Quan a Fran Sandaza se li va plantejar la possibilitat de tornar al Girona l'estiu passat no s'ho va haver de pensar gaire. L'experiència al Japó va engreixar el seu compte corrent, però com que en això del futbol no tot són els diners, la falta de minuts en un club a l'altra punta del món el va fer reflexionar. Ell sentia que encara tenia corda per a estona i que la millor manera d'aprofitar-la era tornar al club en el qual havia gaudit d'una temporada gairebé perfecta feia ben poc. Però estar-se gairebé un any en blanc li va passar factura; també una inoportuna lesió. Va ser encetar el 2017 que la ratxa de Sandaza va tornar a agafar el bon camí fins a plantar-se ara, al tram decisiu i més important de la temporada, amb el davanter en estat de gràcia. Ha aparcat l'elongació que li va fer la guitza l'última setmana i diu estar «preparat» i amb «moltes ganes» d'aportar el seu granet de sorra perquè l'ascens a Primera sigui una realitat al més aviat possible.

«Em sento satisfet», diu quan se li demana una primera valoració de la seva temporada a títol individual. Reconeix haver tingut «una mica de mala sort» al llarg del curs; sobretot a la primera volta. «Em va costar molt i quan tornava a ser jo em vaig lesionar, de manera que em vaig passar més d'un mes fora». Va ser llavors quan va decidir «canviar radicalment d'actitud». La decisió va ser la millor que podia prendre i els resultats no van trigar a arribar. En els cinc mesos i pocs que han passat de 2017, Sandaza ha marcat 7 gols. Els dos últims, la darrera vegada que va jugar contra l'Osca ara fa dues jornades (es va perdre l'últim partit a València per sanció). «Ara sí que estic al meu millor nivell. Estic convençut que aquest és el camí que he de seguir. He acusat passar-me un any en blanc i la baixa forma m'ha passat factura. Un futbolista no pot parar. Jo ho he fet i he perdut la forma, la guspira. Ara gràcies a Déu he recuperat tot això i espero poder seguir així durant molt de temps», valora.

Escoltant-lo, qualsevol pensaria que al manxec li agradaria passar-se un munt de jornades més jugant, però ell assegura que té ganes que s'acabi la Lliga al més aviat possible. «Em trobo bé i estic content amb el meu moment de forma, però al vestidor el que tots volem és pujar com més aviat sigui possible i celebrar-ho. Tinc ganes de tancar ferides del passat», diu referint-se a l'ascens frustrat que va lamentar fa dos cursos (14/15). Se li ha resistit la Primera Divisió espanyola a Fran Sandaza, qui veu aquesta com possiblement l'última oportunitat de la seva carrera d'arribar-hi. Per això, les ganes de pujar al davanter se li multipliquen per cent. O per mil.

«El meu somni des que era petit sempre ha sigut jugar a Primera. Mai ho he aconseguit. He hagut de jugar a diferents països, passar un munt d'històries i compartir vestidor amb jugadors de tota mena i entrenadors dolentíssims per arribar fins al lloc que considero que és el correcte. Més val tard que mai i ara tenim una oportunitat d'or per assolir-ho. No està fet, però el somni és cada cop més a prop de complir-se», reflexiona. Dos anys que ha estat Sandaza a Girona i en tots dos l'equip ha lluitat per pujar. Aquest cop, però, amb més marge de maniobra. «La diferència és que aquesta vegada no ens ho juguem tot només a un partit. Tenim més oportunitats. És evident que aquestes s'han d'aprofitar i la de dissabte és molt gran per deixar-ho liquidat o gairebé sentenciat», diu.

Això sí, no es fia ni un pèl de l'Alcorcón, que vindrà a jugar-se la vida a Montilivi. «Són perillosos. Ens espera un partit molt dur. Haurem d'estar ben concentrats des del primer minut i ser intensos. Ells se la juguen i donaran un plus. Serà difícil». Diu sentir-se «bé» i «recuperat» de l'elongació que va patir fa una setmana i mitja contra l'Osca. «Ja no tinc problemes. Estic preparat i amb ganes de jugar si l'entrenador em necessita». I Machín haurà de decidir si, en el moment clau, utilitza al millor Sandaza de la temporada.