Eren molts els aficionats del Girona que a l'estiu mentre anaven caient els fitxatges veien com el seu grau d'optimisme i il·lusió augmentava a marxes forçades. Els retorns de Sandaza, Ramalho o Cifuentes i l'arribada d'un jugador amb recorregut internacional com Samuele Longo o d'un Portu a qui mitja Lliga volia van animar una fal·lera pel Girona que no es va veure frenada per la decepció contra l'Osasuna al play-off. Molts parlaven de la millor plantilla de la història però ja se sap que abans de començar és molt fàcil fer pronòstics i, com diu Machín, «en el verde», la pilota és molt capritxosa. Tot i això, els resultats estan donant la raó als aficionats més positius i, després de mitja Lliga, els números demostren que l'objectiu és l'ascens a Primera. L'equip està consolidat en el segon lloc amb un coixí de 4 punts respecte al Getafe de i 8 sobre el 8è classificat. Les 11 victòries, 6 empats i 4 derrotes han suposat que el Girona esparrequés la seva millor marca i signés un nou rècord de punts a la primera volta (39).

Unes xifres que, sens dubte, conviden a l'optimisme i més veient el potencial i el fons d'armari d'una plantilla que, tot i tenir totes les posicions doblades, encara s'ha de reforçar més abans no es tanqui el mercat d'hivern. Números en mà, Pere Pons i Pedro Alcalá són els futbolistes que més minuts han gaudit fins ara, seguits de Portu. Aquests tres, juntament amb Borja García, Jonas Ramalho i Aday Benítez són els únics jugadors que es poden considerar titulars indiscutibles. Les lesions, sancions, convocatòries internacionals i sobretot la forta competència que hi ha a l'equip han fet que en les altres posicions Machín hagi repartit més els minuts.

Així a la porteria malgrat que Bounou va començar de titular, les citacions amb el Marroc van acabar traient-li i ara, amb René a un nivell altíssim, li costarà recuperar-lo quan torni de la disputar la Copa Àfrica. Els carrils, sempre diu Machín, que són una posició «de molts desgast físic». És per això que és on més rotacions hi ha hagut amb Coris, Cifuentes i ara Maffeo alternant-se a la dreta. A l'esquerra, en canvi, les característiques defensives de Saúl García van deixar Aday sense rival. El càntabre ha marxat al Mallorca i ara, de moment, el jove Angeliño és la competència del de Sentmenat. Caldrà veure si el gallec es manté a la plantilla o per contra acaba sortint a un altre destí abans de final de mes. A l'eix central les greus lesions de Richy i Mas van deixar Machín amb només cinc centrals. El tècnic, a més a més, va perdre Kiko Olivas i Juanpe durant força temps també per lesió. Tot plegat ha deixat Alcalá i Ramalho indiscutibles. EL canari Juanpe, ja recuperat, completa la línia de tres. Al pivot, Pons és cabdal i Granell el seu escuder. De la seva banda, Alcaraz és un dels jugadors que més rendabilitzen els minuts que té. En punta d'atac, Samuele Longo i Fran Sandaza parteixen per davant de Cristian Herrera. El paper de Felipe Sanchón i Juan Cámara és de moment residual tot i que tots dos continuen treballant al màxim als entrenaments per intentar fer canviar d'idea Machín.

Qüestió d'intentar-ho

Malgrat que la intenció del director esportiu blanc-i-vermell, Quique Cárcel, és de reforçar la parcel·la ofensiva amb un nou davanter, les estadístiques diuen que el Girona és l'equip més golejador de la categoria amb 35 gols. Per darrere queden Llevant, Cadis, Elx i Lugo (35). Aquests magnífics registres golejadors fan que el Girona tingui una mitjana d'1,6 gols per partit. En aquest sentit i com sempre recorda Machín, l'encert de cara a porteria és fruit de l'ADN de l'equip. «Sempre sortim amb la idea de jugar més a camp contrari i buscar la porteria rival», diu. Les estadístiques donen la raó al tècnic de Gómara ja que el Girona és l'equip de tota la Lliga que més vegades remata a porteria. Fins a 247 vegades el Girona ha xutat a porteria per les 230 de Rayo o 210 de Valladolid i Llevant, els altres més rematadors.

El perill de les targetes

Diumenge passat contra el Còrdova van ser amonestats Pere Pons i Ramalho. Tots dos d'aquesta manera passen a acumular-ne quatre i, com Aday, són a només una de perdre's un partit per sanció. Amb 48 targetes grogues rebudes en aquets primers 21 partits, el Girona és tot just el 15è equip més amonestat de la categoria amb una mitjana de 2,3 per partit. Cal tenir en compte a més a més que dues d'aquestes grogues van suposar la fins ara única expulsió que ha patit l'equip aquest curs (Alcaraz a Alcorcón). Tot plegat fa que el conjunt gironí ocupi el 5è lloc a l'honorífica classificació del Joc Net.