El partit de demà contra el Getafe ni és cap final ni cap partit decisiu. Passi el que passi, tant al Girona com als madrilenys i a la resta de perseguidors (bàsicament Cadis i Tenerife) els quedaran encara 14 jornades per disputar i molts punts en joc. Ara bé, el duel de demà sí que té una importància afegida de poder deixar molt despenjat un rival directe a la classificació. Un Getafe que, a la pretemporada, partia com a gran favorit a l'ascens juntament amb Llevant i Rayo Vallecano, els tres descendits de Primera, que van rebre una bona compensació econòmica de la Lliga per perdre la categoria. Aquesta injecció els va permetre configurar plantilles de forces quirats per a Segona A mantenint força jugadors del curs passat i fitxant-ne de contrastats. Si bé el Rayo no està trobant la tecla, el Llevant va disparat de nou a Primera mentre el Getafe s'ha consolidat en llocs de play-off tot després d'un mal inici. El conjunt que prepara José Bordalás serà el segon equip descendit de Primera que visita Montilivi aquesta temporada. El primer va ser el Llevant, que va ser batut amb autoritat pels gironins (2-1) al desembre; el Rayo vindrà a principis d'abril.
Tradicionalment, al Girona no li ha anat pas gens malament a l'hora de rebre els equips acabats de baixar a Montilivi. De fet, es podria dir fins i tot que són bones víctimes. Des que el juny del 2008 el Girona va tornar a Segona Divisió A, s'ha enfrontat 25 cops a rivals descendits amb un balanç d'allò més favorable de 15 victòries, 5 empats i 5 derrotes. En aquest paquet de partits n'hi ha de gran record per als aficionats blanc-i-vermells com ara la el triomf contra el Saragossa de la 2008-09 gràcies a un gol de penal d'Alberto Manga o la salvació a l'última jornada de la 2013-14 conra el Deportivo de la Corunya (3-1). Segurament la temporada passada va ser quan al Girona més se li van entravessar més els nouvinguts de dalt. Va ser a la primera volta quan els resultats no arribaven i l'equip no trobava la bona línia. Amb l'Almeria es va poder empatar (1-1) però abans de l'aturada nadalenca, l'Elx (0-1) i el Còrdova (1-2), consecutivament, van deixar al llindar del descens el Girona.
Els tres primers ex-Primeres recents van ser el Saragossa, el Múrcia i el Llevant el curs 08-09. Els aragonesos van caure a l'estadi, com també ho faria el Múrcia (1-0) mentre que el Llevant hi esgarraparia un empat (0-0). Els resultats empitjorarien la següent campanya amb una derrota contra el Betis (0-2) que va suposar la destitució de Cristóbal Parralo (jornada 9) i dos empats davant Numància (0-0) i Recreativo de Huelva (0-0) ja amb Narcís Julià a la banqueta.
Un any després (10-11), novament amb Raül Agné d'entrenador, el Girona va aconseguir carregar-se els tres descendits amb grans partits. El primer a caure va ser el Tenerife (4-2) en la jornada inicial i després també passarien per la pedra el Valladolid (2-0) i el Xerez (4-2). El curs següent, el Girona perdria contra l'Almeria (0-1), i superia l'Hèrcules (1-0) i el Deportivo de la Corunya (1-0). En la temporada del primer play-off d'ascens, amb Rubi d'entrenador, el Girona va ser capaç novament de fer el ple i superar a Montilivi Sporting de Gijón (3-1), Racing de Santader (1-0) i el totpoderós Vila-real (2-0).
Força favorable seria també el balanç del curs següent, en què després de Ricardo Rodríguez i Javi López, Pablo Machín va agafar un equip condemnat a Segona B. Amb el tècnic sorià el Girona reaccionaria i superaria el Saragossa (2-0), empataria contra el Mallorca (1-1) i doblegaria el Deportivo de la Corunya en l'última jornada (3-1) per certificar la salvació. En la temporada dels 82 punts (2014-15), el Girona perdria el primer dels duels contra els acabats de baixar davant el Betis (1-3) però després superaria el Valladolid (2-1) i, ja en el tram final de la campanya, l'Osasuna (3-0).
