Surti d'inici o des de la banqueta, el cas és que Johan Mojica té tots els números de reaparèixer demà contra l'Osca. El futbolista s'entrena amb normalitat, no té ni rastre de dolor i la lesió que li ha fet la guitza durant les últimes setmanes ja és història. «Em sento bé, sense molèsties, amb moltes ganes de jugar, com sempre», deia ahir a la zona mixta de Montilivi, just després d'exercitar-se sense cap problema i al mateix ritme que els seus companys. Té ganes d'«ajudar» des del camp, diu que està a disposició del « profe» Pablo Machín i que la decisió de fer-lo sortir a l'equip titular o de reservar-lo per a més endavant «és seva», del tècnic.

«El més important és que contra l'Osca ens surti un partit excel·lent. Volem guanyar. Però també tinc ganes de jugar. Estic a disposició del cos tècnic, com quan vaig arribar. Tinc ganes de ser protagonista», s'explicava Mojica, qui revelava també per què va descansar la setmana passada i no va viatjar a Lugo. «Vaig notar una recaiguda (contra l'UCAM). Va ser un petit avís que em convidava a reposar. Havia de descansar la zona afectada. He fet teràpia amb els fisioterapeutes i treballs de força; ara em sento molt millor».

S'acaba així un veritable maldecap per al jugador, que va lesionar-se fa gairebé dos mesos contra el Getafe, es va perdre sis partits de Lliga i el dia que tornava, contra l'UCAM, va recaure. «Lesionar-se és part de la nostra feina. El que m'ha passat m'ha ensenyat a dosificar-me, a mesurar els esforços. Soc molt explosiu i m'agrada donar-ho tot al camp. Aquesta mena de situacions s'han de saber dur als partits», valorava.

A títol col·lectiu, va recordar que el Girona ve de «guanyar un rival molt complicat» com ho és el Lugo i que tot i que «últimament no tenim gaire sort a casa» confia cegament que l'equip se'n sortirà de nou a Montilivi, on s'hi havia mostrat intractable durant bona part de la Lliga. «A casa ens hi deixem la pell, no se'ns pot retreure res. Ens queden sis finals i hem de sortir amb molta gana».