Si s'ha de jugar, es juga i s'ha de guanyar, es guanya. Amb aquesta màxima va saltar el Girona en un terreny de joc impracticable per la pluja, i noranta minuts després, en va sortir amb tres punts més al sarró. Una meritòria i treballada victòria davant el Sevilla Atlètic que permet als de Pablo Machín ampliar fins a 6 els punts de coixí respecte al Getafe i fer un altre pas més cap a l'objectiu. Com a equip gran que vol ser, o que ja és, al Girona ahir li tocava posar-se la granota de la feina i arremangar-se per doblegar un molt bon rival. Un nou repte per a un equip que el va aprovar amb excel·lent. Enmig de fang, basses i gespa aixecada, de lloc per a les virgueries i floritures n'hi havia ben poc. El Girona es va saber adaptar a la perfecció, molt millor que el filial, i es va endur el premi gràcies -no podia ser de cap altra manera en un partit com el d'ahir- a dos cops de cap de Longo i Sandaza. Dues dianes en el moment just que van liquidar el rival i serveixen per consolidar encara més el Girona en els llocs d'ascens directe. A més a més, el triomf suposa un altre cop d'efecte als perseguidors, que veuen com aquests jugadors superen una i altra vegada tots els obstacles que els surten al davant. La pluja tampoc va poder amb un Girona tot terreny que no té aturador.

Veient l'estat del terreny de joc i que no hi havia previsió que parés de ploure, Machín va visualitzar un partit diferent on el joc de toc i combinació poca cabuda hi podrien tenir. Per aquest motiu i perquè Granell havia patit un procés de gastroenteritis, el tècnic va apostar pel joc directe situant dos davanters centre en punta d'atac (Sandaza i Longo) i reforçant el mig del camp amb Alcaraz. Tot plegat per intentar adaptar-se al màxim a les circumstàncies climatòlogiques davant un filial menys habituat, en principi, a jugar amb aquestes condicions. Maffeo va tornar també al carril dret en detriment de Cifuentes, en una altra prova que Machín volia assegurar molt més la rereguarda que en d'altres partits a Montivili.

Tal com era de preveure les basses i el fang van marcar de seguida el partit. Les consignes eren dues de ben clares, pilotes llargues a la recerca de Sandaza i Longo i, sobretot, no equivocar-se ni relliscar en defensa ni en cap altra zona compromesa del mig del camp. Les accions a pilota aturada havien de ser un altre factor molt a tenir en compte, tant per intentar aprofitar en atac, com per mirar de no concedir faltes i córners innecessaris. Els andalusos tindrien la primera aproximació amb un cop de cap de Fede San Emeterio al segon pal, acció que repetirien al llindar de la mitja hora amb el gol encara més a prop. De bon futbol se'n veia poc, d'intensitat, en canvi, moltíssima. Tot eren pugnes, caigudes i intents de buscar porteria de pressa, de manera barroera. Això feia que qualsevol falta a camp contrari fos petroli. Així, després d'un servei des de la cantonada, Samuele Longo gaudiria de la primera acció clara de perill del Girona. Havien fet falta 38 minuts per al primer xut amb intenció. El xut de l'italià, tanmateix, va fregar el pal dret de Caro i va sortir a fora. Era un primer intent d'un Girona que tot i tenir molta gent a la zona d'influència no aconseguia fer-los arribar pilotes amb freqüència. El Sevilla Atlètic, en canvi, sí que trobava més forats, sobretot a la banda esquerra, amb Ivi.

La pluja no cessaria durant la represa. Tocava remar, o en aquest cas nedar, durant 45 minuts més. Calia seguir-ho intentant i buscar el petit detall o genialitat que desequilibrés la balança. Longo, en una jugada individual per l'esquerra, va tornar a posar a prova un Caro molt segur que va desviar la seva rematada a córner. No seria en el servei de cantonada d'aquesta acció però sí en el següent quan el Girona trobaria per fi el premi tan cercat. Per insistència, perquè els gironins, en mostraven més que el filial, els de Machín van avançar-se. Va ser en una acció d'estratègia quan Alcaraz va poder alçar el cap després d'un servei en curt de córner i la va posar mil·limètricament al cap de Samuele Longo, que no va perdonar. El gol de l'italià avançava els gironins, que aconseguien fer el més el difícil en un partit d'aquestes característiques.

Començava un altre partit, en què el Girona tenia mitja hora per a gestionar i mantenir un avantatge mínim. No caldria. Els homes de Machín van tornar a acreditar les seves virtuts d'equip gran. Així, en una segona acció generada després d'un altre córner, la pilota va quedar morta gràcies a l'aigua a Pablo Maffeo. El lateral dret cedit pel Manchester City va poder pensar i posar altre cop la pilota a l'olla perquè Fran Sandaza s'alcés per damunt de tothom i rematés plàsticament, de cap, el segon gol blanc-i-vermell de la tarda. Era el gol de la tranquil·litat.

Malgrat restar 20 minuts pel final, les cames començaven a pesar als jugadors del filial andalús que veien, impotents, com l'ofici i l'efectivitat del Girona havien liquidat el partit. Ivi faria un darrer intent en un llançament llunyà d'Ivi que René Román desviaria amb problemes i el refús acabaria en un córner sense conseqüències. Una anècdota. El Sevilla Atlètic s'havia rendit a la superioritat del Girona. Els tres punts estaven més que lligats per signar una victòria que permet ampliar encara més l'avantatge respecte al tercer classificat, que ja és a 6 punts de distància. I pas a pas cap a endavant, que diria aquell.