El panorama és el següent. El diumenge és juga un partit important a Lugo, en el que el Girona necessita guanyar per trencar amb la mala ratxa de resultats que l'acompanya. El problema és que l'equip l'haurà d'afrontar amb un munt de baixes focalitzades en una sola posició. Pablo Machín s'ha quedat pràcticament sense carrilers, precisament les peces que donen molt de sentit al seu estil de joc. Per començar, el carril dret està coix perquè Pablo Maffeo arrossega l'absurda sanció que va rebre per aplaudir l'àrbitre de Tenerife un cop va veure la targeta vermella. Pitjor és l'escenari a l'altra banda: Aday Benítez ha estat castigat amb un partit després de ser expulsat davant l'UCAM; Sebas Coris ha dit adeu a la temporada per culpa d'una lesió que l'obligarà a passar per la sala d'operacions i a estar-se vuit setmanes de baixa; i Mojica segueix amb les seves molèsties i ahir no es va entrenar. Això vol dir que Miguel Ángel Cifuentes és l'únic carriler disponible. Una notícia agredolça per a l'andalús. Negativa, perquè uns quants companys estan descartats i l'equip se'n pot ressentir. Però positiva perquè sap que jugarà a Lugo i tornarà a treure el cap a l'equip titular, d'on fa temps que no es tenen notícies seves. És l'«hora dels oblidats», com el mateix Cifuentes definia ahir, quan va explicar les seves sensacions personals després d'un any «complicat» en què no ha jugat tant com li hauria agradat.

Peça clau ara fa dos cursos amb 41 partits a les cames, jugador insubstituïble per a Machín i un dels futbolistes més estimats per l'afició, aquesta temporada la presència de Cifuentes al damunt de la gespa ha anat de més a menys, fins al punt de passar gairebé desapercebut i convertir-se en un actor secundari. Suma 1.142 minuts, repartits en 17 partits, només una dotzena d'ells com a titular. A més, no juga des de fa un mes, quan va tenir una estoneta a Oviedo. Ara, just en el moment més delicat del curs, quan la Lliga encara la seva recta final i el Girona necessita recuperar les bones sensacions i tornar a guanyar per atrapar l'ascens, li ha arribat el torn. Té coll avall que jugarà a Lugo i diu estar «preparat» per fer-ho «el millor possible» per sortir-ne ell beneficiat i, sobretot, el conjunt. «Tenim problemes als carrils, però som una plantilla àmplia per, en moments com aquest, aportar tots el nostre granet de sorra», ho descrivia ahir el futbolista, un cop acabat l'entrenament.

Té ganes de «sumar» Cifuentes, qui deia haver viscut una «situació complicada» després de «tants partits sense participar» ni tampoc «comptar» per a Machín. «Però a tots ens acaba arribant el moment. No agrada haver de jugar per culpa de les baixes, però en qualsevol situació s'ha de treure el millor d'un mateix», afegia. Prometia el de Zújar aportar «il·lusió» i també «ganes de fer-ho bé» quan li toqui diumenge saltar a la gespa de l'Anxo Carro. «Els que no juguem gaire volem demostrar que som aquí per alguna cosa. És el nostre moment. Després de tantes dificultats, d'estar bastant de temps aturat i absent, vull donar el millor. Tots estem preparats per competir i remem cap a la mateixa direcció», explicava.

Confessava també que durant tot aquest temps que ha participat menys s'ha «plantejat moltes coses», que ha estat «baix d'ànims i sense tanta confiança» sobretot perquè «no he jugat tant com m'hauria agradat». Però Cifuentes repetia que ell és un «professional» i que ha «acceptat» que «hi ha un moment per a cadascú». El seu arribarà diumenge i el vol aprofitar. «Sempre m'he vist bé i crec que he competit amb encert, però l'entrenador creia i confiava més en d'altres companys. Ara em tocarà aportar el meu granet de sorra i espero aportar-lo. No em conformo i soc molt ambiciós. La meva situació no ha estat la més còmoda del món, sobretot darrerament, però sempre vull anar a més. Amb aquesta actitud segur que dono un cop de mà a l'equip», reflexionava. Abans de rubricar-ho amb el seu parer sobre l'estat de l'equip, que no acaba de trobar el rumb. «No estem cansats. És una mala ratxa de resultats. Hem de tornar als orígens, ser sòlids al darrere i aprofitar les ocasions a dalt, que segur que en tenim».

Coris, adeu a la temporada

Sebas Coris serà operat dimarts a l'hospital Sagrat Cor de Barcelona per resoldre la lesió al colze esquerre que va patir dissabte passat (té un trencament del lligament col·lateral cubital i un arrencament del tendó profund dels flexors dels dits de la mà). Se li estima un procés de recuperació d'unes 8 setmanes, així que o jugarà més aquesta temporada. A Lugo tampoc hi podria arribar Johan Mojica, qui ahir tampoc es va entrenar. El colombià es va ressentir el dissabte d'una lesió que l'havia tingut un mes i mig fora de combat. Les proves a les quals es va sotmetre descartaven qualsevol alteració a la cuixa, però fins que no es redueixi el dolor, Mojica no tornarà als entrenaments. Això el converteix en dubte més que seriós per viatjar a Lugo i sembla poc probable que estigui en condicions de jugar.

Veient que aquesta possibilitat cada cop guanya més força, Machín va aprofitar l'entrenament d'ahir per provar diferents jugadors al carril esquerre. Hi va posar el davanter Cristian Herrera, que ja hi ha jugat alguna vegada; també el central Pablo Marí; o el migcampista ofensiu Juan Cámara. No van ser els únics, ja que també va pujar i baixar la banda esquerra Sergi Álamo, del Peralada. No va ser l'únic jugador del filial que ahir es va entrenar amb el primer equip. A Álamo el van acompanyar Marc Carbó i també Chele, un altre jugador de banda.