Pablo Machín només havia demanat dues coses: competir i guanyar. No és fàcil aparcar la Lliga i més en l'estat en què es troba a dia d'avui el Girona: és segon, amb serioses opcions d'ascens, defensant amb ungles i dents la segona posició. Canviar de xip de cop i volta i fer-ho per posar els cinc sentits en la Copa Catalunya, ha de costar. Passar de jugar-se-la amb els Getafe, Cadis, Valladolid i companyia, a visitar Badalona i fer-ho amb els jugadors menys habituals. Per això, Machín demanava dimecres que els seus futbolistes, jugués qui jugués, sortissin a per totes. Una final estava en joc i calia estar a l'alçada. Es jugués contra un Segona B o al damunt de gespa artificial. Amb el 0-1 final, el tècnic va quedar content. Satisfet pel resultat, també ho estava el rendiment dels seus. Van dominar des del primer fins a l'últim minut, sense patir en cap moment. No va ser un partit brillant, ni el Girona tampoc una piconadora. Les ocasions de perill es van poder comptar amb els dits d'una mà. Però també és cert que els blanc-i-vermells van passar amb justícia a la final, on els espera el Nàstic de Tarragona. Tot gràcies a un solitari gol de Juan Cámara.
Van haver de passar 71 minuts perquè l'andalús superés Arellano amb un xut creuat. Abans, poques accions d'atac, per no dir poquíssimes. Gairebé totes van sortir de les botes dels gironins, més ben plantats al camp, fent de la possessió la seva millor arma, encara que amb massa imprecisions quan passaven el mig del camp. Machín no va moure gens ni mica el seu dibuix, però sí que va introduir un bon grapat de canvis respecte als equips que sol presentar a la lliga. Per començar, Bounou va tornar a la porteria. No jugava des de finals de novembre, al camp de l'Osca, i ahir va posar-se de nou sota pals. El marroquí ni tan sols va haver d'intervenir; només al quart d'hora de la segona part, quan va llançar-se al terra per atrapar una pilota centrada al cor de l'àrea amb molt de perill. Va ser l'única aparició d'un Bounou que la va tocar més amb els peus que no pas amb les mans. Coris es va ocupar de la banda dreta, tot i que sense gaire èxit. Li va costar superar Musa, un dels millors futbolistes del Badalona, i amb prou feines va penjar pilotes de perill a l'àrea escapulada. L'esquerra va ser una altra història. Mojica va completar els seus primers 90 minuts amb el Girona i va fer-ho per la porta gran. Va fer gala del seu físic portentós per, no només aguantar tot el partit a un altíssim nivell, sinó també per portar de corcoll Fran Grima i mig equip rival. Seva va ser la passada per a Cámara que va acabar amb la fuetada ajustada al pal de l'andalús, que va significar el 0-1.
Amb Maffeo fent de central (el català se'n va sortir prou bé), Machín també va donar minuts a homes com Pablo Marí, Kiko Olivas (fent de lliure), Rubén Alcaraz, Eloi Amagat, Felipe Sanchón i Cristian Herrera. Precisament aquest últim va ser qui va tenir l'única oportunitat clara de gol al primer temps. Era el minut 20 quan el canari es va plantar tot sol davant Arellano; el porter va saber aguantar i va treure una bona mà enviant a córner el xut del davanter canari. No va estar encertat Cristian en aquella acció, mentre que li va faltar sort al 78 quan la seva rematada la va treure un central des del damunt de la línia de gol en el que hauria pogut significar el 0-2.
Llavors, el marcador ja era favorable als gironins i era així perquè Machín va saber moure la banqueta quan tocava. Just quan el Badalona s'havia tret la son de les orelles i havia despertat el miler d'espectadors que s'havien citat al flamant Estadi Municipal, que el sorià va donar entrada de cop a quatre futbolistes: Pere Pons, Sandaza, Aday i Carbó. Una estona abans, Granell havia substituït Alcaraz. Amb més profunditat de banqueta, els gironins van arribar molt més entonats al tram decisiu del partit i això va ser clau. Només dos minuts després del reguitzell de canvis, Pere Pons va signar una gran jugada, va cedir la pilota a Mojica i aquest la va deixar per a Cámara. L'andalús va tenir temps per pensar-s'ho i des del balcó de l'àrea, va enviar un xut col·locat al pal llarg d'Arellano. Res a fer. Cristian i també Sandaza, aquest al 85 quan ho tenia tot de cara per rematar, haurien pogut ampliar el marcador. Però no va ser necessari. Amb el 0-1, Machín va marxar satisfet. Els seus havien complert. I competit. I guanyat.
