Pep Marí vol deixar de ser vist com un psicòleg esportiu per convertir-se en un transmisor de valors. Ahir va presentar a Girona el seu llibre Liderar equipos comprometidos al costat, entre d'altres, del secretari tècnic del Llagostera i exentrenador del Girona, el Sabadell i el Nàstic, Javi Salamero. Aquest va admetre que Marí li va ser de gran ajuda a l'hora de motivar el Girona que va salvar del descens la temporada 2011/12.

Com es fa per liderar equips compromesos?

El llibre surt a partir de la base que el càncer de qualsevol equip és tenir a dins persones diferents amb diferents nivells de compromís. Uns fan el mínim per complir, altres compleixen, uns altres fan una mica més i també hi ha els que s'hi deixen la pell. Tothom amb un diferent nivell d'esforç, per tant, i això genera un problema: haver de treballar amb gent que té diferents graus d'implicació. El llibre proposa diverses estratègies per igualar-ho.

Aquesta situació no es dóna només en l'esport. Es pot aplicar en qualsevol professió.

Exacte. El que explica el llibre es pot aplicar en tres àmbits, l'esportiu, l'empresarial i en l'ensenyament. Per això en la presentació a Girona m'he fet acompanyar per tres persones que representen cada un d'aquests: Javi Salamero, Jordi Bell-lloch i Anna Julià.

Compromís i esforç són valors cada vegada més difícils de trobar?

Sí, perquè cada cop creix més la crisi de valors i el compromís de voler sacrificar-se. Per assolir els objectius que t'has marcat, t'has de sacrificar. Després t'has de posar a pencar, a donar el millor de tu. I finalment, per bé o per mal, has d'assumir les conseqüències d'aquesta inversió que has fet. Quan pagues aquests tres peatges estàs motivat. Pagues el preu dels teus objectius. El valor del compromís està francament en desús, avui en dia, la gent no s'hi deixa la pell. I no sap que no fent-ho, no podrà gaudir mai d'allò que fa. Quan més t'impliques en una cosa, més la gaudeixes.

Quines solucions aporta per fer que tothom tingui el mateix grau de compromís?

Cal consensuar el nivell de compromís. Que tothom hi posi el mateix. Per això, la persona que lidera el grup proposa tres objectius de diferent nivell d'ambició. Què volem aquesta temporada, un 5, un 7 o un 10?. Aleshores els diu a l'equip el preu de cadascun dels tres objectius, els concreta quin cost tenen. I a continuació demana que es posin d'acord sobre què volen anar a buscar per consensuar el preu que hauran de pagar.

Hi ha altres possibilitats?

Es pot agrupar la gent en funció del nivell de treball que estan disposats a fer. Els que treballen el minim, que ho facin junts i els donem just aquelles tasques que puguin fer. Els que s'impliquin en un 70% els demanem unes altres coses. I en un altre grup hi posem els que volen comprometre's el 100%. Per altra banda, si tens un Messi al teu equip, un líder que arrossega la resta, la tercera manera és contagiar el nivell de compromís a tota la plantilla. Quan el crack s'hi deixa la pell, la resta es posa les piles. Si tens un Messi, aprofita-ho. Si un juvenil puja a entrenar amb el primer equip i veu que el crack és el primer d'anar a totes, ell també ho farà.

Per què va abandonar la seva feina al CAR de Sant Cugat?

Hi vaig estar 28 anys. Sóc gironí, però vaig marxar a Barcelona perquè si vols treballar amb esportistes ho tens més fàcil. Fa un any i mig vaig canviar d'aires per dedicar-me a la divulgació, a publicar llibres, a fer xerrades. El que més em motiva ara és canviar la meva imatge de psicòleg esportiu per la d'un transmisor de valors. Codirigeixo un programa de valors de l'ACB a nivell nacional per transmetre sis valors a estudiants de primer i segon d'ESO: valentia, treball en equip, respecte, joc net, estudis i formació, i responsabilitat social. Són valors que l'ACB creu que representen el bàsquet.

Quin consell donaria a Pablo Machín per encarar les últimes 14 jornades de lliga i certificar l'anhelat ascens a Primera del Girona?

Que no faci especial el tram final de la temporada. Les campanyes populars implicant l'afició, el rebombori, la forma d'afrontar els partits fent coses a les quals no estaves acostumat, han jugat males passades. Quan li demanes al coco que faci alguna cosa especial, dubta. «No sé si en sabré», pensa. I un dubte es carrega tota la confiança. Per tant, la millor manera per fer que el coco no dubti és demanar-li el mateix de sempre, allò que t'ha portat fins aquí. La presentació del meu llibre ja l'he fet a tres cops. I no per fer-la a Girona la variaré. No pensaré «com que jugo a casa haig de fer una cosa brutal» perquè la cagaré. Per fer-ho bé ho he de fer igual com sempre. Esclar que pots notar tensió a l'entorn, ja et deixo posar nerviós. El problema no són els nervis, són els canvis que introdueixes el que et fa fallar. Pots acollonir-te per la situació, però sempre has de tenir clar quina posada en escena has de fer.

S'ha d'oblidar el famós partit contra el Lugo o realment pot servir d'aprenentatge?

Els fracassos serveixen per corregir errors. Per tant, aquell partit esclar que ens pot servir d'aprenentatge. Podem tornar a perdre, i tant, però no pel mateix motiu. Aquest any jo veig moltes possibilitats d'ascens perquè es pot aconseguir directe, sense passar pel play-off. Una promoció posa molt fàcil la sobreexcitació.

Aquest Girona li transmet els valors del sacrifici i l'esforç?

Me'ls transmet, i ja és molt, des de fora. Els valors de l'equip no són els que el club publica al web, són els que es demostren al camp. Però no tinc prou relació amb l'equip per anar més enllà.

Posats a donar consells, què ha de fer avui el Barça per remuntar el 4-0 al PSG?

L'argument és el mateix. Si fem plans especials i coses estranyes pot ser un desastre. Quan un equip no té un sistema de joc definit no confia en res. Et dona confiança una manera de fer les coses, en l'esport, el sistema de joc. Tu només demostres que creus en aquella idea quan la tires endavant sota pressió. Un equip només creu en el seu sistema quan té l'aigua al coll. El Barça té una magnífica oportunitat per demostrar-ho contra el PSG.