Una temperatura excel·lent i ser el diumenge de Rams eren les excuses perfectes per deixar-se veure pel centre de Sòria, més concorregut del que és habitual. Les palmes i palmons, acompanyats de la vestimenta per a l'ocasió, monopolitzaven el parc de l'Alameda i els seus voltants, plens de gent. Entre la multitud, es deixaven veure les samarretes blanc-i-vermelles del Girona. Tot i la celebració religiosa, a la tarda tocava partit a Los Pajaritos. I no una cita qualsevol. Els de Machín s'hi jugaven molt a terres castellanes, després de tres derrotes i amb la necessitat de tornar a somriure per recuperar la confiança. L'afició va respondre a la cita i un centenar de seguidors van desplaçar-se fins a Sòria amb vehicle particular o amb l'expedició que havia muntat el club juntament amb les penyes oficials.

Passeig per la capital durant el matí, un vermut acompanyat d'un dinar com Déu mana i després cap al camp. Ben aviat, amb temps encara per al matx, els seguidors gironins es deixaven veure pels voltants de l'estadi. A dos quarts de sis, amb encara temps per al partit, l'autocar del Girona va ser rebut amb aplaudiments per una part de l'afició. El mateix caliu amb què els aficionats, ubicats a un dels Gols del camp, acompanyava l'entrada de Bounou, primer, i dels futbolistes després quan sortien a escalfar. No era la multitud de Reus d'un mes enrere, però suficient per fer-se sentir i demostrar que l'equip no estava sol quan més ho necessitava.

Les revolucions del primer temps es van disparar als 9 minuts de la represa, quan Alcalá feia pujar el 0-1. Esclatava el centenar d'aficionats, que no deixava d'animar fins al xiulet final. L'escalf i els ànims van seguir fins i tot a la sortida dels jugadors, que abandonaven Los Pajaritos amb una victòria sota el braç.