocràtics.

Va ser al marcat d´hivern del 2012 quan el Girona més es va moure, encara que pràcticament cap dels fitxatges va ser decisiu per salvar la categoria. Aquell gener van arribar Asier Goiria (13 partits i 1 gol), José Luis Acciari (9 partits), Óscar Díaz (9 partits), Matías Ballini (7 partits), Yago Fernández (1 gol en 5 partits), Dani Erencia (2 partits i una greu lesió al genoll) i Emmanuel Omgba (no va ni debutar). Tot i comptar amb una de les plantilles més llargues que es recorden i de veure passar tres entrenadors, els gironins acabarien lligant la permanència.

El curs 12/13, el primer a fer el play-off per pujar, es van lligar dues incorporacions. La primera va ser la del davanter Gerard Bordas: 3 gols en 15 partits. La segona i última, la de l´experimentat central Moisés Hurtado. El defensa va jugar 8 partits i va marcar un gol, en un partit de promoció a Alcorcón. Un any més tard, amb l´equip enfonsat a la classificació, el club va decidir moure fitxa i, tret de les fallides incorporacions de Bruno Herrero (1 partit), Agostinho Cá (1 partit) i Tato Rodríguez (12 partits, cap gol), el gran fitxatge va ser el d´Alfredo Ortuño. El murcià, que havia començat la temporada a La Hoya Lorca (Segona Divisió B), s´acabaria convertint en un dels herois d´aquella permanència miraculosa. Ortuño va jugar 20 partits i va fer 9 gols.

Curiosament, al mercat d´hivern del 2015 el Girona no va fer cap moviment tot i comptar amb una de les plantilles més curtes que es recorden. Un curs després, ara fa un any, s´encertaria amb l´arribada dels davanters Cristian Herrera (7 gols en 23 partits) i Dejan Lekic (5 gols en 17 aparicions); Pablo Maffeo, tot i que va tenir menys protagonisme (10 partits) també va acabar-se guanyant la confiança de Machín.

Més enrere, també

No és només una tònica d´aquesta nova etapa a Segona A, sinó que el Girona, tradicionalment, ha estat un habitual a l´hora de reforçar-se durant l´hivern. La temporada 2007/08, la que s´acabaria amb l´històric ascens de categoria, l´últim que ha celebrat el club, a Montilivi es va repescar el jove Joel Múrcia del Guíxols i es va incorporar el porter Miguel Ramos, que venia de l´Atromitos. Un any abans (2006/07), aquest cop a la Tercera Divisió, el llavors director esportiu Javi Salamero també va moure fitxa amb la incorporació de diversos futbolistes: Ponzo i Labrado, provinents de l´Oviedo; Vinuesa del Granada, Martos del CSKA Sofia i Édgar, del Figueres. El curs abans, Edu Sánchez (FE Figueres), Ivan Quintana (Farners) i un xic més tard Jose Ramírez (Figueres) van ser les cares noves al gener. Aquest cop, de la mà de Domènec Torrent.