Refet per la victòria i content per tornar a casa seva de la millor manera, Pablo Machín va sortir amb posat molt més alegre que el de les darreres jornades a la conferència de premsa posterior al partit. El resultat, la manera, el fet de tallar la ratxa i, sobretot, tornar a allunyar el Tenerife a 8 punts eren motius de sobra com per estar d'allò més satisfet. Un diumenge fantàstic. Ara bé, no és moment de fer càlculs ni de mirar el calendari. Són coses que distreuen i el Girona ho ha patit les darreres setmanes. «Els objectius ambiciosos no són gens fàcils d'aconseguir. Tant de bo en tinguéssim més d'avantatge. No ens hem de fixar gaire en les distàncies. Els objectius nostres són a curt termini i, si parlem de coixins, ens relaxarem». Més clar impossible. S'ha acabat fer números al vestidor. A l'horitzó no hi ha res més que no sigui la visita de dissabte a l'Heliodoro Rodríguez López de Tenerife.

El discurs de Machín assenyalava el fet de no rebre gols com a «prioritari» en el partit d'ahir. «Els set que havia rebut René Román en les tres últimes derrotes no només van fer que Bounou prengués la titularitat a l'andalús sinó que va coincidir amb la millora de l'equip defensivament. «Últimament ens feien gol amb massa facilitat. El primer objectiu era mantenir la porteria zero», deia el tècnic, que aposta ara per «tornar a ser aquell equip sòlid que segur que lluitarem fins al final per pujar». Machín va donar els seus motius per al canvi de porter i va dir que buscava un «cop d'efecte a l'equip». «El més fàcil seria dir que és una decisió tècnica. No és normal que ens fessin set gols en tres partits. René no sempre té tota la culpa», argumentava. En aquest sentit, Machín explicava que confia «en tots dos» però que Bounou «està entrenant molt bé» i que «dona un plus en el joc aeri i potser aquí, tot i que no hi era Julio Álvarez, tenia avantatge respecte de René». En aquest sentit, Machín va admetre que «s'havia de felicitar» Bounou per l'aturada a Marc Pedraza a pocs minuts del final que podia haver suposat l'empat a un. «Ha estat una molt bona aturada»

La victòria posa punt i final no només a una ratxa de tres derrotes consecutives -inèdita amb Machín a la banqueta- sinó també al pitjor moment de la temporada. Una situació que havia enrarit l'ambient i fet entrar uns fantasmes que ahir van ben espantar-se veient la reacció de l'equip. «Ens estem acostumant a guanyar i no és fàcil. No estem avesats a patir derrotes seguides. Som envejats per 20 equips més. La victòria ens dona confiança i ara hem de seguir en la mateixa línia. Ho hem fet fins ara i ens ha permès arribar fins aquí».

L'important era guanyar

La d'ahir no va ser una victòria lluïda ni brillant dels gironins. Tanmateix, «l'important és guanyar». «A tots ens agradar jugar bé i el joc preciosista, de combinació i ocasions a què estem acostumats a Montilivi», deia el sorià que, tanmateix, remarcava que «avui i sempre és molt més important guanyar que jugar bé». No va ser fàcil perquè per al Girona Los Pajaritos ha estat sempre un escenari complicat. «Marxem contents perquè ha estat la primera victòria del club aquí i guanyant en aquest tipus de camps és com es poden aconseguir els grans objectius», assegurava el tècnic de Gómara.

Qui va desencallar un partit carregós, en què el Girona corria el perill de capficar-se en les ocasions desaprofitades davant Aitor Fernández, va ser Pedro Alcalá. El defensa de Mazarrón va obrir la llauna amb un gol en un llançament de falta de traca i mocador que va entrar per tot l'escaire. En el temps de descompte, l'excentral del Llagostera es va marcar un coast to coast per acabar amb la mica d'emoció que havia agafat el partit per fer el 0-2. «Li prova la paternitat i vol dedicar molts gols al seu fill. Són les casualitats del futbol. No haurà fet pràcticament mai dos gols tret de quan va venir amb el Llagostera aquí. No és Messi però llança les faltes molt fort», explicava Machín.

El tècnic de Gómara es va quedar a la seva terra per presentar avui el Campus que duu el seu nom i que se celebra a l'estiu. Respecte a l'emoció que li suposa sempre tornar a casa, Machín hi va dir la seva. «He passat aquí 13 anys. Cadascú és de l'equip de la seva terra i no nego que he sigut, sóc i seré del Numància. Ara bé, sóc un professional i volia guanyar. A partir d'ara, desitjo el millor al Numància. Segur que li anirà bé quan recuperi efectius», deia per tancar la seva anàlisi.