«Visitem un magnífic equip que s´està jugant l´ascens directe, i també un estadi complicat». Tenia tota la raó ahir Julio Velázquez, entrenador de l´Alcorcón, quan deixava anar aquesta frase. Perquè així ho diu la classificació, perquè la diferència de punts i rendiment d´un i altre equip és abismal. Però també perquè al conjunt madrileny no li han anat mai gaire bé les coses a Montilivi. Per començar, mai hi ha guanyat. És més, només ha estat capaç d´esgarrapar-hi un empat. I d´això, a més, ja en fa uns anys.

Des que el 2010 va posar els dos peus per primer cop a Segona A, l´Alcorcón ha visitat 7 vegades l´estadi, entre partits de Lliga regular i de play-off d´ascens. El balanç és molt favorable al Girona i desastrós per als madrilenys. Tret del 0-0 de la temporada 11/12, la resta són victòries locals. La primera, el curs 10/11 per 3-1 amb gols de Jandro i Despotovic (2). Dos anys després (12/13), amb Joan Francesc Ferrer Rubi a la banqueta, arribarien dos partits impossibles d´oblidar. El primer, un 3-2 a la Lliga amb remuntada inclosa i gols de Richy, Acuña i Bordas. El segon, a la promoció per pujar, amb un 3-1 per avançar cap a l´última eliminatòria. Aquell vespre Acuña va obrir la llauna i un doblet de Juanlu va sentenciar.

Després, 3 victòries més, totes elles amb Pablo Machín ja com a tècnic. El curs /13/14, per 3-1 (gols de Timor, Bordas i Juanlu); el 14/15, per 3-0 (dianes de Ramalho, Felipe i Sandaza); i el 15/16, per 2-0 (van marcar Sobrino i Herrera). Les bones xifres les arrodoneixen 17 gols a favor i tan sols 5 en contra.

Velázquez a l´estadi

L´Alcorcón no sap el que és guanyar a Montilivi, però qui sí ho ha fet és Julio Velázquez, el seu actual entrenador i qui finalment es podrà asseure avui a la banqueta un cop escurçada la seva sanció. Hi va perdre amb el Vila-real B (2-1 el curs 11/12) i el Vila-real (2-0, el 12/13), però després hi ha acumulat un parell de victòries: 0-1 amb el Múrcia espatllant el debut de Machín (13/14) i 1-3 amb el Betis (14/15).