Van jugar al Girona i ara, amb el carnet de soci a la butxaca, van sempre que poden a Montilivi per veure un equip que camina cap a una Primera Divisió amb la qual ni ells ni cap altre antic futbolista del Girona haurien gosat somiar fins fa poc. «Encara queda molt i treure la calculadora seria posar-se una pressió molt perjudicial a sobre», avisen gent com Paco Fàbrega, Pere Pla, Lluís Busquets, Barto Pagès, Geni Bou, Josep Soldevila i Albert Serra que, però, sí que estan convençuts que «és clar que el Girona pot pujar a Primera Divisió. No és una ciutat tan diferent d´altres com Eibar o Vila-real i si pot allargar el projecte actual i pujar, de la manera que s'estan fent les coses, el club podria tenir recorregut a Primera».

I, si es tracta de tenir experiència jugant i veient partits del Girona FC, pocs poden guanyar Paco Fàbrega. Exdefensa del Girona de Segona Divisió, entre el 1949 i el 52, Fàbrega té un dels carnets de soci amb el número més baix del club (39). Als seus 89 anys, continua anant a cada partit a l'estadi, més pendent que «m'agradi com jugui l'equip que no pas del resultat»; ­ i, amb la prudència lògica de l'edat, aquest antic defensa que es va encarregar de marcar Kubala en un amistós contra el Barça a Vista Alegre, avisa que «el Girona pot pujar a Primera, però després hem de veure si la ciutat ho pot aguantar. Pujar per haver de tornar a baixar...». Al seu costat, Geni Bou admet que ara fa uns anys tothom pensava que era complicat veure el Girona a Primera - «hi ha gairebé cinquanta equips que hi volen ser, els vint que hi ha més els vint-i-dos de Segona que la majoria ja han estat a l´elit i hi volen tornar», però, en canvi, l'antic lateral del Girona de la primera meitat de la dècada dels vuitanta veu la situació actual ben diferent: «Tot es tracta de projecte, si el Girona pot allargar aquest dels últims anys pujant a Primera pot ser un equip com Vila-real o Eibar que, amb ciutats semblants, tenen recorregut a Primera. És clar que un any pots baixar com els va passar a Saragossa i Sporting, però si segueixes fent les coses bé com han fet aquests últims, i tocant de peus a terra, és clar que el Girona pot tenir recorregut» a l´elit.

Sense que el club hagi arribat mai a posar els dos peus a Primera, per als futbolistes d'aquí arribar a dalt sempre ha estat més complicat. Un dels que ho va aconseguir, tot i que ell mateix s'afanya a dir que tampoc van ser gaires partits, va ser Pere Pla, que va estar quatre temporades i mitja al Granada i que està convençut que «ara és el moment del Girona». «Amb les limitacions de Girona com a ciutat, com a volum d'afició i públic que aquí sempre costa, fa anys que s'està fent les coses bé, tant des del punt de vista directiu, de la part tècnica, dels jugadors... El projecte ara il·lusiona i engresca la gent, ara és el moment de pujar», explica aquest defensa, a qui Emilio Aldecoa va fer debutar amb el primer equip blanc-i-vermell amb només setze anys i que, després de passar per Granada i Nàstic, s'acabaria retirant jugant més temporades de les que pensava en aquell Olot que acabaria fregant l'ascens a Segona B en l'any de l'eclosió de Miquel Soler i Albert Forcadell.

La idea que aquesta temporada, amb l'equip consolidat des de l'inici de lliga a la part alta i amb el projecte de Pablo Machín molt madur, és el moment de l'ascens està desterrant entre l'afició, i també en els veterans, aquell temor que les decepcions de Lugo o Osasuna serien una llosa massa pesada. «Les decepcions fan créixer com a equip, com a club, com a ciutat. Aprendre dels errors et fa més fort i la gent ha vist com l'ascens és possible i cada cop es va engrescant més», argumenta el més jove de tots, l'excentral Albert Serra, que va penjar les botes aviat farà tres anys amb l'Olot, després d'haver viscut els ascensos a Segona B i a Segona A amb el Girona i, més tard, a Primera Divisió amb el Llevant.

