Només la humilitat i l'ambició queden ja del Granell dubitatiu i un pèl temorós que va aterrar a Montilivi el juny del 2014, procedent del Prat acabat de baixar a Tercera. Aquell migcampista gironí, a qui molt aficionats blanc-i-vermells amb prou feines coneixien, arribava carregat de dubtes i nervis, però de seguida es va guanyar un lloc, no ja a la plantilla sinó a l'onze titular. Lligat econòmicament, el Girona no va tenir gaire marge de maniobra per fitxar aquell estiu i va haver d'esperar a darrera hora per incorporar Pablo Íñiguez i Cristian Gómez. Eren dos homes cridats a ser protagonistes i a tenir un paper important al mig del camp del Girona 14-15, però havien fet tard. Granell i Pere Pons havien jugat plegats durant tota la pretemporada, s'havien guanyat la confiança d'un Machín que els va donar la titularitat en la primera jornada contra el Racing i ja no la deixarien. «Tenia tota la gent del meu entorn més proper a la graderia i jo estava ple de nervis», recorda Granell del dia del seu debut. D'allò ja en fa més de tres anys. Ja fa temps que Granell ha deixat de ser un desconegut per convertir-se en un dels capitans de l'equip, una de les veus més autoritzades del vestidor i un jugador reconegut i respectat a la categoria. Els 100 partits que va complir dissabte passat al Juegos del Mediterráneo contra l'Almeria en són la prova més clara. «Ja va ser una sorpresa inimaginable fitxar pel Girona venint del Prat i també és igual d'inimaginable complir 100 partits amb el club de la meva ciutat». Renovat fins al 2019, Granell és patrimoni del Girona, el club de la seva ciutat i el que li ha donat l'oportunitat de créixer futbolísticament. Per aquest motiu, i malgrat l'interès d'altres clubs de Segona A, va prioritzar sempre quedar-se a Girona malgrat haver rebut l'interès d'altres equips de Segona A. «Si hi haguessin hagut coses de Primera, les hauria plantejat al club. S'ha de ser agraït al club que em va donar l'0portunitat i va apostar per mi quan ningú ho feia. No hauria estat del tot lleial anar-me'n a un club de la mateixa categoria. Jo he crescut futbolísticament aquí» argumenta en tota una declaració d'intencions.

Oriol Alsina el va signar abans d'acabar el curs 13-14, mentre el Girona estava amb l'aigua al coll per salvar la categoria. «Sempre havia tingut la sensació que se'm volia per a un Girona de Segona B», reconeix. La gran reacció amb Pablo Machín a la banqueta i la salvació final contra el Deportivo van fer que Granell fos, juntament amb Jaime Mata, el primer fitxatge per a la 14-15. «Sempre deia que volia una oportunitat per demostrar que era prou vàlid per tenir un lloc a una plantilla de Segona A. Aquest va ser el meu repte des del primer dia i sembla que ho he aconseguit», diu. Tot va començar contra el Racing un 24 d'agost en què Felipe Sanchón va donar els tres punts als de Machín (1-0) i ell va ser titular. Des d'aquell dia, Granell tan sols s'ha perdut 15 partits de Lliga i ha arribat a la xifra de 100 a Almeria. «Vam guanyar el Racing i jo tenia el dubte de si seguiria jugant. Vam anar agafant confiança amb en Pere al pivot i ara ja són 100 partits al seu costat», subratlla.

Aquell primer any es va estrenar com a golejador davant el Recre i va convertir-se en una de les revelacions. «Era totalment desconegut per jugadors, àrbitres i entrenadors rivals. Afortunadament vaig tenir la sort de fer gols que van cridar l'atenció», diu Granell, que considera que quasi tres temporades després la cosa ha canviat molt. «No és que tingui més respecte dels àrbitres però sí que els rivals saben més de les meves virtuts i què no em poden concedir».

En aquest centenar de partits vestint la samarreta blanc-i-vermella, Granell ha viscut de tot, moltes alegries però també dues garrotades molt fortes com van ser els partits contra el Lugo i l'Osasuna. «No tot han estat flors i violes», reconeix. En aquest sentit, el gironí explica que dels dos ascensos frustrats que ha viscut, el més dolorós va ser el darrer, perdut contra l'Osasuna. Granell separa les dues temporades i exposa que en la primera, la del Lugo (14-15), «potser hauria estat demanar massa, pujar». El gironí ho raona. «Ho teníem a la mà però debutar, fer gols, jugar 44 partits i a sobre pujar, potser era demanar massa». En canvi, sí que li va doldre més la promoció fallida davant l'Osasuna del juny passat. «Em veia preparat per jugar a una categoria superior. Tenia un rol molt important, com el primer any, però amb un punt més de maduresa. Quedar-nos fora contra l'Osasuna, sí que em va costar més de pair». Granell també va viure «setmanes complicades» a principi d'aquesta temporada, quan Machín el va excloure dels onzes i de les convocatòries.

El camí per arribar fins aquí no li ha estat gens senzill a un jugador que va passar pel planter del Girona de puntetes i després va militar al de l'EF Gironès Sàbat, per seguir a Farners, Palafrugell, Banyoles, Manlleu, Llagostera, Olot, Cadis i Prat. «A categories inferiors hi ha jugadors molt vàlids però és molt difícil. El salt de 2a B a 2a A és terrorífic», destaca el 6 blanc-i-vermell que subratlla que de casos com el seu, «que hagin jugat a categories força baixes, com 1a Regional amb el Farners o 1a Divisió juvenil amb el Sàbat, que no és ni Divisió d'honor ni lliga Nacional, n'hi ha d'haver ben pocs».