Del 13 de novembre fins ara han passat 5 mesos i escaig. Més d'un centenar i mig de dies, també. És força temps. Aquell diumenge de tardor, a Múrcia, el Girona s'imposava al camp de l'UCAM gràcies a un solitari gol de Samuele Longo en una de les poques arribades dels de Machín, i a les aturades d'un inspirat René Román. En un partit típic de la categoria, el domini a totes dues àrees va ser clau perquè l'equip blanc-i-vermell sumés tres punts que li permetien ocupar plaça d'ascens directe a la Primera Divisió. Tancava la jornada amb 21 punts i tercer, però tenir el Sevilla Atlètic segon el deixava en una situació privilegiada. L'UCAM visitarà Montilivi aquest dissabte, indicador que ha passat una volta, i la situació del conjunt gironí no ha variat gaire. Ara és segon, des de fa un munt de jornades, i no ha abandonat aquest escenari des d'aquell 0-1 a Múrcia. S'ha passat 21 partits consecutius en ascens directe. Tota una volta en què ha viscut millors i pitjors moments, però que li ha permès anar obrint forat amb la resta de rivals directes que amb més o menys força han sospirat per pujar de categoria per la via ràpida.
Durant aquest temps, el Girona ha signat uns números notables, ratllant l'excel·lent i només espatllats pel rendiment d'aquestes darreres jornades, en què ha perdut pistonada. En les últimes 21 jornades, els de Machín han sumat 44 punts de 63 possibles (14 victòries, 2 empats i 5 derrotes). O el que és el mateix, s'han adjudicat el 70 per cent dels punts que hi ha hagut en joc. Això ha estat clau no només per consolidar-se en la segona posició sempre per darrere d'un inabastable Llevant, sinó per anar deixant enrere a tots els perseguidors, que han anat canviant d'identitat.
El moment més dolç es vivia ara fa tot just un mes, quan la diferència respecte el tercer classificat, llavors el Cadis, arribava a ser d'11 punts. Una barbaritat. Així va ser durant dos caps de setmana. És més, fins i tot el Girona va tenir l'oportunitat d'allunyar-lo als 14 punts, però va ser quan va fallar. Des d'aquell 1-2 dels gadians a Montilivi, que la diferència ja no ha estat tan àmplia. Fins i tot s'ha arribat a escurçar fins als 6 punts per culpa de les tres derrotes seguides que ha encaixat l'equip en el darrer mes davant Cadis, Oviedo i Rayo Vallecano. Passada aquesta última ensopegada, els gironins continuaven segons, però veien com el Tenerife s'acostava perillosament fins als 6 punts. Els canaris eren llavors tercers, mentre que el Cadis, quart, es trobava a 7 i amb el gol average a favor seu.
D'això fa només dues setmanes, tot just quan els de Montilivi havien d'encarar dues sortides de manera consecutiva. El botí ha estat suficient per tornar a redreçar el rumb i per mantenir els rivals a ratlla. Primer, victòria a Sòria (0-2) i després, empat al camp del Tenerife (3-3). Això ha permès ampliar una mica l'avantatge que s'havia eixugat. Ara, Tenerife i Getafe es converteixen en les principals amenaces. Són tercer i quart, respectivament, i es troben a 8 punts.
Queden 24 punts en joc i el Girona en faria prou amb 16 per assegurar-se matemàticament l'ascens a Primera si els dos rivals directes (canaris i madrilenys) ho guanyessin tot. Això sí, sempreque el Tenerife no aconsegueixi posar al seu favor la diferència general de gols. L' average entre tots dos equips està igualat, així que en un suposat desempat es miraria la diferència entre gols a favor i en contra. Els de Machín ara hi surten guanyant (+22 per +11). D'altra banda, el play-off es troba actualment a 11 punts. El marca l'Osca, un dels propers rivals dels gironins, el primer cap de setmana del mes de maig a Montilivi.
