Pablo Machín va aterrar a Girona el març del 2014 i, des que ho va fer, ha vist com el seu equip s'ha anat reinventant, tot batent rècords i millorant amb el pas de les temporades. D'una permanència miraculosa, a fregar l'ascens a Primera en dues ocasions. A la quarta, podria anar la vençuda. Machín torna a tenir una plantilla que es deixa la pell, encara que el sorià hi veu un plus de maduresa, actitud i competitivitat si la compara amb les anteriors. Ja ho diu obertament. Ahir, en va ser un exemple. El 2-0 contra el Sevilla Atlètic en un camp impracticable va ser suficient per elogiar, una setmana més, l'entrega dels seus. Aquest cop va passar de recordar quants punts queden per la permanència i de coses així. «Volem celebrar el premi gros al final de temporada», «ens estem acostumant a guanyar» i «som un equip més madur» van ser alguns dels seus titulars.
Tot plegat, perquè se li va preguntar, per finiquitar la roda de premsa, per l'eufòria continguda que aquest vestidor ha demostrat jornada rere jornada. És una actitud d'un equip gran?, se li va preguntar. «No ho sé, si és d'equip gran, però el que tinc clar és que hi ha una diferència clara de fa dues temporades. Ens hem acostumat a guanyar i l'afició també. Som un equip més madur, que valorem el que costa sumar els punts. Si ens comportem així és símptoma que tenim clar quin és el nostre objectiu i que volem celebrar-lo quan s'acabi la temporada», va etzibar.
Maduresa i també molta «competitivitat» en una plantilla d'allò més equilibrada. Això també és clau per a Machín per explicar la bona trajectòria dels gironins. «Tenim un equip en què hi ha molt poca diferència entre els nostres jugadors. Ells així m'ho demostren cada setmana. És clau ser molt competitius. Si un s'adorm sap que un altre trucarà a la porta i això fa que tothom estigui activat», resumia, abans de reiterar que «tothom ha de tenir clar que és tan important el que juga 10 o 20 minuts com el que ho fa molt més. És una qüestió de bloc i d'equip».
Una victòria «merescuda»
Del 2-0 amb el Sevilla Atlètic, Machín, entre altres coses, va parlar de dos gols «meritoris» per com n'estava, d'impracticable, el terreny de joc i d'una victòria «merescuda», sobretot en una segona meitat en la qual el Girona havia estat superior. Va explicar que el plantejament havia estat «totalment condicionat» per la pluja i l'estat de la gespa i que per això s'havia optat per «dos nous de referència, un mitjapunta molt ràpid com és Portu i dos migcampistes que dominen molt l'aspecte físic com són Pere Pons i Rubén Alcaraz. Hem hagut de sacrificar el talent de Borja perquè crec que hauria tingut poc protagonisme». L'invent va sortir tan bé que la victòria va venir acompanyada del regal que arribava des de Getafe amb l'empat dels locals (1-1 amb el Mirandés) que amplia el coixí respecte al tercer classificat fins als sis punts.
Tot i que les diferències s'amplien i que els gironins presenten arguments suficients per creure que l'ascens és possible, Machín és del parer de tocar de peus a terra. «Tenim un marge de dos partits, però no ens hem de fixar en el Getafe. Queda moltíssima lliga. Som un equip competitiu, però en el moment que cadascú no treballi al màxim ens convertirem en un equip normalet. Això és el que hem d'evitar des d'ara fins al final de lliga».
Partidari de no jugar
Amb els tres punts a la butxaca, Machín també va admetre que «si se m'hagués preguntat abans del partit hauria dit que el millor era no jugar, sobretot per no destrossar el camp i que això no ens perjudiqui més endavant. Però això és un espectacle i s'ha de respectar l'espectador. Hi ha gent a la qual haurà agradat molt el partit. És el meu cas. Però s'assembla molt poc al que s'hagués jugat en altres condicions. L'àrbitre decidia i estava en el seu dret de fer-nos jugar», va dir.
