Després de meravellar durant alguns anys els aficionats que animaven al Ricoh Premià al Camp Municipal d'Esports amb les seves bicicletes i gestos tècnics impossibles, Aday Benítez va aterrar al Sant Andreu. Tenia 22 anys quan s'enfrontava a la seva primera experiència a la Segona Divisió B. Ganes d'agradar, com havia fet fins llavors, i d'adaptar-se a una categoria que li era desconeguda. Al Narcís Sala, a banda de formar part del vestidor amb més qualitat que havia vist fins aleshores, va conèixer a Natxo González. El vitorià va ser el seu entrenador durant dues temporades en les quals va jugar una cinquantena de partits i va quedar-se a les portes d'un ascens a la Segona A que hauria estat històric per al club i també per a ell mateix. Uns anys després, els camins d'un Aday molt més madur i d'un Natxo González que ara entrena al Reus, es tornaran a creuar. Serà aquest diumenge, en un derbi en el que el Girona, l'actual equip del vallesà, buscarà seguir fent camí cap a la Primera Divisió.
Un partit que Aday jugarà. La baixa segura de Mojica, que pateix una lesió muscular que l'obligarà a descansar durant dues o tres setmanes, farà que Pablo Machín aposti pel de Sentmenat al carril esquerre. «Si em toca jugar, intentaré donar-ho tot perquè l'equip segueixi amb aquesta dinàmica tan i tan bona», deia ahir el jugador, qui va desitjar que Mojica «es recuperi» al més aviat possible. «No em satisfà entrar així a l'onze, realment. Si jugo és perquè m'ho mereixo més, no per cap altra cosa».
No dubta Aday que diumenge els espera un partit «molt difícil». Perquè així ho són tots a Segona A, perquè el rival fa set jornades que no guanya i tindrà ganes de donar una alegria a la seva afició, i també perquè coneix a les mil meravelles què li pot ballar pel cap a l'entrenador visitant. «Estic convençut que ens ha estudiant moltíssim i que ha preparat el partit a consciència. Ells necessiten la victòria i aniran a totes, tapant-nos tots els espais i mirant de contrarestar les nostres armes», deia, afegint també que «en Natxo (González) és un entrenador que aposta molt pel treball defensiu. Es pot estar més d'una hora en un mateix entrenament alliçonant sobre l'estratègia i passar-se dies així». Per això mateix, Aday té coll avall que el de diumenge «no serà un partit gens maco, ni amb gaires gols. Ens esperaran al darrere i ens costarà un munt fer-los mal».
Dos anys van ser els que el vallesà va coincidir amb Natxo González al Sant Andreu; el més especial, com a mínim a títol col·lectiu, va ser el primer. Pel debut a la categoria, però també per jugar un play-off d'ascens a Segona A que no va acabar amb final feliç. «Tinc un bon record d'aquella època. Va ser un any molt i molt bo. Teníem un equipàs. Diuen que si tens un bon cotxe, en teoria ha de funcionar, tot i que a vegades una bona plantilla no t'assegura resultats. Aquell any va anar bé. En Natxo és un bon entrenador, que t'està a sobre i et fica al cap que has de córrer i estar sempre endollat. A més, no es casa amb ningú. No sempre juguen els mateixos i així té a tothom activat».
El Girona i els 10 punts
Ha plogut bastant des d'aquella temporada al Narcís Sala, però si alguna cosa tenen en comú aquell any i l'actual és la gran diferència de punts amb el rival directe de torn. Si aquell Sant Andreu va passar-se més de 20 jornades liderant la classificació amb un ampli coixí (durant unes quantes setmanes) respecte els seus rivals directes, l'actual Girona s'ha plantat a l'inici de l'últim terç de la Lliga en segona posició i amb 10 punts més que el tercer. Saber administrar aquesta distància és clau i el vestidor ho sap. «A casa hem demostrar que som superiors a la resta i que estem molt entonats. A fora som també un bon equip que, si no guanyem, intentem sempre esgarrapar algun punt. Ara, mai m'he trobat a Segona A amb aquesta situació. Només amb el Sant Andreu, tot i que al final no ens va servir per pujar (van caure a l'última eliminatòria del play-off d'ascens contra el Barça Atlètic).
El perill de la cinquena groga
Amb Mojica fora de combat, Aday sap que serà l'escollit a la banda esquerra, com a mínim, les dues properes setmanes. Això sí, té quatre targetes i és a només una de complir cicle, el que suposaria una sanció. «Fa moltes jornades que estic així i acabarà caient. Sol passar que, quan menys ho vols, arriba. Sempre vaig amb compte, però si he de posar el peu, el posaré», assegurava.
