Alfredo Ortuño (Iecla, 1991) és un dels futbolistes que més empremta ha deixat per Girona, tot i només estar-s'hi sis mesos. Amb un volta, en va fer prou per ficar-se a l'afició de Montilivi a la butxaca. Els seus gols van ser clau per la permanència d'un equip entrenat pel mateix Pablo Machín, el 2014. Va ser l'inici de la revillafa d'un club que semblava destinat a tocar fons i que aquestes últimes temporades no ha fet altra cosa que lluitar per pujar. Ortuño, ara al Cadis, guarda molt bon record d'aquella època i s'alegra de veure al Girona tan amunt a la classificació. El veu la temporada vinent a Primera, tot i que aquest diumenge, confia a guanyar per posar, com ell diu, més «emoció» a un campionat que sembla dat i beneït per la part alta.

Només dues derrotes en els últims vuit partits i tercers a la classificació, en zona de play-off

El cert és que la visita a Girona sempre és complicada. És igual quin sigui el moment de l'any en què et toqui. Ells han demostrat que a casa són molt forts, que són un dels millors locals. Però també és veritat que estem en un bon moment i que la situació és positiva. Pot passar de tot.

Ara mateix, el seu objectiu és atrapar el Girona i pujar directes a Primera o lluitar per fer la promoció d'ascens perquè veuen la segona plaça massa lluny?

És innegable que onze punts són moltíssims punts. És una barbaritat. Però sempre tenim aquella petita il·lusió de poder canviar la situació a partir d'aquest cap de setmana. D'acostar-nos una miqueta. El futbol ens ha demostrat, d'altres temporades, que es poden remuntar situacions de punts similars. Com a mínim, ho intentarem.

Qui millor que vostè per explicar-ho, que va ser capaç de salvar un Girona que estava a un munt de punts de la permanència ara fa unes temporades!

I tant! Recordo que alguna setmana vam arribar a tenir les posicions de permanència a un món quan faltava una desena de jornades. Ho vaig viure en directe i sé que és possible. Tot i que també és veritat que quan es tracta d'agafar els equips de dalt és més complicat, perquè estan en més bona forma i el marge d'error és mínim. Aquell any del Girona nosaltres no estàvem gaire entonats, però és que els rivals directes també van fallar moltíssim i això ens va permetre poder-los atrapar.

Suposo que l'objectiu de la permanència ha quedat enrere ja per al Cadis, no?

Ara mateix no ens enganyarem. La permanència està gairebé aconseguida. Ens falten tres o quatre puntets i un munt de partits per jugar-se, encara. Com abans la tinguem millor, és clar, però des de ja estem pensant en cotes més altes.

Està sorprès en l'aspecte col·lectiu de com li van les coses a l'equip en la temporada del seu retorn a la Segona Divisió A?

Sí, la veritat. A l'agost segur que ningú hauria apostat perquè el Cadis estigués lluitant per estar a la part alta de la classificació, amb els més grans. Ha estat una sorpresa molt agradable.

Quina creu que és la clau d'aquest bon rendiment?

Crec que la plantilla ha estat confeccionada a consciència, amb jugadors que, des del meu punt de vista, són molt necessaris en una categoria com aquesta. Som un vestidor molt solidari. Semblem el Girona, salvant les distàncies. No juguem amb el mateix sistema, però correm des del primer fins a l'últim minut. Defensem a mort una idea. Plantilles com la nostra, o la del Girona, solen funcionar molt bé a Segona.

I a títol individual (és titular indiscutible i suma ja 14 gols) està satisfet amb la seva temporada?

Sí, n'estic molt content. Feia temps que estava buscant tenir una temporada així. Necessitava estar un any sencer en un mateix equip, poder estar tranquil tenint tota la confiança del món. Ho he trobat a Cadis. A part de fer gols, l'equip va molt bé. Podria atipar-me a veure porteria i que la classificació fos molt dolenta; això em deixaria un mal regust de boca. Per sort, aquest no ha estat el cas.

Té només 26 anys i ha estat en un munt d'equips. Té ganes de trobar ja certa estabilitat?

Sí. No és bonic per a un futbolista estar cada sis mesos fent un trasllat, canviant de ciutat, de companys i d'amistats, tot just quan et comences a acostumar a un lloc. Entenc que la professió és com és i que això va amb la feina, però espero estar tranquil d'una vegada i que tot em funcioni.

