Aguantar la velocitat de creuer que duia el Girona durant tantes jornades és difícil. Gairebé impossible. Hi ha excepcions, com la d´un Llevant que ja té el cava preparat a la nevera per celebrar l´ascens a Primera més aviat que no pas tard. Però a Montilivi, tot i que tothom començava a contagiar-se per l´eufòria, hi surava el pensament realista que aquest equip tard o d´hora acabaria patinant. El que ben pocs s´imaginaven és que els de Machín, que havien signat la millor primera volta a Segona de la seva història i que anaven camí de superar aquesta marca al segon tram de Lliga, enllaçarien tres derrotes consecutives. Contra el Cadis (1-2), Oviedo (2-0) i Rayo (1-3) el Girona ha perdut; amb sensacions diferents i no sempre amb les mateixes aspiracions, però el cas és que el caseller de punts s´ha quedat intacte. La inèrcia, la més negativa de la temporada i també la pitjor des que Machín n´és l´entrenador, ha començat a posar nerviosa a una part de l´afició. Tot i això, res que hagi de servir per encendre les alarmes. Primer, perquè el marge respecte el tercer encara és ampli (6 punts) i segon, perquè de ratxes així i de molt pitjors ja se n´han viscut a Montilivi en aquesta etapa moderna a la categoria d´argent.

Si tres derrotes seguides fan mal, més en fan cinc. I això ha passat amb el Girona a Segona A. No un cop, sinó un parell. En tots dos s´ha produït un canvi d´entrenador. Això sí, la història sempre ha acabat bé, en el sentit que l´objectiu final s´ha assolit tot i aquest sotrac. La primera vegada, va arribar la temporada 08/09 i li va costar el càrrec a Raül Agné. Derrotes contra l´Hèrcules (3-0), Alabès (0-1), Sevilla Atlètic (2-1), Xerez (0-2) i Elx (2-1) van acostar l´equip perillosament al descens. El canvi a la banqueta, però, va ser el revulsiu necessari perquè l´equip reaccionés i s´acabés salvant. També es van perdre cinc partits seguits el curs 13/14. Les desfetes, contra Las Palmas (2-1), Còrdova (0-1), Sabadell (4-0), Múrcia (0-1) i Sporting (3-1). Una d´elles, la de la Nova Creu Alta, va servir perquè la directiva fes fora a Javi López, el moviment necessari perquè arribés Machín.

També s´han perdut quatre partits seguits, un més dels que es porten ara. Va ser amb Josu Uribe a la banqueta (11/12), poc abans que l´asturià fos destituït. Es va caure amb el Celta, Elx, Almeria i Valladolid, tots ells equips que ocupaven la part alta de la classificació, i amb el mateix resultat al marcador: 1-0.

Les tres derrotes seguides, l´actual ratxa, s´ha repetit unes quantes vegades. La primera va arribar el curs 09/10, amb Narcís Julià. Es va caure contra el Vila-real B (2-0), Llevant (0-4) i Cadis (2-0). També un any més tard (10/11); llavors, repetint-se fins a tres vegades. Alcorcón (3-1), Vila-real B (2-3) i Granada (2-1); Recreativo (4-0), Betis (0-1) i Valladolid (1-0); Cartagena (1-0), Barça B (0-2) i Numància (4-0). A la campanya 11/12 es va ensopegar de manera consecutiva contra Cartagena (0-2), Celta (2-0) i Deportivo de la Corunya (3-2).

Guanyar, què és això?

Com a molt, aquest any el Girona s´ha passat quatre jornades sense guanyar, el que s´igualaria si no s´emporta els tres punts aquest diumenge de Los Pajaritos. Una ratxa que queda molt lluny de les pitjors èpoques, en les que les victòries semblaven fugir dels gironins. En aquest aspecte, el rècord més negatiu es va viure la temporada 13/14, quan l´equip es va estar fins a 12 jornades (de la 14 a la 25) sense guanyar un sol partit. En aquest període va sumar 9 punts de 36. A més, se li poden afegir els dos partits de Copa del Rei contra el Getafe que tampoc va poder vèncer. Dolenta també va ser la ratxa de resultats que es va viure el curs 08/09, quan van ser 10 les jornades (de la 22 a la 31) en les que només s´empatava o es perdia. Es van sumar 8 punts de 30. El podi el completen les 7 setmanes orfes de victòries de la campanya 11/12, amb només 1 punt de 21.

El rècord de Machín

L´actual és la primera vegada que Marchín perd tres partits seguits amb el Girona, però no pas des que és entrenador en el món del futbol professional. Al Numància va encadenar fins a quatre desfetes en l´exercici 11/12. Un any més tard, es passaria 7 jornades sense guanyar, sumant només 4 punts de 21. Curiosament, podria perdre quatre partits seguits per primer cop al Girona al camp dels sorians i davant el club dels seus orígens.