Un salt impensable en el passat

«En la nosta època el màxim era pujar a Segona, molts vam tenir l'oportunitat de fer-ho i no ho vam aconseguir, però crec que ara és el moment de Primera. Més que no pas l'any del Lugo, que sí que podria haver estat pujar i baixar, però ara es ve d´anys fent les coses bé i el projecte és molt més sòlid», apunta el banyolí Lluís Busquets, un talent que va refusar fer el salt a l´elit amb el Sevilla per repartir la seva carrera entre el Figueres i el Girona, on va viure de primera mà la derrota en la promoció d´ascens a Segona contra el Còrdova de l´any 1973. El també banyolí Josep Soldevila, porter que també va buscar sense sort l´ascens a Segona el 1992 en la promoció contra Salamanca, Linense i Vila-real (el premi va ser per als groguets), té ben clar que el Girona ha aconseguit una quadratura del cercle poc vista a Montilivi: «el tècnics, la plantilla més completa d´aquests anys amb les posicions doblades, la feina a la secretària tècnica, la part social... Tot sembla funcionar molt bé i que aquest sigui l´any per pujar».

El Girona acaba de tancar el mercat d'hivern sense trobar el davanter centre que buscaven Pablo Machín i Quique Cárcel, però un golejador de finals de la dècada dels setanta com Barto Pagès està convençut que no li farà falta per pujar a Primera. «Molts cops només juga amb un, o Longo o Sandaza, i així pot posar un altre migcampista per acompanyar en Pere Pons i amb Borja García, que és molt bo, per davant. I a més el darrer fitxatge, Mojica, és ràpid i si està al nivell que tenia al Valladolid ens pot anar molt bé», reflexiona l'antic davanter de Sant de Jaume de Llierca que és dels que no té dubtes que «és perfectament possible que el Girona jugui a Primera Divisió. Si deixes de banda els quatre o cinc equips de dalt, els altres no són tan diferents del Girona».

No començar a fer números

A manca de dinou partits per acabar la lliga, l'experiència de la gent de futbol té clar que, de cap de les maneres, és el moment de començar a fer números i mirar la diferència que porta l'equip de Machín amb els perseguidors. «Hem arribat a una posició d'ascens directe molt aviat, però si el Girona es dedica a guanyar partits i deixar la calculadora de banda es pot pujar, però si es posa l'objectiu d'haver de guanyar sempre i veure cada setmana què han fet els rivals es pot posar una pressió innecessària i perjudicial», avisa Geni Bou, que, de la mateixa manera, no seu insalvable l'avantatge que té el Llevant per davant: «Fins ara ha perdut pocs partits, però encara queda molt».

En aquest sentit qui té una experiència clara és Albert Serra que, la temporada 2009/10 va jugar amb el Llevant que pujaria a Primera Divisió (a l'estiu següent tornaria a Girona), en una temporada on els valencians van haver de lluitar fins al final amb equips com Hércules o Betis. «L'any que vam pujar amb el Llevant la gestió interna del vestidor va ser molt bona. El cos tècnic i els veterans ha de ser clau perquè la gent entengui que si vols pujar has d'anar a guanyar sense mirar el rival», diu l'excentral del Figueres, que recorda que en aquell curs a València «sí que en els últims tres o quatre partits hi havia eufòria i venia molta gent al camp però ja teníem feina feta amb els punts que havíem sumat».

La Ciutat Esportiva i la base

Entre els veterans del Girona hi ha algunes cares de sorpresa en saber que el primer equip s´ha entrenat aquesta setmana dos dies al Top Ten, entre Blanes i Tordera, i Pere Pla és el primer a llançar la pregunta: «I la ciutat esportiva?». Hi ha el convenciment que, sigui més o menys a prop de la ciutat, el club necessita tenir «la seva casa per entrenar, per disposar dels serveis mèdics...». I, com avisa Josep Soldevila, «potenciar encara més el futbol base, cal veure com s'està treballant aquí en els últims anys i tenir clar que s'ha d'aprofitar la bona dinàmica per créixer també per aquí». «No ho dubteu que passaria, el Girona a Primera tindria una dimensió que va més enllà de la ciutat i dels pobles del costat, a un equip de Primera, ben gestionat, i que té bones relacions amb el Manchester City, la gent vol anar-hi», assegura Geni Bou abans que Albert Serra recordi que el Peralada, ara mateix l'equip filial, juga a Tercera Divisió: «la mateixa categoria on estava el Girona fa només tretze anys». I en la qual van jugar molts anys jugadors com Pere Pla, Barto Pagès o Lluís Busquets que tenen clar que la ciutat no fallarà a l'equip en cas que es pugi ara a Primera Divisió: «Hi hauria bufetades per veure el Barça i el Madrid».