Als filials, mai saps per on agafar-los. Són equips diferents, anàrquics. Plantilles joves, on el talent i la velocitat solen ser superiors a l'experiència. Cada partit és un món, però la incertesa es multiplica per mil quan el rival que hi ha al davant és un filial. I així li han anat les coses al Girona cada cop que li ha tocat enfrontar-s'hi a Montilivi en aquesta etapa moderna a la Segona Divisió A. El balanç és del tot irregular, amb més alegries que no pas decepcions, però amb una trajectòria que ha anat de més a menys en els últims anys. El 2-1 contra el Bilbao Athletic de la temporada passada és l'única victòria que els gironins han aconseguit en les cinc últimes visites d'un filial a l'estadi. Una estadística que quedarà un xic maquillada si demà els de Machín derroten el Sevilla Atlètic.
Des del 2008 fins ara, són dotze les vegades que un segon equip ha trepitjat Montilivi. El Girona ha guanyat més vegades (5) que no pas hi ha perdut (4), a banda de comptabilitzar fins a 3 empats. La primera alegria, precisament, va ser davant el Sevilla Atlètic ara fa 8 anys i mig: 1-0 (08/09). La temporada següent (09/10), la víctima va ser el Vila-real B: 3-1. Un any després (10/11), dues ensopegades: 2-3 amb el Vila-real B i 0-2 amb el Barça B. El curs 11/12 les coses van anar millor: 2-1 contra el Vila-real B i taules (1-1) amb el filial del Barça. L'exercici 12/13, 1-0 amb el Barça B de Gerard Deulofeu i 1-1 amb el Madrid Castella de Sobrino, Borja i Casemiro. El curs 13/14, 1-2 amb el Barça B i 1-1 amb el Madrid Castella. Fa dues temporades (14/15), derrota amb el Barça B (0-1) i l'any passat, el 2-1 amb el Bilbao Athletic.
