El Girona no s´atura ni ho pensa fer. Ha posat la directa i va a pinyó fix cap al més ambiciós dels objectius. Ahir, coneixedor que l´ensopegada del Getafe al matí contra el Mallorca (1-1) li permetia obrir forat, no va fallar i va fer una petita estripada a la classificació que li permet agafar un coixí ja de 4 punts respecte al tercer. No va ser una victòria plàcida malgrat que Sandaza obrís el marcador al primer minut i fes que els valents 3.826 espectadors que van desafiar el fred se les prometessin molt felices. Els de Pablo Machín van dominar bona part dels minuts, van saber competir i Portu va sentenciar només començar la represa. Ara bé, que el millor jugador del partit fos René Román indica que no va ser bufar i fer ampolles sumar aquests valuosos tres punts. I és que el Còrdova va despertar arran del 2-0 i va demostrar per què és un dels millors visitants de la categoria, gaudint de fins a quatre ocasions molt clares per reduir diferències o fins i tot empatar. Només la inspiració de René va evitar que els andalusos fiquessin la por al cos a un Montilivi que mai va veure perillar la victòria i que continua invicte aquesta temporada. El triomf, a més a més d´acostar el Girona una mica més cap a l´objectiu, permet també escriure una nova pàgina a la història del club amb el millor bagatge de punts en una primera volta (39). Una dada maca i que diu molt del rendiment d´aquest grup de jugadors però que no deixarà de ser una anècdota si al final no s´assoleix el premi gros.
El Girona tenia el repte de consolidar-se en ascens directe i fer-ho també ampliant el marge respecte al Getafe. Sens dubte una grandíssima oportunitat per obrir forat i deixar clar que aquest Girona s´hi ha posat ben aviat aquesta temporada. Els jugadors gironins n´eren conscients i no volien perdre temps així que de seguida es van posar mans a la feina i abans dels dos minuts Sandaza ja obria el marcador. El davanter castellà va rematar al pal una magnífica centrada de Cifuentes i, després de dos mals rebutjos de la defensa andalusa, va enviar la pilota al fons de la xarxa. Millor impossible.
Ja havia advertit Machín a l´afició que fos valenta i no patís pel fred. «Ja ens n´encarregarem nosaltres d´escalfar-los». Dit i fet. El Girona va imprimir de seguida un ritme molt alt al qual el Còrdova no podia respondre. Granell, Portu i Borja García es menjaven Edu Ramos al mig del camp i tant Cifuentes com Aday arribaven amb freqüència des dels carrils. És a dir, el Girona en essència. El Còrdova no donava senyals de vida però el marcador era massa curt com per a confiar-se amb tants minuts per endavant. Granell ho va intentar amb un xut llunyà al qual va respondre bé Kieszek. El porter polonès tornaria a intervenir per aturar sense problemes un xut de Portu. El Girona buscava el segon amb insistència i Sandaza ho provaria amb un xut ras que sortiria llepant el pal dret. Tot i això, el gol de la tranquil·litat no arribava i la incertesa del marcador feia que ningú les tingués totes malgrat la superioritat de l´equip. S´arribava a la mitja part amb el mínim avantatge gràcies al gol de Sandaza però amb la sensació que s´havia deixat escapar viu un Còrdova, que arribava com a segon millor visitant de la categoria.
Restaven quaranta-cinc minuts per rematar la feina. La represa va començar animada amb una internada fins a la cuina de Portu i un intent de vaselina de Borja García va sortir fora per ben poc. Com a la primera part, el Girona havia sortit connectadíssim els primers minuts, pressionant la sortida de la pilota dels andalusos. I va tornar a trobar el premi. Aday va recollir una bona acció de Pere Pons i va cedir al segon pal perquè Portu afusellés entre un bosc de cames el porter. Ara sí que el partit feia baixada.
Veient la sagnia, el tècnic visitant, Luis Carrión, va decidir sacsejar l´equip amb l´entrada d´Antoñito i Javi Galán a la recerca de la reacció d´un equip que anava amb un parell de marxes menys que els gironins. Només faltava la sentència que a punt va estar d´arribar en una pilota que Portu va enviar al fons de la xarxa després d´un mal xut de Sandaza. L´àrbitre assistent, però, va invalidar la jugada per fora de joc. En l´acció posterior, el Còrdova respondria amb un seriós avís. René va haver d´estirar-se a fons per treure una gran mà a una rematada de Cisma. Els andalusos no llençaven la tovallola. El partit començava a agafar una tònica d´anada i tornada que no convenia gaire al Girona sempre i quan no arribés el tercer. Així, després d´una bona internada d´Aday, René tornaria a salvar l´equip amb una altra aturada estratosfèrica a Juli que Ríos no sabria rematar. Seguidament, Piovaccari enviaria una pilota a la base del pal. Els andalusos havien trobat forat pel mig del camp i, per això, Machín va decidir fer entrar Alcaraz.
El canvi va sorgir efecte i el Girona va aconseguir adormir el partit i deixar passar uns quants minuts. Això sí, el Còrdova no es rendia; va protestar un possible penal sobre Rodri que l´àrbitre no va considerar pena màxima (m. 82). René, just després, desviaria una centrada d´allò més perillosa i tot seguit neutralitzaria una nova rematada de Borja Domínguez. El gadità, amb qui els davanters del Còrdova deuen haver somiat aquesta nit, va demostrar que un equip que vol pujar també ha de tenir un gran porter. La feina estava feta i l´objectiu és més a prop.
