Quedaven ben pocs minuts perquè el Girona-Getafe s'acabés. El partit s'havia convertit en una autèntica festa i el marcador reflectia un escandalós 5-1 a favor dels de casa. Només faltava esperar el xiulet de l'àrbitre, quan Johan Mojica va notar una punxada. Era tot just és el seu quart partit amb la samarreta blanc-i-vermella quan la musculatura del colombià, massa exigida tot i que el resultat acompanyava des de feia estona, va dir que ja n'hi havia prou. Mojica s'acabava de lesionar, quan s'havia fet un lloc a l'onze i estava demostrant el perquè del seu fitxatge al mercat d'hivern. El comunicat del club parlava d'una «ruptura de la unió proximal del múscul semitendinós i bíceps femoral de la cuixa dreta» i es preveien de «dues a tres setmanes» de baixa. A l'hora de la veritat, Mojica s'ha passat un mes i mig fora de combat i s'ha perdut sis partits. Fins ara. Totalment recuperat, s'ha entrenat amb normalitat durant aquests últims dies, diu estar «feliç» al no notar «cap molèstia» i desprèn ganes de poder jugar de nou i aportar el seu «granet de sorra». Si pot ser, des d'aquest mateix dissabte coincidint amb la visita de l'UCAM.
Va entrenar-se sense problemes el dijous. També el divendres. No va viatjar amb l'equip a Tenerife, però les previsions immediates eren del tot optimistes. Les va confirmar ahir, quan es va tornar a exercitar amb el grup. Com un més. A la tarda, abans d'enfilar cap al gimnàs i tractar-se amb el fisioterapeuta, va atendre els mitjans. Feia un mes i mig que no ho feia, des que a principis de març es lesionava contra el Getafe. «Estic molt content perquè l'etapa de recuperació ja s'ha acabat. Fa uns dies que m'entreno amb el grup i estic molt content amb les sensacions. No tinc cap molèstia; potser una mica de temor, però és normal. Espero seguir així i poder aportar des d'aquest mateix dissabte», deia.
Perquè Mojica vol jugar contra l'UCAM. Ho té entre cella i cella. «Estic a disposició de l'entrenador pel que queda de Lliga i vull aportar el meu granet de sorra i sumar-lo a la bona feina que estan fent els meus companys», afegia. Tot i que se l'esperava molt abans, el cas és que el colombià s'ha perdut més partits dels previstos inicialment. No ha jugat contra Reus, Cadis, Oviedo, Rayo Vallecano, Numància ni Tenerife. «He complert amb el temps que havia de trigar la recuperació. Jo he posat tot de la meva part. Els estic molt agraït als metges i fisioterapeutes. Ells han aportat tot el seu saber perquè jo estigui bé», es limitava a dir, quan se li preguntava per si s'havia fet esperar més del compte. Això sí, no va negar que «al principi» no ho havia passat massa bé, tot i que amb el pas del temps es va anar «animant». «Per a qualsevol jugador és incòmode lesionar-se, però forma part de la nostra professió. Al principi em va tocar, però tampoc va ser res tràgic. A tothom li pot passar. He estat molt positiu durant tota la recuperació i això m'ha ajudat moltíssim a tornar amb més ànims», explicava.
La baixa de Pablo Maffeo, que serà sancionat (o bé per l'expulsió, per acumulació de targetes, pel gest d'aplaudir l'àrbitre o per tot plegat), obligarà Machín a fer retocs als carrils. Aday podria passar a la banda dreta i això obriria, i molt, la porta a la titularitat de Mojica a la banda esquerra. No es volia aventurar massa el colombià. «Jo li he dit a l'entrenador que estaria a la seva disposició quan em trobés bé i ara per fi estic bé de salut. Sap greu que un company no pugui jugar per una expulsió, sobretot perquè estava fent una feina excel·lent. Ell no hi serà i ara és el míster el que ha de decidir. Ell pot estar ben tranquil, perquè jugui qui jugui ho donarà tot», valorava, a banda d'explicar com ha vist l'equip des de fora durant aquestes setmanes. «Tot i perdre tres partits seguits mai hem tingut dubtes. Al vestidor sempre hi ha hagut molta confiança. Ara ens toca l'UCAM, un rival que ve de perdre i que ens visitarà tocat i a donar-ho tot».
