Perquè s'ha passat un munt d'anys de la seva vida trepitjant la gespa i donant puntades de peu a una pilota, però també perquè des de fa dues dècades que no fa altra cosa que veure i dir la seva sobre el futbol, que Raúl Ruiz parla amb coneixement de causa quan opina sobre la Segona Divisió A. És una de les veus més reconegudes al panorama nacional, famós des d'aquella històrica eliminatòria de Copa als anys noranta en la qual el seu Numància va plantar cara a tot un Barça. Reporter, tècnic, analista, presentador i comentarista són alguns dels rols que ha dut a terme a Cuatro, Canal+, la Cadena SER i també ara a Movistar Partidazo (canal de la plataforma Movistar+). Segueix des de fa temporades la Segona A, pel que sap molt bé com li han anat les coses al Girona. Un club al que li té una certa estima, sobretot perquè en va defensar els seus colors un parell de temporades, des del 1991 fins el 1993, disputant una promoció d'ascens a la categoria d'argent. És preguntar-li precisament pel Girona quan, deixant de banda qualsevol opinió subjectiva, assegura, sense embuts, que veu al club de Montilivi més preparat que mai per fer el salt a Primera. «I si aquest, definitivament, és l'any?», es pregunta, deixant ben clar que el blanc-i-vermell s'ha guanyat a pols ser un candidat amb majúscules a l'ascens de categoria.
Només cal fer-li una pregunta perquè Raúl Ruiz es deixi anar. Té uns quants arguments per assenyalar els gironins com un dels conjunts més ben preparats per lluitar fins al final per pujar. «El més destacable és que aquesta temporada el Girona té millor plantilla que els darrers anys. Té fons d'armari. La resta és força similar, amb el mateix estil de joc. És un equip que juga bé, amb molt d'ordre i un sistema que tots coneixen de memòria. A tot això se li ha de sumar l'aportació de la banqueta, que aquest any és més gran que mai. A més, a l'hivern han vingut reforços i això els ajudarà», arrenca. I ho il·lustra amb un exemple: «L'altre dia, sense anar gaire lluny, va jugar Sandaza a dalt. Però és que a la banqueta hi havia Longo i Cristian Herrera! Machín té uns davanters molt bons». Ara bé, per a Ruiz, «el reforç més important d'aquesta plantilla són les bandes. És un recurs que s'explota molt i on hi ha un munt de jugadors que ho poden fer bé». En definitiva, té clar que el Girona té un «gran repertori» al vestidor.
Però aquest no només és l'únic ingredient que el fa pensar en aquesta direcció. «L'equip està en ratxa i ja no és una sorpresa. Fa uns anys ho podia ser, però no ara», diu. Creu també que l'aposta per la «continuïtat» ha estat clau perquè el Girona pugui estar avui dia tan amunt a la classificació. «Ho han fet molt bé. S'ha decidit aguantar el mateix entrenador quan les coses no anaven gaire bé i això ha estat clau. Ho comparava l'altre dia amb el Saragossa, que viu una situació totalment oposada amb un ball incessant a la banqueta en aquests últims anys», explica.
Raúl Ruiz té molt clar que el Girona és un «candidat a pujar» però veu que «a diferència d'altres temporades» a la categoria hi ha «uns quants equips bons» que li poden fer la guitza en la lluita per l'ascens. «L'Osca, Reus i Lugo poden ser una sorpresa i potser abaixen el pistó, però hi ha clubs molt poderosos com l'Oviedo, Valladolid, Cadis, Elx i Rayo als quals cal tenir molt en compte». És del parer que pujar directe és el millor, però no creu que repetir un play-off és sinònim de fracàs. «No s'ha d'afrontar amb pessimisme. Potser aquest any és el bo!».
