Si jugadors i tècnics coincideixen cada curs que les segones voltes sempre són més igualades i complicades, és per alguna cosa. No els falta pas raó. Quan més hi ha en joc i la necessitat colla, sigui a la part alta o baixa de la classificació, els equips donen sempre un plus. Als teòrics favorits se´ls solen ennuegar els conjunts que es juguen la vida i les sorpreses apareixen més habitualment. Amb l´èxit o el fracàs cada cop més a prop, als equips se´ls sol fer llarga la Lliga. Li ha passat al Girona, que ha aprofitat l´excel·lent ratxa de resultats d´ara fa pocs mesos per tenir un coixí prou ampli ara que els resultats no l´han acompanyat com abans, però també als seus rivals, que no s´hi han pogut acostar. La inèrcia dels de Machín, sense ser dolenta, és la pitjor dels sis primers classificats; aquells que, a dia d´avui, lluiten per pujar a Primera (èxit que el Llevant ja té a la butxaca).

Per justificar-ho, només cal donar un cop d´ull al rendiment de tots els equips en les últimes 10 jornades de Lliga. O el que és el mateix: veure quants punts han sumat dels darrers 30 en joc. El Girona se n´ha adjudicat 13, menys de la meitat, amb 4 victòries (Reus, Numància, Lugo i Osca), 1 empat (Tenerife) i 5 derrotes (Cadis, Oviedo, Rayo, UCAM i Llevant). Millor és el bagatge del Tenerife, amb 14 punts; mentre que el Cadis n´ha sumat 15, l´Osca 17 i Llevant i Getafe, 18. Valencians i madrilenys tenen el rendiment més alt. La igualtat és tan evident a aquestes altures que en aquest últim cap de setmana, dels sis primers classificats només ha guanyat el Llevant