De qui creu que ha estat la culpa d'haver estat amunt i avall durant aquests últims anys?

Ha estat una mica de tot. Jo també tinc la meva part de culpa, no me la treuré pas. En alguns llocs en els quals he estat, m'he equivocat. Però tampoc em treu massa el son ni em preocupa. Estic on crec que em mereixo. El temps posa a tothom al seu lloc i crec que ara estic on em mereixo.

Cadis és un lloc especial?

I tant. No descobriré ara què és el que significa jugar cada dues setmanes al Ramón de Carranza, amb un ambient espectacular. És una ciutat que respira molt de futbol.

Té l'espina clavada de no haver-se pogut consolidar a Primera?

No ho valoro ni tampoc hi penso gaire. Estic gaudint d'una temporada molt bonica, les coses m'estan sortint i no tinc ganes de pensar on hauria pogut ser. Esperarem al juny, a veure si tot acaba bé.

Girona és un dels llocs més especials on ha estat?

Sí, per descomptat. Sempre tinc els dos partits marcats amb vermell al calendari. És un club que estimo, que em va donar l'oportunitat de fer-me un forat al futbol professional. Li tinc un gran respecte a l'entitat i també a l'entrenador (Pablo Machín) que va apostar per mi quan ningú hi confiava.

Ara que parla de Machín, és un dels tècnics que més l'han marcat?

Sí, és possible. Mai havia tingut un entrenador que s'acostés a mi d'aquesta manera, ni m'havien fet sentir tan important en un equip. Em va ajudar bastant a créixer.

Com recorda treballar a les seves ordres?

Era molt proper i solia fer-me una crítica molt constructiva. Recordo que quan fèiem sessió de vídeo, sempre em collava molt. Vaig saber encaixar aquelles crítiques i crec que tots dos en vam acabar sortint beneficiats.

És conscient que aquella temporada, els seus dos gols a Ponferrada van ser vitals perquè el club, a dia d'avui, sigui on és?

Encara me'n recordo! Van ser moments molt bonics per a mi, mai els oblidaré. Estic molt orgullós del que vaig fer, d'haver participat en l'embrió de l'actual Girona. Jo puc dir que hi era i que vaig aportar el meu granet de sorra.

Hi va haver opcions de fitxar pel Girona aquest últim estiu?

Sí, però soc un jugador cedit i, per diferents circumstàncies, el club al qual pertanyo em va deixar poques opcions per poder escollir. Jo havia de decidir, però amb certes limitacions. És evident que Girona és un lloc interessant, del qual guardo bons records, però no es va poder concretar.

Ha parlat amb Migue González (exjugador del Girona i ara company seu al Cadis) del partit d'aquest diumenge a Montilivi?

Sí, però és que cada setmana comentem la jugada i parlem de com de bé va el Girona. Sincerament, a mi sempre m'alegra veure que les coses li van bé. És un club al qualtinc una estima enorme. Tot el que li passi de bo, jo sempre ho rebré positivament.

Ara sentiments a banda, com veu aquest Girona?

Crec que és el Girona més fort dels últims anys. Ha posat una marxa més des de fa moltes setmanes. Cada cop falla menys, no comet tantes errades, és més sòlid. Els veig més convençuts que mai que poden pujar i la sensació que transmeten a la resta d'equips és aquesta.

El veu a Primera la temporada vinent?

Sí. Per a mi, Llevant i Girona estan ara mateix molt a prop de Primera. En dos o tres mesos haurien de canviar molt les coses perquè l'ascens se'ls escapés. Estan molt lluny de nosaltres. Ara bé, veurem què és el que passa aquest cap de setmana. Com diu el tòpic, aquest serà un partit de 6 punts.

Si el Cadis guanya a Montilivi, ho veuran tot molt diferent o amb 8 punts encara la distància és enorme?

Si els guanyem, ens posarem a 8 i tindrem el gol average guanyat. Quedaran un munt de jornades per jugar-se. Però no ens enganyem: estarem encara a tres partits d'ells. Una altra cosa és que ens guanyi el Girona. Se'ns posarien a 14! Nosaltres anirem a intentar-ho. Volem posar una mica d'emoció a la Lliga perquè si no la gent s'acabarà avorrint!