Són els dos jugadors del Girona amb més minuts al final de la primera volta (1.800 minuts en 20 partits complets) i, curiosament, l´única jornada que s´han perdut és la mateixa: la inaugural al camp del Sevilla Atlètic. Pere Pons, al mig del camp, i Pedro Alcalá, a l´eix de la defensa, s´han convertit en indispensables per a Pablo Machín i des d´aquella visita al Sánchez Pizjuán encara en màniga curta, a l´agost, ho han jugat tot, tot, tot, a la lliga. Ara se centren a seguir donant el seu màxim nivell perquè, alerten, «l´equip és molt competitiu i jugui el company que jugui el rendiment és bo». I, es clar, tot i apel·lar al tòpic del «partit a partit», també desitgen que la segona part del campionat passi volant i que es pugui arribar al mes de juny en la mateixa situació que avui per celebrar l´anhelat ascens a Primera.

A Pere Pons, de fet, pujar a la màxima categoria és una de les poques coses que li queden per fer a Montilivi. Consolidat com una peça bàsica en l´esquema de Machín aquests dos últims anys, a l´estiu va estar a punt de fer el salt a l´elit però finalment el Girona va rebutjar el milió i mig d´euros que oferia l´Eibar per ell. Pons va acabar renovant fins al 2018 i està convençut d´endur-se «d´una vegada per totes el premi gros» en un any en què els resultats tornen a ser excel·lents i ell manté el seu protagonisme habitual. A més el desembre passat va debutar amb la selecció catalana en l´amistós contra Tunísia. «S´han ajuntat moltes coses aquests últimes mesos, però el que vull és complir el somni de pujar», deia ahir al final de l´entrenament matinal al Top Ten de Blanes.

El migcampista de Sant Martí Vell i el central de Mazarrón han viscut vides paral·leles aquesta primera volta. Ho han jugat tot des de la segona jornada i en la inaugural, a Sevilla, precisament el rival d´aquest cap de setmana, van veure el partit des de la banqueta. Eren uns moments d´incertesa sobre el futur de Pere Pons, però ell considera que si no va jugar al Pizjuán va ser «per motius estrictament esportius. El míster no mira els contractes, jo havia estat lesionat i l´Alcaraz havia fet una gran pretemporada». Alcalá tampoc va donar més voltes a la seva suplència a Sevilla: «L´entrenador aquell dia va decidir posar d´altres companys i de la mateixa manera després va optar per nosaltres i hem de seguir treballant per no perdre la seva confiança».

El de Sevilla va ser un partit estrany. El Girona perdia 3-0 a vint minuts del final i va acabar empatant, amb un gol de Longo i dos d´Alcaraz. Pere Pons considera que «era complicat estrenar-se en un camp com aquell, contra un filial que venia de Segona B. Al final vam poder salvar un punt, que va ser el més important». Segons Alcalá, el perquè dels discrets resultats que va obtenir al principi der lliga un Girona que ara porta set victòries en vuit partits, s´ha de buscar en la necessitat d´acoblar al nou sistema» els futbolistes que havien arribat a l´estiu. «No és un procés fàcil i s´ha vist que quan tothom ha estat adaptat els resultats han arribat», va afegir. El defensa recorda que «a mi també em va costar el curs passat perquè mai havia jugat amb el sistema de tres centrals».

Els dos jugadors amb més recor­regut en la primera volta s´agafen al tòpic de «partit a partit» però no amaguen que «comencem la segona volta en una posició molt bona, som segons i tenim quatre punts d´avantatge respecte al Getafe, que és el primer perseguidor» en la lluita per l´ascens directe. Pere Pons veu l´equip «més madur» que no pas el que es va endur els pals contra el Lugo i el Saragossa, i l´Osasuna. «Els jugadors que han vingut tenen experiència a Primera i Segona, i la resta tenim dos anys més i hem acumulat minuts i partits. Tots som conscients del moment en què estem. Tenim ganes que comenci la segona volta i a veure si arribem als últims 5 o 10 partits allà a dalt amb opcions a tot», assenyala Pons. Per a ell ara fa falta «sumar ràpid 10 puntets més i centrar-nos ja a totes a fer el màxim, una vegada assegurada la categoria, per intentar pujar directe, que és el que voldríem tots». Amb el Llevant llançat, Getafe i Cadis «i potser algun altre, com el Valladolid» es perfilen com els grans rivals.

El migcampista no estalvia elogis cap a Alcalá. Considera que «en un any ha fet un canvi impressionant. S´ha fet l´amo de la defensa, és un jugador que ens va molt bé pel joc aeri, mana i organitza. Jugadors com ell s´han de tenir en qualsevol equip, està fent una temporada increïble». I com no podia ser menys, el central torna les floretes al seu company dels 1.800 minuts. «No seré jo qui descobreixi Pere Pons. És un jugador clau, fa una feina excepcional, i espero que estigui molts anys amb nosaltres». Alcalá té contracte amb el Girona fins al 2019.

L´exjugador del Llagostera considera que un factor determinant seran els partits a casa i, en aquest sentit, destaca que el suport de l´afició «ens dona un plus». En aquest sentit va destacar que «l´altre dia, amb la fred que feia, hi havia a Montilivi gairebé 4.000 persones i tant de bo que diumenge que ve encara en vinguin més a acompanyar-nos en aquest viatge». Tant Alcalá com Pere Pons coincideixen a assenyalar que «la Segona és molt llarga i tot just hem arribat a l´equador, per a nosaltres ja es podria acabar ara, però en tot cas sortim amb avantatge a la segona volta i ho volem aprofitar».